Focus

L'hora de fer creïble la recuperació

La sortida de la crisi s'accelera per la irrupció de nous factors d'impuls i la reducció de les amenaces i dels desequilibris. Competitivitat. La depreciació de l'euro i la baixa del preu del petroli sumen dècimes al creixement

La represa del sector de la construcció és una de les novetats més aplaudides
L'economia està accelerant, ara toca
assumir més riscos per reduir l'atur
El 2015 tindrà dues cares: la de la gent que participa de la millora i la que no
Cap informe no qüestiona que es creix i que es fa per sobre de la mitjana europea
La tornada del crèdit esdevé una de les principals palanques per a la millora

El govern espanyol és el pitjor pronosticador de l'esdevenidor econòmic. Així ho ha constatat reiteradament la Diana d'Esade, un exercici anual de l'escola de negocis en què mesura la desviació entre els vaticinis que fan les diferents institucions d'anàlisi i la dada del PIB que l'INE acaba publicant de final d'any. Els resultats demostren que peca per excés. Les seves previsions, en base a les quals elabora el pressupost, són insistentment més optimistes que el que la realitat s'entossudeix a reconèixer. Doncs bé, el quadre macroeconòmic de l'executiu central pel 2015 preveu un escenari d'acceleració que portaria a tancar el 2015 amb un creixement del 2%. El fet és que aquest cop es podria quedar curt. Així ho reconeix el ministre d'economia, Luis de Guindos, que aquesta setmana s'ha autoesmenat i ha avisat que el rebot serà més important. I així comença a veure-ho molta gent.

Per exemple la Fundació de les Caixes d'Estalvi (Funcas), que segons la diana Esade ha demostrat més punteria, ha revisat a l'alça les seves previsions per a l'any vinent i les ha passat del 2,2% al 2,4%, de moment la taxa més alta de totes les publicades.

A Catalunya la previsió més elevada és la del mateix govern, que en la presentació del projecte de pressupostos per al 2015 va anunciar que espera un creixement del 2,2%, dues dècimes més que Espanya. És una taxa que els analistes de Foment del Treball veuen plausible. També el servei d'estudis de la Cambra de Comerç de Barcelona va fer les seves previsions al novembre i va pronosticar un 2,1% Per Catalunya; per la seva banda el BBVA Research apunta a un modest 1,8% i, en aquest cas, per sota d'Espanya.

Aquests escenaris són el reflex del creixent optimisme dels analistes sobre la marxa de l'economia per la confluència d'un seguit de factors que actuen com a vectors que acceleren l'activitat i la reducció dels elements de risc. És el que De Guindos ha anomenat “alineació planetària”.

Quins són els planetes que s'alineen? En primer lloc, la fi de la reconversió del sector bancari, condició sine qua non per a la millora del finançament; en segon lloc, la pèrdua de vigor de l'euro davant del dòlar, que millora la competitivitat de les exportacions; en tercer lloc, el consens sobre la necessitat de polítiques d'estímul a la UE; i finalment, la baixada del preu del petroli, que tindrà un xoc d'oferta (reducció de costos de les empreses) i un altre de demanda (afavoreix el consum) positius. Aquests elements són dècimes de més en el creixement. Feia molts anys que els indicadors econòmics no convidaven a l'optimisme d'una manera tan clara.

Dit això, l'error que cal evitar cometre és el de fixar massa la vista en les gràfiques i no en el carrer, donant per tancada la crisi abans de temps. La llosa de l'atur obliga a matisar qualsevol demostració de satisfacció per justificada que estigui. Entre els anys 2007 i 2013 a Catalunya es van destruir un 18,3% dels llocs de treball que hi havia, la major part a la construcció. El BBVA preveu que entre aquest any i el que ve es recuperi una petita part (un 4,3%), i molt haurien de canviar les coses per no haver d'esperar deu anys fins tornar als nivells de precrisi. Concretament, el catedràtic d'economia aplicada de la UAB Josep Oliver, calcula en el millor dels casos set o vuit anys.

Per això hi ha un clam unànime en favor d'esforços complementaris per accelerar aquest procés. En tot cas la punta de velocitat en el creixement és una bona notícia perquè és un pèl més fàcil corregir els desequilibris que arrosseguem: atur, endeutament i dèficit públic.

En definitiva, el 2015 va camí de ser un any de dues cares, com les màscares de teatre de l'antiga Grècia: la cara alegre de la Catalunya que se sap instal·lada en la llançadora de la millora econòmica i la tràgica de la Catalunya que se sent marginada dels canvis. Un país, dues realitats.

Una part creixent del teixit empresarial del país s'apunta al carro de la Catalunya del trampolí. Així ho constata l'Enquesta de Perspectives Empresarials 2015 -1.518 empresaris hi van participar- que la Cambra de Comerç de Barcelona va presentar fa uns dies, en la qual es detecta un augment del nombre d'empresaris que preveuen facturar més el 2015 gràcies a la millora del mercat interior i a la consolidació de les exportacions. També són més els que afirmen que per abordar aquest repte invertiran més i contractaran treballadors.

Demanda interna.

