La inversió en start-up i pimes a través de l'equity crowdfunding (o finançament alternatiu) és cada vegada més comuna. En els primers sis mesos d'aquest any, Crowdcube -la plataforma líder a Europa en aquest sector- ha superat la quantitat invertida en tot l'any anterior (12,2 milions d'euros el 2013) i des de l'any 2011 ha aconseguit finançar prop de 150 projectes per més de 45 milions d'euros.

Així, el crowdfunding s'està convertint en una sòlida via de finançament per a moltes empreses i emprenedors que no volen accedir als canals tradicionals de crèdit i que busquen canals alternatius. No obstant això, és una pràctica encara innovadora a Espanya i val la pena que tot estalviador a la recerca de retorn conegui els cinc aspectes que es descriuen a continuació. La primera premissa és que sense risc no hi ha retorn. Invertir en empreses de recent creació permet generar grans retorns. La fundació per promoure la innovació a Europa NESTA (National Endowment for Science, Technology and the Arts) té un estudi publicat (*) en el qual detalla que el retorn mitjà dels business angels arriba a 2,2 vegades el capital invertit. En aquest sentit, un aspecte rellevant per controlar el risc que un inversor assumeix és la diversificació de la cartera d'inversió; és recomanable invertir en diversos sectors i en empreses que estan en diferents etapes. Cal dir que aquests retorns en cap cas tenen en compte els incentius fiscal que apareixen a continuació.

En segon lloc, a Espanya hi ha deduccions fiscals prou atractives per als que inverteixen en start-up. Aquestes deduccions són sobre l'IRPF de les rendes del treball. Hi ha dos trams acumulables: l'estatal i l'autonòmic; l'estatal arriba fins al 20% de la inversió realitzada sobre l'IRPF i està disponible per a tots els residents a Espanya, mentre que l'autonòmic arriba fins al 30% de la inversió realitzada sobre l'IRPF, sempre que la inversió es faci en empreses de la mateixa comunitat autònoma de residència. Així, un inversor resident a Catalunya, per cada 1.000 euros invertits en empreses catalanes de recent creació podrà desgravar-se un màxim de 500 euros (20% sobre el tram estatal més un 30% sobre l'autonòmic).

El tercer aspecte que cal tenir en compte són les comissions als inversors. Si en el futur l'inversor obté beneficis per la venda de les accions de les empreses on ha invertit, algunes plataformes de crowdfunding cobren una comissió sobre aquests beneficis, tot i no haver assumit cap risc en l'operació. Val la pena esbrinar quines plataformes cobren i quines no.

En quart lloc, tot i que les principals plataformes de crowdfunding duen a terme les seves pròpies revisions i anàlisis (due diligence simplificades) dels projectes abans de publicar-los a les seves pàgines web, és molt important que l'inversor analitzi rigorosament cada cas abans d'invertir-hi els seus estalvis. Això donarà encara més garantia i seguretat a l'operació.

Finalment, cal conèixer quins són els principals drets dels accionistes. D'una banda, tenim l'antidilució: la dilució ocorre quan una empresa fa una ampliació de capital (emissió de noves participacions) i l'accionista decideix no invertir en aquesta ampliació. Com a resultat, aquest accionista veurà com la seva participació en percentatge disminueix (es dilueix). En aquest sentit, pot ser que l'inversor tingui drets d'adquisició preferent; si els té i es fa una ampliació de capital, té dret a invertir abans que els nous inversors.

De l'altra, si els emprenedors o inversors amb dret a vot venen les seves participacions en el futur per un valor més gran, tenen l'obligació d'oferir a tots els inversors un acompanyament, podent vendre les seves al mateix preu. És el que s'anomena dret d'acompanyament.

Finalment, també existeix el dret d'arrossegament. En aquest cas, si algú vol comprar el 100% de l'empresa, els emprenedors o inversors amb dret de vot arrossegaran la resta dels inversors perquè tots venguin les seves participacions al mateix valor.

(*) Font: ROBERT E. WILTBANK: Siding with the Angels. Business angel investing – Promising outcomes and effective strategies. London: NESTA, maig 2009