Els establiments de venda minorista de l'Estat espanyol van deixar d'ingressar l'any passat 2.617 milions d'euros (un 1,4% de la facturació total) per pèrdua desconeguda, segons el Baròmetre Mundial del Furt en la Distribució 2012-2013 dut a terme per Euromonitor International, amb dades de 160.000 botigues d'arreu del món.

Un 18% de les pèrdues són per errors administratius, i la resta per furts, la composició dels quals ha canviat amb la crisi, augmentant especialment el d'aliments, begudes i articles d'higiene personal. Són els furts formiga, com els denomina Francisco Canals, director de l'Agència per a la Picaresca, especialitzada en informació sobre tot tipus d'enganys i estafes. Qui és enxampat sense passar per la caixa del supermercat una barra de pa o una ampolla de llet es pot lliurar de les responsabilitats penals al·legant que per necessitat ha comès el que en el món jurídic es coneix com a furt famèlic, que evidentment no cobreix els que pispen ampolles de whisky.

El 50% de la pèrdua desconeguda és per furts de clients, el 27% per sostraccions comeses per empleats (el percentatge ha baixat perquè amb la crisi creix la por de perdre la feina), i el 5% són furts de proveïdors. Estem parlant de mitjanes, ja que segons els sectors el furt extern se situa entre el 25% i el 80%, en funció del que es v en i de les mesures de prevenció de pèrdues aplicades per l'empresa. Els establiments de distribució alimentària se situen per sobre de la mitjana, mentre que els de les tendes de bricolatge estan per sota de la mitjana. Els articles d'alimentació, moda i electrònica segueixen sent els que més pateixen els efectes de la pèrdua desconeguda, sobretot els productes petits: aliments, roba interior i dispositius electrònics. Els índexs d'aquests sectors se situen per sobre de la mitjana, arribant en alguns casos a un 2%.

Els detallistes espanyols van invertir el 2012 en prevenció un 0,1% de la seva xifra de negocis. Entre les mesures de seguretat més usades hi ha el sistema de protecció electrònica d'articles (EAS), etiquetes dures per a la roba, les solucions que permeten una lliure exposició com les denominades aranyes per a les càmeres, caixes protectores per a mòbils i perfums, i collarets de protecció per a begudes alcohòliques. Però si endur-se una peça de roba sense pagar simplement arrancant el xivato ja no és tan fàcil, els pispes també han actualitzat les seves tècniques, i ja n'han enxampat més de quatre amb imants de grans dimensions a la bossa, amb els quals el desactiven perquè no soni l'alarma en sortir de l'establiment. I si l'empresa posa collarets a les ampolles de licors, els pispes de morro fi agafen la millor ampolla de whisky i se la beuen al lavabo.

Pel que fa a la roba ens trobem amb la paradoxa que, si per una banda el tèxtil és un dels objectius predilectes dels furtadors, la mateixa indústria fabrica productes per facilitar-los la feina. Canals assenyala que es fabriquen samarretes amb mànigues i pitreres de doble fons per amagar-hi coses, i esmenta que cal no refiar-se dels que van ben vestits: poden fer servir la corbata formiga, que s'omple d'articles petits a través d'una cremallera que hi ha al darrere.

L'evolució de la pèrdua desconeguda entre 2000 i 2012 - explica Mariano Tudela, director general de Checkpoint Systems (patrocinador de l'estudi) per al sud d'Europa i França- reflecteix per a Espanya un període d'estabilitat entre 2008 i 2010 gràcies a un increment de la inversió en seguretat, seguit d'un creixement el 2011 que s'ha consolidat el 2012.

L'estudi destaca la RFID (identificació per radiofreqüència) com a important tecnologia per a la prevenció, a més de permetre la gestió d'inventari. Molts comerços minoristes ja han començat a implementar la RFID tant en solucions per a la visibilitat de la mercaderia com per reduir els furts.