Abertis ha presentat als accionistes aquesta setmana la seva nova imatge corporativa. La clau en la qual es convertia la lletra ‘s' que simbolitzava el procés d'obertura als canvis que estaven per venir ha estat substituïda per un globus terraqüi de color blau, amb el qual volen expressar “la implantació global”. Certament, la major part dels ingressos del gestor d'infraestructures es generen fora d'Espanya (62%), bàsicament als continents europeu i americà. Abertis no és l'excepció sinó la norma entre les grans empreses catalanes, a les quals la crisi ha accelerat la seva implantació exterior.

De les vint empreses consultades per L'Econòmic, cinc ja eren “globals” el 2007: Ficosa (80%), Ros Roca (80%), Freixenet (78%), Mango (74%) i Grífols (72,6%). Sis anys després aquestes companyies facturen fora de l'estat el 95%, el 87,5%, el 80%, el 83% i el 92,4%, respectivament, i s'hi han afegit altres empreses plenament globals: a més de la ja mencionada Abertis (62%), hi ha Almirall (62%), Simon (61,2%), Esteve (58%) i Ferrer (51%). I, al ritme amb què van, ben aviat s'hi sumaran Comsa Emte (47%), Ercros (47%) i Copisa (40%), que el 2007 ni tan sols mirava cap a l'exterior.

Però en general gairebé totes les empreses han incrementat la seva quota exterior, només el grup turístic Serhs ha perdut quota però de forma molt lleu (del 31% al 30%). El fet és que les empreses han facturat més a l'estranger per compensar la caiguda del mercat interior. I és aquesta evolució de signe contrari el que ha acabat per balancejar més ràpidament del que seria d'esperar el negoci cap a l'exterior.

El cas dels laboratoris és especialment interessant, pels canvis d'escenari que s'han produït a l'Estat com a conseqüència de la necessitat de retallar la despesa pública en medicaments. Deixant Grífols a banda, Almirall, Esteve i Ferrer s'han bolcat en la seva internacionalització i de quotes exteriors del 34%, 39% i 37% han passat a 62%, 58% i 51%, respectivament. També la distribuïdora de productes químics Quimidroga ha vist com es doblava el pes del seu negoci exterior fins al 21%.

En la construcció, l'exemple de Copisa és paradigmàtic. De tenir el seu negoci enfocat totalment a les obres domèstiques, ha virat radicalment a l'exterior. La firma amb seu a l'Hospitalet ha trobat oportunitats al Marroc, Romania, Perú, Costa Rica, Mèxic i Emirats Àrabs, d'on procedeix ara el 40% de la facturació del grup.

L'activitat de Simon Holding, que es dedica als petits aparells elèctrics, també està molt vinculada a la construcció. El 2007 ja era una firma internacionalitzada, amb un 24% del negoci fora, però amb la crisi del totxo van haver de prémer l'accelerador, i el 2013 l'escenari era completament l'oposat: el 61,2% del que facturava la firma olotina es produïa i es venia en mercats de tot el món.

En les marques d'alimentació els canvis són menys destacats. Ja s'ha comentat el cas de Freixenet, que ha millorat una quota exterior molt elevada; mentre que Europastry ha passat del 13% al 20%, i Damm, que va començar a exportar el 2007, ja ha assolit un respectable 10% de vendes fora.

Amb les particularitats del negoci de l'aviació comercial, Vueling, després de la fusió amb Clickair del 2009, també ha aprofundit en la seva internacionalització. El 32% del seu negoci ja és de l'exterior i en tres anys ha passat de zero a sis bases d'operacions a diferents ciutats europees fora de l'Estat.

La gran empresa catalana ha estat un dels motors de l'èxit del sector exterior. L'any passat, Catalunya va vendre a l'estranger béns i serveis per valor de 58.359 milions d'euros -un nou rècord per tercer any consecutiu-, als quals es poden sumar uns 44.000 milions més a la resta de l'Estat. Segons l'Icex (Institut Espanyol de Comerç Exterior), una tercera part de les exportacions són responsabilitat de només 25 companyies, però hi ha 49.050 empreses que van contribuir en major o menor mesura a elevar les vendes a l'exterior; aquesta és també una xifra rècord i suposa el 32,5% de tot Espanya.

Però més interessant a ulls de Xavier Mendoza, professor d'Esade i director de l'Observatori de l'Empresa Multinacional Espanyola (OEME), és el fort increment que han experimentat les empreses que exporten regularment, que el 2013 van ser 14.680, un 6,4% més que el 2012. El desajustament entre les 49.050 que van exportar el 2013 i les 14.680 que ho van fer els darrers quatre anys posa en relleu la dificultat que comporta donar continuïtat al procés d'internacionalització. Es calcula que la meitat no supera el primer any. “Que creixin les firmes que exporten regularment i que bona part de les vendes siguin de tecnologia de nivell alt o mitjà-alt és un clar exemple de la competitivitat del nostre teixit productiu”, assegura Mendoza. Per al professor d'Esade, la globalització de l'empresa catalana és en part una reacció davant la gravetat de la crisi econòmica, però s'ha transformat en un canvi estructural que no té marxa enrere.

En aquest mateix sentit es manifesten Joan Ramon Rovira i Salvador Guillermo, responsables d'estudis econòmics de la Cambra de Comerç de Barcelona i de Foment del Treball, respectivament, que no esperen un replegament de les empreses que s'han implantat fora quan el mercat interior es recuperi.

El conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, ha expressat la voluntat del govern de seguir impulsant les exportacions des de Catalunya. Amb aquest objectiu es fomentarà l'augment de la dimensió empresarial -un dels factor crítics, com s'ha vist- a través dels clústers. També s'ajudarà les pimes catalanes perquè es presentin a licitacions i concursos internacionals. I , en tercer lloc, es facilitarà la implantació de multinacionals a Catalunya.