L'FP dual truca a la porta de les empreses
Les cambres inicien campanyes per captar firmes interessades, però admeten que la remuneració a l'aprenent i el context de crisi poden alentir el procés d'implantació del nou model
Cal un canvi de mentalitat perquè les empreses ho vegin com una inversió
Va ser la mateixa indústria la que va plantejar el model per formar els treballadors
És un camí sense marxa enrere però no serà curt. La implantació de l'FP dual va començar a ser una tímida realitat a Catalunya el curs passat, quan poc més de mig miler d'alumnes van iniciar un programa dual, és a dir, que inclou una part de l'aprenentatge en un entorn laboral -les pràctiques a empreses han d'ocupar un mínim del 33% del programa- i obtenint una validació acadèmica d'aquesta feina.
Aquest curs 2013/2014 el nombre d'alumnes s'ha triplicat fins als 2.116, i l'objectiu del govern és arribar amb l'FP dual al voltant del 50% del total de l'oferta de formació professional ja que s'ha evitat en tot moment de parlar de substitució de models. “Pensem que hi ha perfils d'estudis menys susceptibles d'entrar en aquest plantejament; a Alemanya, per exemple, el món sanitari no entra en aquest model”, explica el director general de Formació Professional Inicial i Ensenyaments de Règim Especial de la Generalitat, Melcior Arcarons.
En tot cas, per cobrir aquest 50% -actualment hi ha prop de 132.000 alumnes d'FP a Catalunya- i els 4.000 que el govern vol cobrir per al curs 2014/2015 calen moltes més empreses que estiguin interessades a implicar-se en aquest model de formació.
Ara mateix n'hi ha 200 d'homologades -quasi el doble si es tenen en compte les que poden aportar la cinquantena d'entitats com ara gremis que hi col·laboren- per acollir aquest tipus d'estudiants. Una xifra encara molt llunyana de les 20.000 que govern i cambres de comerç calculen que es necessitaran per poder donar per implantat amb èxit el model d'FP dual a Catalunya. “És veritat que és una xifra encara petita, però tot just estem en la primera promoció d'estudiants”, apunta Arcarons. Per ampliar aquest nombre, les cambres de comerç -a les quals el nou projecte de llei de cambres que es tramita al Congrés dóna un pes significatiu en la formació professional- han iniciat una campanya d'informació per explicar a les empreses les característiques i bondats del model dual. El director del Consell de Cambres, Narcís Bosch, admet que “conceptualment totes hi estan d'acord i es mostren molt properes al model d'FP dual perquè el veuen més proper a les seves necessitats”. Ara bé, a pesar d'aquesta bona sintonia, Bosch admet que “la posada en pràctica pot ser bastant més complicada”.
El que pot frenar, o si més no marcar un ritme d'implantació més aviat lent, és de fet el mateix context econòmic. Com apunta Bosch, “estem en un moment en què no es pensa en contractació i quan vas a una empresa a parlar-los de remuneracions la gent no és que s'hi tiri de cap precisament”.
Moltes empreses encara es miren aquesta aportació econòmica com un cost i no com una inversió a futur i per això una part important de la tasca de les cambres en la seva campanya informativa és explicar-los precisament això. “A Alemanya les empreses entenen molt bé que es tracta d'una inversió que després recuperaran perquè guanyen en competitivitat, guanyen en tenir una força de treball més qualificada i més adaptada a les seves necessitats, etc., però aquí cal fer encara el canvi de mentalitat”, diu Bosch.
Tot i que dependrà del conveni de cada sector, el cost aproximat per a les empreses catalanes de tenir un treballador amb un contracte per a la formació i l'aprenentatge -que és el que preveu en principi el model d'FP dual- és d'uns 4 euros l'hora. És una xifra més aviat modesta perquè a més l'empresa pot gaudir de bonificacions en les quotes a la Seguretat Social, però tot i així encara es pot veure com un impediment especialment per a aquelles empreses petites amb menys recursos.
SUBVENCIONS DESCARTADES.
De fet el mateix Bosch admet que un sistema basat en les subvencions directes a les empreses seria un error en una fase inicial. “Sens dubte d'entrada seria un al·licient, però hauríem de provar-lo primer sense aquest element perquè l'empresa ha de percebre que el model d'FP dual li resulta beneficiós més enllà d'això.”
En qualsevol cas, i a diferència de com funciona a països referents com Alemanya, a Catalunya s'ha previst que l'empresa pugui optar per acollir els alumnes de l'FP dual amb una beca de formació i, per tant, evitar així la relació contractual. En aquest cas l'empresari subvenciona l'alumne per facilitar-li la formació i li dóna una subvenció econòmica com a ajuda a l'estudi i li permet que faci pràctiques a les seves instal·lacions amb una finalitat formativa. Una fórmula que pot ajudar a obrir les portes a noves empreses.
Aquesta beca de formació és precisament el model que va triar l'empresa Comforsa per aplicar l'FP dual ja el passat curs en col·laboració amb l'Escola del Treball del Ripollès. En concret el fabricant de materials per a vehicles pesants i referent industrial de la comarca acull cinc alumnes matriculats al segon curs del cicle de grau superior de producció per mecanització i de disseny en fabricació mecànica, que reben una beca de 350 euros al mes, quantitat que es va pactar entre l'escola i la resta de les empreses de la comarca compromeses en el programa. A partir de maig s'hi incorporaran dos alumnes més de primer.
El director de RH de Comforsa, Joan Soler, diu que la seva aposta per l'FP dual s'explica “en primer lloc, perquè som l'empresa de referència al Ripollès i és un compromís amb els joves de la comarca contribuir a una formació amb base real, que afavoreix l'experiència i el CV, i augmenta les possibilitats de trobar feina en vista de l'alta taxa d'atur juvenil”. A més Soler no amaga que el model també resulta beneficiós per a l'empresa: “Ens permet testar el potencial de recursos humans de futur i podem afavorir una formació professional més precisa i ajustada a les nostres necessitats i a les del mercat laboral.”
