“Ser un corrupte i un predador social es porta, en part, de fàbrica”

Adolf Tobeña. ARXIU.

m. rovira - tarragona

Convidat per la Universitat Rovira i Virgili (URV) a la Setmana de la Psicologia, el catedràtic Adolf Tobeña (premi Crítica Serra d'Or de recerca 2014) va oferir una ponència sobre neurociència i corrupció política. Analitzava els mecanismes neurals de la proclivitat a la deshonestedat en les interacciones econòmiques.

L'ésser humà està programat per corrompre?

No. Estem programats per a accions com, per exemple, créixer, saltar o engolir. Però per a les conductes complexes la programació no és mai fixa.

Vostè parla de “proclivitat a la deshonestedat”.

Proclius vol dir propensos, predisposats. Propensió no implica programació, implica tendències que duem a la matriu biològica cristal·litzada.

Les tendències a ser corrupte què les motiva?

Igual com Messi té una predisposició a saber orientar el seu cos al voltant d'una pilota, ser un mentider, un corrupte o un manipulador que actua com un predador social també es porta, en part, de fàbrica. Ara bé, Messi s'ha hagut d'entrenar per arribar als nivells d'excel·lència que mostra i els artistes de la predació, per tirada que hi tinguin, també han anat evolucionant a mesura que han anat practicant. Els individus realment lleials, complidors i fiables ni tan sols necessiten que se'ls recordin les normes perquè són complidors de mena. I d'aquests també n'hi ha, ni que siguin una minoria.

El bon corrupte no neix sinó que es perfecciona?

Duu atributs destacats de base però els ha de poder exercir. En un determinat entorn on això no s'afavoreixi no arribarà a mostrar aquestes capacitats genials per ser un element tòxic per a la resta de la societat.

Si ja hi ha una predisposició neuronal per ser corrupte, no es pot usar com a atenuant de la responsabilitat igual com passa amb l'alienació mental?

Ja s'ha intentat diverses vegades i no ha tingut mai èxit. Hi ha hagut molts advocats, aquí no em consta però sí en d'altres països, que han intentat aconseguir eximents per les predisposicions a delinquir. Però els jutges no s'ho han cregut perquè igual com al cap hi ha predisposicions a defraudar, al nostre mecanisme neural també hi ha disposicions per saber quins límits hi ha i quines normes s'han de complir.