Focus

El pèndol vol exportar

La contracció del mercat interior ha obligat a Catalunya a un esforç de compensació impulsant l'activitat exportadora

L'esforç exportador ve després d'un creixement excessiu del consum intern

Tot obeint una llei més pròpia de la física que de l'economia, la reducció de les vendes de Catalunya a les diverses comunitats autonòmiques de l'Estat durant el període 2008-2013 ha estat directament proporcional a un esforç més gran en el capítol exportador: si en els anys 1995-2000 les vendes de Catalunya a l'estranger eren del 26% del total de vendes, al període 2008-2013 van créixer fins al 36,1%. En un sentit contrari, les vendes al conjunt d'autonomies van passar del 38,3% al 31,4%.

Alfons Labrador, ponent de l'estudi Les balances comercials de Catalunya amb la resta de l'Estat i l'estranger, realitzat pel Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), destaca que “si durant el període 1995-2006 el saldo exterior presentava un balanç negatiu, per un creixement excessiu en el consum intern, cosa que va accelerar l'endeutament, del 2007 al 2013 va millorar considerablement el saldo amb l'estranger, que ha estat molt superior al saldo amb la resta de l'Estat”. Així mateix, com remarca Labrador, les compres de Catalunya a la resta de l'Estat s'han reduït del 23,4% (1995-2000) al 19,5% (2008-2013). Com explica Modest Guinjoan, director d'Economia i Empresa de Pimec, “és perfectament lògic que les empreses vulguin vendre arreu, on puguin tenir marge, i si ha baixat el mercat espanyol per un fenomen de contracció de la demanda, és normal que guanyi pes la UE i altres mercats, amb el benentès que les empreses catalanes ja fa temps que estan embarcades en el procés de globalització”.

En l'anàlisi per àrees durant el període 2008-2013, la principal destinació de les exportacions catalanes són el conjunt de mercats de la zona euro, amb 28.129 milions d'euros, un 19,5% de les vendes fora del país, seguit per la resta de mercats de la UE-28, amb 5.814 milions (6%). Cal destacar que en tercer lloc, a no gaire distància, hi ha Àsia, amb 5.292 milions (3,9%). Tot seguit hi trobem la resta d'Europa, amb 3.766 milions (3,9%); Amèrica Central i Amèrica del Sud, 3.151 milions (3,2%); Àfrica del Nord, 2.099 milions (2,2%); Nord-amèrica, 1.617 milions (1,7%) i resta d'Àfrica, 722 milions (0,7%).

Si examinem el saldo comercial -el quocient entre exportacions i importacions-, Catalunya manté un saldo comercial negatiu en la majoria de grans àrees comercials, amb especial incidència en països de la zona euro, com Alemanya, Itàlia i Holanda, i Àsia -Xina i Japó, bàsicament–. Totes dues àrees suposen el 88% del dèficit comercial de Catalunya amb l'estranger. Actualment, el saldo comercial de Catalunya amb l'estranger és negatiu, en 16.114 milions d'euros.

Superàvit amb França.

En canvi, Catalunya sí que ha pogut mantenir un saldo comercial positiu amb grans àrees com Amèrica del Sud i Central i Oceania, i mercats com Portugal i França, que en el període 2008-2011 han arribat a superar els saldos positius amb el País Valencià, Madrid i les Balears, quedant només per sota d'Aragó.

Si entrem a observar què exporta Catalunya, en els darrers anys han guanyat encara més pes en la balança exportadora de Catalunya sectors com el químic i l'agroalimentari, que ja suposen el 20,2% i el 17,3%, respectivament. En un segon rengle hi trobaríem el sector d'automoció (9,6%), metal·lúrgia (8,4%) i material i equips elèctrics, electrònics i òptics (8%). En un altre nivell hi tenim les indústries extractives (7,4%), la indústria del paper, edició i arts gràfiques (6,6%) i la indústria tèxtil i de la confecció. Al grau més baix del rànquing, la indústria del cautxú i les matèries plàstiques (3,7%) i la fabricació de maquinària i equip mecànic (3,7%).

L'evolució de l'exportació ha tingut, però, els seus alts i baixos, segons les estadístiques d'Interreg, base estadística que comparteixen el govern estatal i les comunitats autònomes.

Un cop vam entrar en la crisi, a partir del darrer trimestre del 2009 les exportacions van créixer a Catalunya amb passa ferma, a un ritme de creixement del 18%, que va arribar al seu sostre a finals del 2010, quan es va superar amb escreix el 20%. Aleshores el fort ritme experimentat anteriorment es va alentir, i si el 2011 la variació anual registrava un 12,5%, el 2012 ja es queia al 7,1% i l'esgotament de les possibilitats dels mercats globals ja era una cosa ben perceptible el 2013, quan les exportacions feien un 0,8% de reculada.

Enguany, el sector exterior semblava que tornava a empènyer el creixement del PIB català en el primer trimestre, amb una progressió del 4,1%, mentre que al segon trimestre l'afebliment de l'ímpetu exportador tornava a ser ben palès, amb un 0,3% negatiu. Cal anotar per la seva significació que, durant el primer trimestre d'enguany, les importacions internacionals van créixer un considerable 9,4%, mentre que les compres de Catalunya al mercat espanyol queien un 5,9%. Una altra mostra que la llei del pèndol mira cap a l'exterior.

Les altres comunitats també van cap a fora

No ha estat només Catalunya qui ha fet de necessitat virtut i ha potenciat el negoci exportador. Segons l'estudi del CTESC, l'economia de la Comunitat de Madrid, que durant els anys 1995-2000 les seves vendes als mercats exteriors pesaven un 32,1% en el PIB, al període 2001-2007 ja suposaven el 36,6% i arribaven al 44,2% als anys 2008-2011. Galícia, que en els darrers anys ha potenciat la relació transfronterera amb Portugal, partia als anys 1995-2000 d'un 36,1% de pes de les exportacions en el PIB, va passar a un 46,8% al període següent (2001-2007) i va acabar en el 2008-2010 amb un 50,8%, esdevenint així una de les poques comunitats en què el comerç exterior té més pes que l'interior. Una de les comunitats que fa temps que basa el seu creixement en els mercats exteriors és Balears: als anys 1995-2000 el pes de les exportacions sobre el PIB era d'un 51,3% i va arribar a un 56,3% al període següent, un sostre que s'ha mantingut fins ara. El País Basc també ha reaccionat en els anys de la crisi, tot passant del 39,5% del 1995-2000 al 48,2% del 2008-2011. El País Valencià també s'ha anat encaminant cap als mercats exteriors, tot passant del 41,6% del període 1995-2000, al 43,4% del 2001-2007 i assolint el 46,4% els anys 2008-2011.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a