Una de les empreses pioneres i referent en la implantació del model d'FP dual a Catalunya és Seat. Ho és en part per la influència de la seva matriu alemanya, el grup Volkswagen, però també, com explicava el vicepresident del fabricant d'automoció, Ramon Paredes, en unes recents jornades organitzades per FemCat, “perquè la formació forma part de l'ADN de Seat, ja el 1957 es va obrir l'escola d'aprenents”. Una escola d'aprenents d'on va sortir ell mateix i on s'ha format bona part de la força laboral de Seat. A partir del 2012 i un cop els canvis legislatius ho van permetre l'empresa va aplicar el model dual “cosa que va suposar duplicar el nombre d'hores de pràctiques, un veritable acte de valentia enmig de la crisi”, destaca Paredes.
L'empresa paga 250 euros el primer any, 420 el segon i 530 el tercer, i aquest curs ha ofert 75 places, que ha cobert d'entre 1.138 sol·licituds. Una mostra que l'opció de la formació professional guanya atractiu entre els joves, si bé a Catalunya aquesta és una opció encara molt minoritària comparada amb els alumnes que opten per la universitat. De fet, paral·lelament amb la captació d'empreses, el sector reconeix que encara cal superar certs prejudicis que la societat ha atorgat a la via de la formació professional. “I hem de mirar d'aprofitar els pocs recursos que tenim per fer campanya perquè les pimes s'hi apuntin i que no pensin que aquest és un model només per a la Siemens o la Seat”, diu Ramon Paredes.
I és precisament en aquest pas on estem. Segons els càlculs de Narcís Bosch, si es disposa de prou recursos per a aquesta fase d'informació a les empreses, “podríem tenir una implantació òptima del model dual en tres o quatre anys, però sense recursos i si la crisi econòmica continua actuant de fre tindrem un ritme molt més lent”.
El procés és lent perquè si bé els esforços es concentren en les prop de 40.000 empreses que ja hi ha a Catalunya homologades per acollir estudiants en pràctiques “cal anar porta per porta per explicar el que suposa passar a un model dual, és com quan una empresa vol internacionalitzar-se però mai ha venut a fora i necessita assessorament”, explica el director del Consell Superior de Cambres.
Als tallers alemanys des del 1829
La formació dual gaudeix d'una llarga història i prestigi al país germànic, on l'any passat va generar mig milió de contractes
És el referent per excel·lència. I ho és perquè, entre d'altres coses, no es pot entendre la indústria alemanya -i el seu èxit- sense el seu sistema de formació professional dual. Són peces del mateix motor que mou la primera economia europea i que van començar a rodar junts ja el 1829, quan la primera empresa va obrir un petit taller d'aprenentatge. Era la seva reacció davant un problema cada vegada més habitual a les noves indústries alemanyes, la manca de treballadors qualificats. El 1897 el país es va dotar de la primera legislació sobre la formació dual i quasi un segle després, el 1969, es va publicar la llei alemanya de l'FP dual.
La principal característica del model alemany, explicava l'advocat de Taylor Wessing i president de l'Associació Hispano-Alemanya de juristes, Marc A. Gimmy, en una jornada organitzada per FemCat, “és que van ser les mateixes empreses les que van promoure el sistema, no es va fer des de l'administració com passa aquí”. No és una diferència menor si es té en compte que l'èxit del model dual es basa, sobretot, en la implicació del teixit empresarial. Aquesta particularitat explica també l'alta implicació que té l'empresa en el model alemany, ja que són aquestes les que proposen, a través de les cambres de comerç, l'oferta d'estudis en funció de les seves necessitats. “El catàleg de títols no es dissenya des del ministeri, respon a les necessitats del teixit productiu i, per tant, és flexible”, explica Gimmy. A Alemanya són també les cambres de comerç les que organitzen els exàmens finals.
Els títols poden durar dos o tres anys i combinen des del primer dia la teoria i la pràctica a les empreses. Aquestes assumeixen no només el cost de la remuneració als aprenents -que signen un contracte laboral i que poden rebre sous d'entre 664 i 812 euros- sinó també el salari de l'instructor i l'equipament necessari perquè els alumnes facin les pràctiques. Una inversió important que s'acosta als 5.600 milions d'euros. “Les empreses assumeixen aquest cost perquè a Alemanya entenen que estan fent una inversió”, explica Gimmy. En tot cas aquest cost pot generar tensions perquè, com reconeix l'advocat alemany, “el sistema no és perfecte”. Els aprenents signen contractes que els blinden davant qualsevol opció d'acomiadament després del període de proves i a pesar de la inversió que hi realitza l'empresa no té cap garantia que després aquell alumne no marxarà a treballar a la competència. A més, el sistema deixa sense aspirants cada any més de 30.000 vacants en sectors menys atractius “i molts cops les empreses han de pagar complements per atreure els estudiants”, diu Gimmy.
El model alemany no és perfecte però ha servit molt bé a la indústria de la locomotora alemanya, proveint-la de mà d'obra qualificada i especialitzada i contribuint així a la competitivitat d'un sector clau que, a diferència del que ha passat a Catalunya, ha aguantat a pesar de la crisi i encara avui representa més del 30% del PIB alemany. Importar, però, no ha de ser sinònim de copiar i per això els experts coincideixen que no tindria sentit implantar el model alemany a Catalunya sense adaptar-lo a la realitat del nostre teixit empresarial. “I no es pot pensar que pots tenir el model alemany d'un dia per l'altre, cal fer les coses de manera gradual”, afegeix Narcís Bosch.