Focus

José Antonio Iglesias

Subdirector General de Clients i Oferta de Vidacaixa

“Calcules la pensió en funció de l'estil de vida futur”

Tindrem una taxa de dependència del 75% l'any 2050, i ara és del 25%
No és fàcil convèncer la gent que pensi més en l'estalvi de llarga durada

A Vidacaixa ja fa temps que preparen l'adaptació a les noves necessitats d'estalvi de la població, d'acord amb les projeccions demogràfiques, que ens explica José Antonio Iglesias.

Amb quines previsions es treballa?
Del 2013 al 2050 la taxa de dependència a l'Estat espanyol -la gent més gran de 65 anys- passarà del 25% al 75%, amb una caiguda de la població del 8%, des dels 45 milions de persones actuals. Dit d'una altra manera, per cada cent persones actives, n'hi haurà 25 de passives. La demografia és tossuda i, de fet, a l'Estat espanyol, des de l'any 2011 ja es van aplicant mesures per fer el model de pensions més sostenible. Recordem la jubilació a 67 anys, ampliar els anys de càlcul per a la pensió o desvincular la seva pujada de la inflació.

Com evolucionaran les pensions públiques?
Si actualment la pensió suposa el 72% del darrer salari, el 2030 serà del 60%, convergint amb la mitjana europea, que és del 55%. La sostenibilitat del sistema públic de pensions s'observa quan es conjuga la reducció de les pensions amb l'esperança de vida, i estudis nostres ens revelen que quan una persona es jubila les possibilitats que visqui 20 anys més són del 90%.
Què determina que calgui projectar l'estalvi?
Antany no es preparava la jubilació perquè un 81% del darrer salari s'acostava als ingressos recurrents, i si les coses es complicaven hi havia la família al costat. Però ara la pensió s'allunya del salari, els interessos de productes financers són molt baixos, l'habitatge s'ha devaluat i la família, amb una fertilitat tan baixa, que és de l'1,3, és un concepte eteri.

La gent ha de pensar bé què vol.
Sí, ha de reflexionar sobre l'estil de vida que voldrà portar. Si en jubilar-se, a banda de tenir cobertes les necessitats bàsiques, vol tenir prou per anar dos cops al cinema al mes, o al restaurant, viatjar, etcètera, en funció d'això ha de calcular els seus ingressos, tot coneixent la pensió pública. Ha de cobrir la diferència, però no pas en funció de rebaixes fiscals. De tota manera, val a dir que no és fàcil convèncer el públic que ha de fer un canvi d'actitud i pensar més en l'estalvi de llarga durada que invertir a curt termini, en dipòsits. Perquè es produeixi aquest canvi, pot ajudar la decisió del govern d'informar els més grans de 50 anys de quina serà la seva pensió.
Quines oportunitats se'ls presenten als bancs?
La principal és ajudar qui no estalvia a generar estalvi amb la finalitat de cobrir la seva jubilació. A més a més, també a través de l'estalvi, els bancs i les asseguradores poden donar resposta a les incidències de salut.
És previsible que s'anirà sofisticant la demanda de productes de previsió.
Per la nostra banda, farem tot el possible perquè productes com els PIAS o les rendes vitalícies tinguin un desenvolupament molt més gran del que tenen actualment.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.