El pressupost de la UE per al període 2014-2020 que han pactat la Comissió Europa, el Parlament Europeu i els governs és de 959.988 milions d'euros, un 3,5% inferior al de 2007-2012, però diuen que faran més amb menys. “Pretenem que a través del Feder el suport a pimes, l'ànima de l'economia europea, es dupliqui des dels 70.000 milions a 140.000 milions entre 2014 i 2020”, afirma el comissari europeu de Política Regional, Johannes Hahn, i això s'ha de fer amb una dotació per a les polítiques de cohesió que baixa de 347.410 milions a 325.149 milions.

En el pressupost plurianual les majors partides corresponen a les polítiques de cohesió econòmica, social i territorial (34%), agricultura (29%), competitivitat per al creixement i l'ocupació (13 %) i desenvolupament rural (9%). El Fons de Cohesió destinarà 66.000 milions d'euros a finançar les connexions de transport transeuropees i les infraestructures de medi ambient. Es destinaran recursos del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (Feder) a finançar les quatre prioritats clau: la innovació i la recerca, l'agenda digital, el suport a les petites i mitjanes empreses i l'economia hipocarbònica. El programa marc d'investigació i innovació Horitzó 2020 destinarà 70.200 milions d'euros a potenciar la ciència europea en els pròxims set anys, amb especial atenció a reforçar el suport a les pimes, atreure més investigadors i finançar la recerca de noves fonts d'energia no fòssils. A més, el programa Cosme, que té per objectiu facilitar l'accés al crèdit a les petites empreses, disposa d'un pressupost de 2.300 milions d'euros per al període 2014-2020, inclou la concessió d'una garantia màxima de 150.000 euros per als préstecs que rebin les pimes i, segons les previsions, se'n podran beneficiar 344 000 empreses europees.

La nova política de cohesió -on s'inclouen el Feder, el Fons de Cohesió i el Fons Social Europeu- es basarà a més en la “condicionalitat macroeconòmica”, de manera que els pagaments als estats se suspendran en cas de dèficits públics excessius o desequilibris macroeconòmics. Per treure més profit dels diners, s'establiran estratègies d'especialització intel·ligent que detectin punts forts de les empreses, i els estats i les regions hauran d'anunciar amb antelació quins són els objectius que volen assolir amb els recursos de què disposen i com en mesuraran els avenços. Això permetrà, segons la CE, “supervisar-ho tot, saber com s'estan fent servir els diners i, mitjançant un fons de reserva, destinar més recursos cap al final del període a programes que estiguin tenint èxit”.