Eines

Xavier Laborda Gil

AUTOR DE ‘INTELIGENCIA COMUNICACIONAL'

“Per parlar en públic, la improvisació molt preparada és l'ideal”

L'orador sexi és aquell que parla amb l'esperit dels temps, que és clar i entretingut

Subtitula el seu llibre L'orador sexi, quines són les claus per seduir amb les paraules?

L'orador sexi és el que parla amb l'esperit dels temps, que és clar, entretingut, atractiu, que té convenciment del que diu i que se sent mogut per alguna motivació ètica. Poso l'èmfasi en la flexibilitat perquè en l'actualitat això de parlar en públic es pot manifestar de maneres molt diverses, des de la més formal de fer-ho des d'una estrada davant una audiència fins mantenir una conversa íntima i privada però que s'està divulgant per un mitjà de comunicació.
A partir d'aquesta definició, quin és el nivell dels oradors dels nostres dies?

Tenim unes persones que es manifesten en públic amb força capacitat i molta gosadia. Però no oblidem que avui quan fem una piulada o publiquem qualsevol cosa al Facebook en realitat ho estem fent en públic. Això ens pot posar en situacions molt compromeses quan publiquem coses de les quals després ens penedim.
Parlar en públic és, després de perdre un familiar o una ruptura sentimental, la situació més negativa que la gent pensa que pot suportar. Per què ens resulta tan traumàtic?

És una qüestió de percepció estranya, perquè tots hem estat alfabetitzats i hem anat a l'escola, on ho hem hagut de fer. Però és com fer esport per a qui no en fa mai, que esdevé una experiència molt negativa, per evitar. La clau és considerar aquestes situacions com una possibilitat satisfactòria, que pot ser afortunada i que podem aconseguir el nostre objectiu.
Sí, però com?

Els consells ja van ser definits 25 segles enrere per Aristòtil. I després hi ha molta gent que ha fet llibres sobre oratòria incidint en les mateixes idees. Bàsicament és que per parlar cal preparar-se. L'ideal és la improvisació molt preparada. Hi ha una tasca de la qual parlo al llibre que és la inventiva. La paraula pot enganyar perquè pot suggerir originalitat, però no necessàriament. La idea és que per fer una excursió has de portar una bona motxilla. Aquesta és la inventiva i no s'acaba mai perquè s'aconsegueix a base de llegir i practicar.
Improvisació preparada sembla un contrasentit, no podem perdre autenticitat?

No té per què i seria un mal negoci perquè en la comunicació el més important és ser un mateix, ser autèntic. Quan una persona és creïble, fiable i té carisma, malgrat que tingui un dèficit de claredat en el seu missatge, la comunicació serà valuosa perquè la persona ho és.
Observo que escriu amb frases curtes. L'estil és també important?

Sí, és un exercici d'estil, generalment escric d'una altra manera, però aquest és un llibre de divulgació que tant de bo es pogués llegir en un trajecte de tren. Hi ha una voluntat d'escriure d'una manera molt concisa amb poca boira, que pots seguir la lectura sense perdre't estiguis en la condició que estiguis. Per això també introdueixo anècdotes i histories. De fet és com parlen els polítics, amb frases molt curtes i uns tempos llargs perquè volen comunicar poca cosa. Espero que el llibre comuniqui una mica més.
És important introduir anècdotes?

En la tradició europea s'és massa dens i poc narratiu. Però una anècdota pot servir d'exemple. El perill és caure en la trivialització i intentar ser divertit quan un no ho és. Aleshores és millor prescindir-ne.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.