La Confederació de Comerç de Catalunya (CCC) deia en un comunicat del 4 de desembre que la suspensió d'alguns articles de la llei catalana d'horaris catalans –acordada el dia abans pel Tribunal Constitucional (TC) mentre aquest resol sobre el recurs presentat pel govern espanyol contra la llei d'horaris comercials catalana– no “implica la llibertat total”. Però la realitat és que, amb aquesta resolució, els establiments comercials catalans poden obrir les hores que vulguin, ja que mentre la llei catalana -3/2014 d'horaris comercials i de mesures per a determinades activitats de promoció- estigui suspesa vigeix l'espanyola - 1/2004 d'horaris comercials- segons la qual les comunitats autònomes poden fixar un màxim d'hores setmanals d'obertura en dies laborals sempre que no baixi de 90 hores, però en cas que no fixin res, s'entén que regeix “la llibertat plena”.

A més de quedar en suspens l'article de la llei catalana que fixa el màxim d'hores diàries d'obertura en 12 (per tant, 72 hores setmanals), també queden suspesos, ja que també estan impugnats, els articles que permeten obrir festius a establiments d'alimentació amb una superfície de venda de fins a 150 m²; d'aquesta manera, la superfície màxima per obrir festius passa a ser de 300 m², com diu la llei estatal.

Per tant, els comerços catalans podran fer rebaixes sense que ningú els busqui les pessigolles encara que no respectin els terminis fixats en la norma catalana, també impugnats. La llei catalana diu que la venda en rebaixes es pot dur a terme, “a criteri de cada comerciant i durant el termini que aquest consideri convenient”, sempre que a l'hivern es faci entre el 7 de gener i el 6 de març i a l'estiu, entre l'1 de juliol i el 31 d'agost. Com que queda suspesa aquesta norma, entra en vigor l'espanyola, que en el reial decret 20/2012) de mesures per garantir l'estabilitat pressupostària i de foment de la competitivitat estableix: “les vendes en rebaixes podran tenir lloc en els períodes estacionals de més interès comercial segons el criteri de cada comerciant.”

Tot i que tenen la garantia que no els passarà res si s'acullen a la llei estatal -el conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig ha dit que el govern és conscient que no pot fer inspeccions mentre el Tribunal Constitucional decideix-, la majoria de botiguers continuen respectant la llei catalana. “La immensa majoria estem adoptant la normativa catalana i el que vàrem acordar en el Consell Assessor del Comerç els sindicats i les organitzacions empresarials”, explica Miquel Àngel Fraile, secretari general de la CCC. A causa de la presentació del recurs estatal, aquest consell –format per les associacions de comerciants i supermercats, les associacions de municipis i els sindicats– va fer públic un manifest en què es rebutja “la creixent intromissió de l'administració central en el model comercial català, amb la voluntat de desnaturalitzar-lo fent un ús abusiu de la regulació bàsica i una concepció errònia de la unitat de mercat” i fa una crida a tots els establiments comercials de Catalunya a aplicar la legislació impugnada i a “adherir-se així al pacte social i econòmic que aquesta legislació configura”. El conseller, per la seva banda, es mostra convençut que “el 95% del sector mantindrà el nostre model, més enllà que s'hagi recorregut la llei d'horaris”.

Recursos creuats. La situació actual és idèntica a la del març de 2013, -quan el Constitucional va suspendre el decret 4/2012 català- fins al 24 de febrer del 2014- data d'entrada en vigor de la llei que ara s'ha suspès-. La llei estatal del 2004 fixava que les comunitats autònomes podien posar un màxim de 72 hores setmanals d'obertura, però el decret 20/2012 el va apujar fins a 90 hores, motiu pel qual la Generalitat va presentar un recurs al TC per invasió de competències i va fer el seu decret reafirmant l'horari més restrictiu, que al seu torn va ser impugnat pel govern espanyol. La llibertat total d'horaris a Catalunya va durar un any, va desaparèixer al febrer amb la nova llei catalana i ha tornat al desembre amb la suspensió d'aquesta, que s'havia elaborat en un intent d'esquivar la suspensió anterior. La llei era una rèplica del decret –amb l'única excepció que apujava de 8 a 10 el nombre de festius que es podia obrir, coincidint en això amb la llei espanyola-, amb la qual cosa és lògic que també hagi estat impugnada.

Al petit comerç no li va interessar obrir més hores, però tampoc no van aprofitar la situació les grans superfícies, que van continuar aplicant els horaris i les rebaixes segons la normativa catalana malgrat que estan en contra de la regulació. L'associació Anged -que agrupa 17 grans grups de distribució com El Corte Inglés, Eroski, Ikea, Alcampo, Carrefour, Leroy Merlin i Media Markt- és partidària de la llibertat d'horaris i atribueix a l'augment del nombre de dies festius en què es pot treballar bona part de l'augment de l'ocupació al sector. Les associacions de botiguers catalanes, en canvi, contrasten les dades de vendes a Catalunya i a Madrid -on hi ha llibertat total d'horaris- per afirmar que el primer model és millor. A l'octubre el petit comerç català va vendre un 2,8% més que el mateix més del 2013 i l'ocupació va créixer un 1,3%, mentre que a Madrid les vendes van baixar un 1,3% i l'ocupació un 0,7%. Fraile assegura que amb aquestes dades i les acumulades d'anys anteriors queda demostrat que amb el comerç català es ven més, hi ha més oferta i es genera més feina.