Gran angular

Els lobbistes reclamen joc clar

Demanen que se sàpiga per a qui treballen els que es relacionen amb els polítics

El 80% dels concursos catalans els guanyen constructores espanyoles

José María Roldán, director de Regulació i Estabilitat Financera del Banc d'Espanya des de l'any 2000 fins que va ser destituït, al setembre, és proposat per presidir la patronal bancària AEB a partir de març, quan plega del càrrec Miguel Ángel Martín, que hi va accedir tan bon punt va deixar de ser sotsgovernador del Banc d'Espanya. És l'exemple més recent i molt clar d'un engranatge politicoeconòmic de portes giratòries, en el qual els polítics passen a dirigir el món empresarial i viceversa, provocant les lògiques suspicàcies sobre la suposada independència amb què es creen i apliquen les normes.

Aquest comportament és el que dóna mala imatge a l'activitat de lobby, segons Sebastián Mariz, soci director d'EPPA (European Public Policy Advisors i membre de la junta directiva de l'Asociación de Profesionales de las Relaciones Institucionales (APRI), que considera que “de la mateixa manera que no acceptaríem un encreuament d'interessos entre l'assessor legal i el jutjat, tampoc hem d'acceptar un encreuament d'interessos entre el lobbista i el polític o administratiu”. Per a APRI, el lobby ben entès és l'activitat de professionals que es dediquen al trasllat d'interessos privats a les institucions públiques. “En altres paraules, és l'acostament de la societat civil, de les empreses i dels diferents col·lectius socials a les lleis i regles que s'aproven en un sistema democràtic”, diu aquesta associació, per a la qual és indispensable dotar el lobby de transparència. Per això van demanar que en la llei de transparència que es tramita a les Corts hi hagi una regulació de l'activitat de lobby com la que existeix a les institucions de la UE. Els membres d'APRI han de firmar un codi de conducta de compliment obligat en les seves relacions amb els representants dels poders públics.

En les compareixences d'experts davant el Congrés en els treballs per redactar la llei de transparència, el Fòrum per la Transparència -format per APRI i els despatxos Analistas Financieros Internacionales, PricewaterhouseCoopers, Solchaga Recio & Asociados, Roca & Junyent, Cremades & Calvo-Sotelo y Llorente&Cuenca- va proposar la creació d'un registre general d'interessos, l'elaboració d'un codi de conducta i la publicitat de les agendes dels alts càrrecs. En la llei que es tramita a les Corts no es regula el lobby, ja que el PP ha rebutjat les propostes en aquest sentit de l'oposició dient que ja es regularà en la modificació dels reglaments del Congrés i el Senat.

A Catalunya, que també tramita la seva llei de transparència, tot apunta que sí que es regularà la figura del lobby, segons els esborranys amb què treballa la ponència conjunta del Parlament. La voluntat és que els ciutadans sàpiguen quins grups han influït en la redacció de les lleis i els reglaments. Totalment a favor d'aquesta transparència sobre els processos de legislació i contractació es declara Joan Vilar, president de l'Acede (Associació Catalana d'Executius, Directius i Empresaris), creada l'any 1999 per fer lobby en favor de les pimes catalanes davant el Parlament, les Corts i les institucions de la UE. Vilar assegura que, a diferència d'altres lobbys, Acede “sempre actua amb documentació sobre la taula, mai per sota”. Reclama transparència per posar fi a una situació en la contractació pública a Catalunya que a la pràctica deixa fora les pimes catalanes, ja que el 80% dels concursos se'ls enduen les grans constructores espanyoles a través de les seves filials de serveis.

Vilar assenyala com a mals lobbistes les patronals Aproser (seguretat privada) i Aspel (neteja). I és que si el lobbisme és l'activitat destinada a influir en els legisladors a favor d'uns interessos determinats, no l'exerceixen només professionals que posen els seus contactes a disposició de qui els vulgui contractar. En fan les patronals en nom de les empreses en general, en fan associacions d'empreses familiars com l'IEF, en fan associacions sectorials com la turística Exceltur, en fan les grans empreses en forma de fòrums com el de Marcas Renombradas o el Pont Aeri impulsat per Enrique Lacalle, president del Barcelona Meeting Point, en fan els sindicats, en fan les ONG...

Influint sobre el dret a decidir

Hi ha lobbys que representen interessos comuns però que davant un problema determinat són incapaços d'adoptar una posició comuna. És el que li ha passat al Fòrum Pont Aeri, on s'ajunten empreses amb seu a Madrid i Barcelona, a l'hora de parlar sobre el debat independentista a Catalunya. L'esborrany que van fer els dos juristes del grup (Luis de Carlos per Madrid i Emilio Cuatrecasas per Barcelona) no ha servit per res perquè en les discussions es va veure que era impossible arribar a un consens.

Menys problemes per pronunciar-se sobre aquesta qüestió va tenir Jaume Malet, president de la Cambra de Comerç d'Estats Units a Espanya, Jaume Malet, segons el qual que hi ha una preocupació “molt gran” per part de la inversió estrangera per la independència de Catalunya i que aquesta podria portar a una “deslocalització massiva” de llocs de treball i inversió.

Els governs són l'objectiu dels lobbistes, però també els fitxen. La Generalitat ha contractat els serveis d'un lobby britànic, Independent Diplomat, amb l'objectiu de crear un clima favorable al projecte sobiranista entre els governs europeus.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.