Focus

Agilitat i fora intrusos

Els professionals del sector clamen per un aprimament de les traves burocràtiques que calen per poder dur a terme qualsevol activitat nàutica i s'aplaudeix la voluntat d'atacar les empreses pirates que operen sense llicència

genís dalmau X

“No som partidaris de prohibir, però no es pot fer de tot pertot”

Genís Dalmau és el president de l'Associació Catalana de Centres d'Immersió i destaca que, precisament, els centres d'immersió són el gros de l'activitat empresarial marítima i nàutica a Catalunya. Valora que “des de l'associació ens sembla bé el projecte presentat per la Generalitat, s'ha fet un treball previ ben acurat i s'han analitzat debilitats, mancances i fortaleses del sector del mar. La radiografia està ben feta, ara cal veure com s'implementa això”.

No dubta que el litoral “pot ser una font d'ocupació i d'ingressos per a les empreses i per a la societat. Hi ha camp per córrer perquè el mar no es redueix a l'activitat pesquera professional; també hi ha una activitat comercial que ha estat oblidada”.

Considera que Catalunya sempre ha estat pionera a l'hora de buscar maneres d'ordenar les activitats i que “va ser la primera comunitat que va regular què és una empresa d'immersió, la primera a regular que calia professionalitzar-ne la gestió i la primera a admetre que pugui haver-hi diferents entitats que donin titulacions (abans només la Federació Espanyola d'Activitats Subaquàtiques hi estava capacitada)”.

Dalmau afegeix que “no som partidaris de prohibir res al mar però no es pot fer de tot pertot. Cal regular les activitats. Un exemple el tenim a les Medes, on la regulació ha generat més protecció i més activitat econòmica”.

gerardo rossini X

“Hi ha un embolic de competències i jurisdiccions”

No dubta a admetre que “personalment, no en tinc cap coneixement”. Gerardo Rossini, director d'operacions de l'Escola de vela Garbí a Castelldefels, apunta que no tenia cap constància del Pla litoral, el projecte en què està treballant la Generalitat, suposadament en coordinació amb les empreses del sector, per dinamitzar el potencial costaner del país.

Després d'escoltar un breu resum de les línies marc del pla, Rossini, argentí que fa sis anys que viu a Catalunya, celebra la iniciativa i confirma que “el potencial de Catalunya està desaprofitat. Segurament no és tant per culpa de la Generalitat sinó per l'embolic que hi ha de competències i jurisdiccions”. Posa com a exemple que “habilitar la zona de kite surf a a Castelldefels ha estat un anar i venir de l'Ajuntament a la Generalitat i a Costes (direcció general de Costes, administració de l'Estat)”.

Rossini aplaudeix que es vulgui posar fi a la idea de l'estacionalitat: “Fa molt bon clima i no s'aprofita. Nosaltres estem oberts tot l'any i som una excepció.” De la mateixa manera, celebra que s'ataqui l'intrusisme: “És un problema real. A tota la platja de Castelldefels només som dues escoles acreditades però sabem que hi treballen dues o tres empreses més. Una d'aquestes no té ni una barca per fer rescats. Ja no és només competència deslleial, sinó que és una qüestió de seguretat.”

pep fillat X

“Som un potencial restringit per la gent que ha manat”

El responsable de Busseing Pallars és Pep Fillat, un expert submarinista que assegura ser “pioner a l'Estat espanyol a muntar una empresa de busseig en llacs i en aigües interiors”. La seva intenció de potenciar les immersions en aigües del Pallars s'ha anat desinflant: “Per a les activitats nàutiques a l'interior tot són traves burocràtiques. Calen permisos i autoritzacions de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, de l'ACA i dels ajuntaments. M'han arribat a demanar com puc justificar que els neoprens estan desinfectats. I la gent que s'hi llança en banyador?” Apunta que “l'Aragó és una comunitat molt més permissiva; a Catalunya és un xou”. Lamenta que “jo volia ser un centre receptor de submarinisme a la meva terra i el que acabo fent és formar la gent aquí per arrossegar-los cap al mar, perquè aquí no ens deixen fer immersions”. Fillat aclareix que “no dic que deixin posar una barca de motor dièsel a l'estany de Sant Maurici, però sí que se'n pugui treure profit d'altres maneres”.

Insisteix que “som un potencial que està totalment restringit per la mateixa gent que ens ha manat; era més fàcil prohibir que regular”. Accepta que a Catalunya ens falta la cultura d'explotació recreativa dels llacs que hi ha a Suïssa, França o Itàlia —“els llacs i pantans ens són aigües desconegudes”—, però critica que “quan hi ha empreses que ens hi volem dedicar, tot són traves”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.