Esport i competència a Espanya
La Comissió Europea ha obert un expedient sancionador a set clubs de futbol espanyols per suposats ajuts públics. Aquesta notícia ha causat sorpresa perquè no estem acostumats al fet que ens recordin que el mercat de l'esport professional ha de regir-se per les mateixes regles que els altres mercats. Si el projecte europeu s'ha caracteritzat per alguna cosa és per la construcció d'un mercat únic, on la política de defensa de la competència té un paper actiu en el conjunt de la UE, ja que transcendeix les fronteres interiors. Tard o d'hora, Europa havia de fixar els ulls a les asimetries sorprenents de l'esport professional espanyol.
La Comissió s'ha fixat en les permutes i els ajuts financers públics que involucren el Real Madrid i l'Athletic de Bilbao, respectivament. S'han fixat en els avals aportats per la Generalitat Valenciana als clubs de la seva regió. I sobretot s'han fixat en l'estatus que diferencia societats anònimes (la majoria) d'altres entitats sense ànim de lucre, en les quals s'inclouen el FC Barcelona, el Real Madrid, l'Athletic de Bilbao i l'Osasuna. Situacions que serien poc comprensibles en qualsevol altre mercat, ja que els permet competir en condicions significativament avantatjoses. Tanmateix, existeixen innumerables exemples d'ajuts públics a entitats esportives professionals que bé podrien generar l'interès de la Comissió -per bé que potser no vulneren cap llei específica-, per la seva forta vulneració de la competència en el mercat de l'esport professional. La bombolla econòmica i financera a Espanya i els elevats ingressos fiscals que se'n derivaven van promoure l'enfortiment artificial de clubs esportius. Ho vam experimentar en el futbol, però també en altres esports que van passar a ser dominats per clubs que tradicionalment mai havien obtingut quotes d'èxit elevades. Existeixen casos en l'handbol, el bàsquet, el futbol sala, etc. Molts d'aquests equips van construir-se amb grans pressupostos no generats per l'activitat en si, sinó que van ser finançats per ajuts econòmics aportats per diputacions provincials i forals, per governs regionals o per entitats de marcat caràcter públic, com ara aeroports, agències de promoció turística i sobretot caixes d'estalvi. A més, en alguns d'aquests esports s'evidencien altres asimetries poc comprensibles des de la perspectiva de la competència. En el bàsquet, per exemple, els equips que dominen la competició són equips enormement deficitaris, que poden incórrer en aquests dèficits construint pressupostos més de 25 vegades superiors als clubs de menor pressupost gràcies a subsidis creuats provinents del mercat del futbol. Sense aquests subsidis creuats, el Real Madrid i el Futbol Club Barcelona serien equips modestos si només poguessin competir amb els recursos que generen les seves seccions -4 milions en el cas del Futbol Club Barcelona, per a un cost de 28 milions- com ho fan la resta de clubs. Models de competència que serveixen per adulterar les competicions.
