Reforma conjuntural, no pas estructural
La reforma del sector elèctric no complau ningú i més aviat anuncia la necessitat d'un canvi absolut del model energètic
La inseguretat jurídica quant a la regulació foragita la indústria forana
Hom demana passar a un model descentralitzat i distribuït
El Reial Decret 9/2013 ha provocat el rebuig de gairebé tots els agents del sector, que no el perceben com una reforma estructural i fa pensar en diversos cercles que cal caminar cap a una transformació radical del model. La nova norma, un vehicle per tancar la ferida del dèficit tarifari, la diferència entre els costos del sistema i els ingressos que ja s'enfila fins als 26.000 milions, recolza en la retallada de les primes a les renovables, la rebaixa de la retribució a la distribució i tot un seguit d'impostos aplicats a la producció d'electricitat.
Carlota Pi, d'HolaLuz.com, lamenta que la reforma, més que una eina per fer evolucionar el sistema elèctric, sigui una via barroera per eixugar un dèficit de tarifa que “ha estat resultat de la connivència entre PP i PSOE al llarg dels anys, que només han pactat pel terrorisme i el preu de la llum. Ha estat una comèdia que ha anat molt bé a les grans elèctriques, que gràcies al dèficit de tarifa han evitat que entressin nous competidors al sistema”. La pujada dels peatges a l'autoconsum per mantenir el sistema, entre un 5% i un 9%, és vista com “una vergonya, no es pot justificar pagar per produir, és com fer pagar qui estén la roba al terrat en lloc de fer servir l'assecadora”.
PUNTS FOSCOS.
José Enrique Vázquez, de BioQuat, creu que, tal com ha quedat la reforma, “es desincentiva clarament l'estalvi, el consumidor observa que encara que s'escarrassi a controlar la despesa, ha de pagar igualment”. Les conseqüències, en la seva opinió, són que “les indústries de fora, intensives en energia, no veuen atractiva Espanya, que identifiquen amb inseguretat jurídica”.
Als cooperativistes de Som Energia, que volen transformar el sistema elèctric, també els preocupa que “no es discuteixi què hi ha darrere del preu, hem de pagar el que pertoca i que, per exemple, no es retribueixin com si fossin noves centrals nuclears i hidroelèctriques”, com diu Marc Roselló. Al seu parer, “s'han volgut mantenir els ingressos sense avaluar si els costos són certs”. Com diu, “el sistema elèctric, cal repensar-lo pensant en la millora de l'eficiència, no que si baixa la demanda, cal mantenir els ingressos perquè no s'enfonsi”.
El director de Factorenergia, Emili Rousaud, considera que “si bé el legislador podrà dir que pot contenir en part el dèficit de tarifa amb la reforma, apujant la part fixa de la tarifa i garantint així els ingressos de les elèctriques, ho fa a costa de retallar el suport a les renovables, principalment l'energia fotovoltaica, “on havia entrat molt de petit inversor que ara es veu abocat a la ruïna”. Seguint en la lògica del legislador, “si hom considera que ara hi ha un excés de generació, causat fonamentalment pels cicles combinats, i cal frenar-lo no augmentant la potència instal·lada que suposaria estimular l'autoconsum, com a contrapartida caldria haver determinat uns preus de mercat més baixos”. També lamenta la penalització sobre l'autoconsum, que “està duent països com Alemanya a la independència energètica, gràcies a l'energia fotovoltaica, la microgeneració o la minieòlica”. Recorda que l'autoconsum “permet avançar cap a l'energia distribuïda, amb menys pèrdues a la xarxa i més seguretat”.
Hom ha volgut presentar la reforma en blanc i negre, reduïda a l'estereotip d'una guerra de renovables contra el sistema d'energies convencionals, i d'altres creuen que ja s'ha arribat al punt d'esgotament del model tradicional i cal fer foc nou. Javier García Breva, de la Fundación Renovables, creu que ja és hora de “passar d'un model centralitzat i vertical a un model descentralitzat i distribuït”.
En aquest procés de democratització de l'energia, el primer punt és avançar cap a un mix energètic autòcton, en què el recurs ha de ser l'energia renovable, que sumada a l'estalvi, permetria estalviar fins a un 50% els costos del sistema.
L'eix fonamental d'una veritable reforma, segons aquests raonament, fóra canviar la naturalesa del negoci, i si ara hom tracta de facturar més i més al consumidor final, “el model de negoci de futur hauria de basar-se en l'eficiència, que vol dir innovació tecnològica”, com diu García Breva. I si parlem d'innovar, “les inversions estratègiques s'han de destinar a la interconnexió amb Europa i l'emmagatzematge d'energia, així com l'eclosió dels cotxes elèctrics i l'eficiència en edificis”.
Una altra proposta seria un pla d'autoconsum en què tot consumidor hauria d'estar en possessió d'un comptador de balanç net, “perquè fos sobirà en la seva despesa, i no com ara, un consumidor captiu.” També caldria reformar profundament el sistema de creació de preu en mercat majorista, perquè centrals nuclears i hidroelèctriques, ja amortizades, no rebin una sobreretribució.
Aquest expert pensa que menar cap a un sistema democratitzat és necessari “no per esnobisme, sinó perquè és clar que la sortida de la crisi necessita una reforma estructural, no conjuntural”.
Mentrestant, apareixen els pobres de l'energia
Amb la perspectiva que el preu de la llum pujarà durant els pròxims quinze anys, alhora es fa visible la realitat estremidora de la pobresa energètica. Ecoserveis van ser dels primers d'avisar que s'estava congriant aquesta nova realitat. Com diu Marta García París, “és un problema creixent, ja hi ha un milió de persones, segons consta en les estadístiques de l'Idescat, que no poden mantenir les seves llars a les temperatures adequades”. Cal dir que el camp és adobat perquè ensopeguem amb aquest problema: “La meitat dels edificis, a Catalunya i Espanya, han estat construïts al marge de criteris d'eficiència energètica, i això fa que en moltes llars, amb les pujades continuades del rebut de la llum, molts s'ho pensin a l'hora d'encendre la calefacció.” Afegeix que “els preus no baixaran, i més gent haurà de triar entre escalfar la casa o menjar”.
Ecoserveis és entre les associacions que reclamen un abaratiment de l'IVA que suporta la llum, del 21%. “Per què és tan elevada la càrrega impositiva d'un bé que és bàsic?” A Ecoserveis formen voluntaris que assessorin consumidors que estan patint aquesta realitat en l'ús eficient de l'energia, perquè “pagar les factures, com fan els serveis socials, no és una solució definitiva”.