Gran angular

Temps del residu com a recurs

El nou programa de gestió de residus (Precat20) pretén fer una aposta per l'economia circular

El pla està pensat per a uns temps de desmaterialització del consum

En mans del govern de la Generalitat, perquè en faci la preceptiva anàlisi, el Programa General de Prevenció i Gestió de Residus i Recursos (Precat20), després de superar el període d'al·legacions, ha d'esdevenir la matriu d'una política en què l'aprofitament del residu, vist com a matèria que pot tornar a entrar al cicle productiu, ha de ser la divisa.

En aquesta planificació, el capítol més important, si més no pressupostàriament, és l'adequació de la xarxa d'infraestructures de gestió, que s'endú 449 milions d'euros. Com explica Josep Maria Tost, director de l'Agència de Residus de Catalunya (ARC), “aquesta xifra, si la comparem amb els 1.200 milions del programa anterior, reflecteix un esforç de racionalitat, s'ha redibuixat tot el pla reagrupant territoris, repotenciant infraestructures que ja hi són, i condicionant tota inversió a omplir de residus les infraestructures en funcionament”. Val a dir, també, que amb el factor condicionant de la crisi, en capítols com el de residus industrials, Catalunya ha generat un 34% menys de residus, del 2007 al 2013, dels 5,4 milions de tones als 3,6 milions, una xifra que sembla que es mantindrà. Val a dir, però, que l'economia depressiva dels darrers anys ha bandejat bona part dels productors de residus: si en els censos de l'ARC el 2007 hi havia uns 23.000 productors de residus, el 2013 havien minvat fins als 18.000.

Però on realment el pla vol esdevenir transcendent és en el foment de l'economia circular, que mereix una partida de 152 milions d'euros. Josep Maria Tost diu que “atès que la indústria té molt clar que una tona de residu és un cost que si es genera cal transformar-lo en matèria primera per a altri, cal fomentar que hi hagi punts de trobada entre generadors i eventuals empreses que ho puguin aprofitar”. Així, l'administració vol facilitar la tramitació de subproductes, tot contribuint a crear nous mercats i fomentar la innovació en l'ús de nous recursos, a les empreses i als centres tecnològics. Són polítiques que, com afegeix Tost, s'impregnen del nou esperit del temps: “Anem cap a una desmaterialització del consum, una empresa d'electrodomèstics, per exemple, et llogarà la rentadora i te la vindrà a buscar en acabat la seva vida útil, per reciclar-la. És necessari canviar la societat de consum; és necessari el creixement constant?” També serà important en els anys a venir, com preveu Tost, que hi hagi una societat i un medi econòmic preparats per a la reutilització. Com diu Tost, “hem de posar fi a allò que em surt més a compte comprar un altre equip, perquè reparar-lo em surt més car. Cal donar-li nova vida, amb mercats de segona mà que n'allarguin la vida útil”. Així, entre els objectius del pla, hi ha que l'any 2020 un 5% en pes dels aparells elèctrics i electrònics introduïts al mercat els tres anys precedents siguin preparats per a la reutilització.

Matèries primeres.

Des de la indústria, el gerent de l'Associació Catalana d'Instal·lacions de Tractament de Residus Especials (Acitre), Carles Ruiz, coincideix: “Cal potenciar l'economia circular, ja hem pogut veure, amb iniciatives com la Borsa de Subproductes, que quan el residu té un valor alt, com passa sovint en sectors com el metall, hi ha una sortida com a recurs.” Afirma rotund: “El creixement del residu com a recurs dependrà de com evolucioni el mercat de matèries primeres.” Com apunta, la UE ja està potenciant en les seves directives la figura del subproducte, com a matèria aprofitable, dins d'una òptica de producció més sostenible.

Ruiz alerta, però, a l'hora de desplegar polítiques efectives de valorització del residu, que cal definir una jerarquia: “Què entenem per valorització?, si reciclo un 1% i la resta va a abocador, estic fent valorització? En valorització, si s'aplica l'anàlisi del cicle de vida, ens podem trobar que potser no val la pena fer-la, si hi afegim despeses com ara el transport.” També insisteix que “tothom ha de tenir clar que el gestor sempre ve després del productor, que és qui te la responsabilitat de produir generant menys residu i, en tot cas, ha de desenvolupar mercats del subproducte”.

Un altre capítol important en les prioritats del Precat20 és reduir, encara més, la generació de residus, cosa que mereixerà inversions de gairebé 100 milions. A parer del director de l'ARC, “encara es pot avançar, sobretot pel que fa als residus municipals, on el sostre de reciclatge és en el 40%, encara lluny de la indústria, que arriba al 80%. Podem treballar en línies com prohibir l'entrada a l'abocador de residus valoritzables o incentivar que els plàstics siguin valoritzables al 100%, per posar dos exemples”. I tornaríem a pensar en les estratègies d'ecodisseny, en què un producte serà concebut ja perquè sigui retornat al mercat en una segona vida.

Val a dir que en el pressupost total, de 782.588.347 euros-sufragat en un 28% pel sector privat-, si es fa una classificació per jerarquia, la valorització és l'estrella, amb 490 milions, molt per damunt de la prevenció (106 milions). Segons els redactors del Precat, la implementació de tot aquest conjunt d'actuacions es traduiria en la creació de 4.000 a 7.000 nous llocs de treball. Així mateix, i segons estudis realitzats per la UE, una bona gestió dels residus, junt amb el seu aprofitament com a recursos, podria suposar una injecció econòmica que se situaria en uns 400 milions d'euros anuals.

Els gestors demanen sancions més severes

El sector de la gestió de residus, 900 empreses que es tradueixen en un 6% del PIB (12.000 milions d'euros) i donen feina a 28.000 persones, voldria que el règim sancionador per a qui no compleix fos més dur. Com diu Carles Ruiz, “les sancions que s'apliquen són d'un import massa baix, i no són prou dissuasives. Volem fer una proposta perquè s'endureixi el règim sancionador i s'escurcin els terminis per satisfer-la.” En aquest sentit, també demana que en el debat jurídic quedi clara “la identificació del residu: mentre que uns diuen que el productor, un cop ha lliurat el residu al gestor, en queda deslliurat, d'altres consideren que no”. Així mateix, continua sent un problema la competència deslleial en la gestió, “una realitat tant a Catalunya com arreu de l'Estat”.

Als gestors també els preocupa que la desharmonització normativa entre Catalunya i altres comunitats de l'Estat, on sovint la regulació és molt més laxa, pugui comportar una pèrdua de competitivitat de l'empresa catalana.

Un altre desig de futur és que s'estimuli la transferència de coneixement entre universitats i centres tecnològics i les empreses que configuren el sector de la gestió de residus.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.