Focus

Laboratori d'idees

L'expansió de l'economia social l'ha convertit en un àmbit en ebullició des del qual s'han impulsat molts nous projectes

El creixement de l'economia social ha animat moltes persones a pensar en nous projectes inspirats en els seus principis. Alguns són pràctiques informals, individuals o col·lectives. Per exemple, consumidors que s'agrupen per comprar productes directament a pagesos. En la vessant més formal, han proliferat noves societats amb un caire social, tant en sectors on tradicionalment n'hi havia hagut com en altres més innovadors. Segons Guernica Facundo, de LabCoop, una incubadora d'entitats d'economia social, es troben amb dificultats com ara detectar una veta de mercat per desenvolupar la seva activitat i la manca de finançament. I tenen el repte d'assolir una bona gestió empresarial. Això no ha fet enrere alguns emprenedors socials, que s'han atrevit a tirar endavant el seu projecte.

Quan l'emprenedoria és cooperativa

A l'àrea de productes frescos dels establiments de Bon Preu es poden trobar, des de fa unes setmanes, fruites i verdures de 2147 Mans. És una cooperativa nascuda en el si de la Xarxa Agrosocial, una iniciativa impulsada per la Fundació Catalunya-La Pedrera i que agrupa entitats que treballen amb persones amb discapacitat en l'àmbit de l'agricultura ecològica. Segons la directora de l'àrea social de la fundació, Marta Torras, les entitats de la xarxa no venien els seus productes en grans superfícies i, en un moment donat, ho van plantejar com a solució per aconseguir augmentar el volum de negoci. Però van veure clar que només ho podien fer si agrupaven part d'aquestes entitats en una cooperativa que oferís productes amb una marca comuna i que centralitzés els serveis financers i comercials i la direcció estratègica. De moment, hi treballen més de mil persones.

Per la seva banda, Inoxgrup va començar a funcionar el mes de novembre passat gràcies a antics treballadors d'Inoxcrom que, tot i no adjudicar-se la companyia quan es va resoldre el concurs de creditors, van aconseguir la llicència de la marca -cedida per un antic propietari-. A partir d'això, van decidir formar una cooperativa que, de moment, importa productes d'Àsia i Europa, i els ven a l'Estat espanyol, però que aspira a fabricar a Catalunya el seu propi material d'oficina. De moment, són només cinc socis treballadors, però, si aconsegueixen tornar a fabricar a Catalunya, se'n podrien incorporar molts més -Inoxcrom havia arribat a tenir 380 empleats-. Aquest és, segons un dels actuals socis, Jordi Villanueva, l'objectiu últim.

El cas de Musicop és similar. Va néixer fa dos anys quan l'Ajuntament de Mataró va desmuntar el model de l'escola de música municipal tal com havia funcionat fins llavors. Els 40 professors, que, segons el director, Ignasi Gómez, ja funcionaven d'una manera propera al cooperativisme, van decidir crear una cooperativa per presentar-se al concurs públic en què s'havia de triar la gestora de l'equipament. Van guanyar aquell i quatre més en altres localitats i ja donen feina a unes 80 persones (35 són sòcies).

Una alternativa al consum energètic

Esdevenir una eina per transformar el sistema energètic col·lectivament és l'objectiu fundacional de Som Energia. Constituïda a Girona fa quatre anys, comercialitza energia elèctrica certificada com a renovable i, des de 2012,també en produeix. En total, ja ha invertit uns 3,5 milions d'euros que han servit per instal·lar vuit cobertes de plaques fotovoltaiques i construir una planta de biogàs que inaugura aquest mateix dissabte a Mollerussa. Segons un dels promotors, Marc Roselló, cada cop que el sistema elèctric és notícia -i sovint ho és negativament-, noten que augmenten els socis. Des de fa més d'un any, diu, entre 100 i 120 nous socis s'incorporen cada setmana. I, amb aquest ritme, ja en són 13.000.

Roselló valora que aquest creixement en el nombre de socis s'ha aconseguit sense recórrer a la publicitat, un aspecte en què, segons diu, no poden competir amb les grans energètiques. Tot s'ha fet gràcies al boca-orella i a les accions de difusió que fan els mateixos socis i els grups locals.

Finances i ètica poden anar de bracet

Una de les modalitats que més han accelerat el seu creixement durant la crisi ha estat la de les finances ètiques. Gràcies, sobretot, a la percepció negativa que té bona part de la societat respecte al sistema financer i a les entitats que el dominen. Amb aquest caldo de cultiu, entitats com Triodos Bank, Fiare, Caja Laboral o Coop 57 han incrementat el nombre de socis de manera exponencial i s'han consolidat.

Així ho constata Xavi Teis, de la catalana Coop57, que assegura que, mentre que el 2008, l'estalvi recollit era de 3,5 milions, l'any passat la xifra va superar els 20 milions. Aquesta cooperativa de serveis financers, creada el 1995 a partir d'un fons que els antics treballadors de l'editorial Bruguera van voler destinar a iniciatives socials i cooperatives quan van cobrar la indemnització pel tancament de l'empresa, ha concedit gairebé 35 milions en préstecs als seus socis de serveis -cooperatives, associacions o entitats del tercer sector- des del 2007. Aquests han passat de ser 250 a gairebé 600 en només cinc anys. Teis presumeix d'un comportament totalment oposat al de la banca tradicional, que ha tancat l'aixeta del crèdit.

Coop57 ha superat les fronteres catalanes i s'ha replicat a Aragó, Andalusia, Galícia i Madrid. Malgrat que formen part de la mateixa entitat, aquestes seccions territorials són autònomes i les impulsen entitats locals. Ara s'estudia desenvolupar també al País Valencià i a Euskadi.

Consumir evitant els intermediaris

Fa ja més de cinc anys que un grup de gent de l'ateneu La Torna, al barri de Gràcia de Barcelona, van pensar que, malgrat que els era fàcil comprar productes ecològics en establiments del seu entorn, estaria bé fer un pas més i adquirir-los directament als productors, saltant els intermediaris. “No teníem l'objectiu només de consumir ecològic, sinó de portar a la pràctica una altra manera d'entendre el consum.” Així explica Cristina Pons, una de les persones que el va viure de prop, el naixement de Pinyol Vermell.

Al llarg d'aquest temps el projecte s'ha consolidat i no només s'agrupen per comprar fruita i verdura, sinó que la cartera de productes ha anat augmentant. Això sí, en tots els casos es mantenen els criteris que es van fixar: cultiu i producció ecològics i tracte directe amb els pagesos i productors.

Un dels proveïdors de Pinyol Vermell és La Nansa, un projecte de dos amics de promoció d'enginyeria tècnica agrícola, l'Andreu i la Marta. “Sempre havíem volgut fer agricultura i no l'enteníem de cap altra manera”, comenta la Marta. Quan es van decidir a tirar endavant La Nansa, van buscar associacions i col·lectius potencialment interessats. Tot i que, inicialment, pensaven que en serien més, proveeixen els socis de dos grups de consumidors -entre ells, Pinyol Vermell-. La resta dels clients són consumidors individuals als quals fan arribar els seus cistells, una opció en la qual s'ha acabat fonamentant el gruix del seu negoci.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.