La millora del mercat interior és un del pilars d'aquesta recuperació. De fet, al llarg del 2014 la demanda interior ha tingut creixements progressivament més positius fins al punt de prendre el relleu del sector exterior, sense que aquest toqui a retirada. El fet és que de mitjana les famílies estan gastant més que no ho feien fins ara. Així per exemple, el comerç confia que aquest serà el millor Nadal dels últims anys; els venedors de cotxes també estan satisfets perquè de gener a novembre es van vendre a Catalunya prop de 122.000 automòbils, que significa un increment del 17,3%; també el sector turístic percep la reactivació del visitant domèstic. Per al 2015, és d'esperar que aquesta dinàmica s'intensifiqui. Per què? En primer lloc perquè la confiança dels consumidors puja a mesura que el mercat laboral es comença a recuperar (en el darrer any s'han creat 69.000 nous llocs de treball), perquè els tipus d'interès estan baixos, no hi ha tensió en els preus, hi ha un millor finançament, la reforma prevista de l'IRPF pot augmentar la renda de les famílies i la caiguda del petroli fa que la gent tingui més diners a la butxaca.

Les administracions públiques encara estan molt limitades en la seva capacitat de despesa per la qual cosa la seva contribució a la demanda domèstica serà modesta, però positiva, i deixarà de llastar el dinamisme del conjunt.Amb vista al 2015, és important que l'assoliment dels objectius de dèficit públic ha deixat de ser dogma: “Acabar l'any al 4,1%, 4,2% o 4,3% no és rellevant si es fa la feina. Les dietes són positives sempre que no castiguin l'energia que necessita el cos per fer exercici”, diu Salvador Guillermo, director d'economia de Foment. Aquest marge de les administracions pot ser combustible per l'economia si bé a Catalunya els problemes de finançament que s'arrosseguen continuen sense trobar solució i són un dels grans maldecaps de la Generalitat.

Construcció.

Com posava de relleu l'enquesta de la Cambra, les empreses també estan ajudant la demanda invertint en béns d'equipament. Però potser una de les novetats més notables és que torna la inversió a la construcció. Alguns analistes atorguen a aquest fet una gran rellevància, fins al punt de donar-li un paper protagonista en la recuperació. És el cas de l'informe de la firma d'assessorament financer Arcano, que en només tres edicions ha aconseguit notorietat pel grau d'encert. El responsable de l'estudi, Ignacio de la Torre, pensa que la correcció de l'habitatge ha arribat a la seva fi i refusa el consens general que la represa anirà per llarg: “Saludo el renéixer del sector immobiliari, la qual cosa és molt bona perquè té efectes positius per al conjunt de l'economia, és intensiu en impostos, ocupació i dinamitza la inversió financera”, assegura De la Torre. El sector de la construcció i immobiliari va representar el 12% del PIB espanyol i ara està en nivells propers al 5%, quan la tendència històrica és del 7,3%, nivell al qual ha de tendir.

Finançament.

En el fons, l'informe d'Arcano pensa que si alguna cosa explica el creixement d'aquest any i del vinent és la millora del finançament que actua de lubricant de tota l'economia. El BBVA recorda al respecte que les noves operacions de crèdit van créixer el setembre passat per al conjunt de l'Estat un 14,6% a empreses i un 41,5% a famílies.

Aquestes xifres emmarquen la següent reflexió d'Arcano: “Fa un any l'FMI pronosticava que durant 2014 Espanya seria una de les economies occidentals amb menor creixement econòmic (0,2%). Un any després no només va reconèixer el seu error sinó que va afirmar que Espanya, d'entre les nacions grans, seria l'economia que més creixeria en la zona euro el 2015. Què ha succeït perquè l'FMI s'hagi equivocat tan clarament? La resposta rau en el finançament.” El fet és que el 2014 el sistema financer va fer net i van tornar a la solvència i la liquiditat, per això ha tornar a prestar. En molts casos, les entitats han posat el focus en la pime, que durant anys van patir perquè l'aixeta del crèdit es va tancar. Durant aquests anys “d'absència” aquest teixit productiu, abans molt addicte al crèdit per créixer, ho ha deixat de ser. Aquest interès renovat de les entitats financeres tindrà reflex en la inversió i en l'ocupació en un nivell difícil de preveure.

Exportacions.

Segurament bona part d'aquests recursos i projectes d'inversió estarà orientats als mercats exteriors. Durant el cicle baixista, l'empresa ha accelerat la seva internacionalització pel tancament del mercat local. En un moment de retrocés del comerç internacional, les empreses catalanes han guanyat quota al món. Els analistes no contemplen l'opció que la millora del consum intern canviï la dinàmica. De fet, relativitzen l'impacte que tindrà el menor creixement previst per a l'eurozona, especialment de mercats com l'alemany o el francès, perquè hi veuen factors d'estímul. Bàsicament és la millora de la competitivitat per la depreciació de l'euro respecte al dòlar “que podria compensar amb escreix el menor creixement de l'eurozona”, segons preveu l'economista en cap d'economies desenvolupades de BBVA Research, Rafael Doménech. La caiguda del petroli també serà un xoc positiu en els costos de moltes empreses que es traduirà en més competitivitat i ajudarà a equilibrar la balança comercial, perquè lògicament la represa del consum està disparant les importacions.

Menció especial mereix el turisme, que ha mantingut el pols durant la crisi i que serà un dels protagonistes de la recuperació malgrat alguns núvols foscos, com el turista rus.

L'ajust públic i el creixement

A l'hora de calcular el creixement del PIB de Catalunya i Espanya el 2015, una de les variables que atabala els analistes és la credibilitat que tenen les administracions respecte del compliment del dèficit públic. L'avaluació de pressupostos dels estats membres, que la Comissió Europea va fer pública el 28 de novembre passat, va instar el govern espanyol a modificar els seus comptes pel risc de no assolir el dèficit públic del 4,2% del PIB l'any vinent. Però el govern espanyol estima que no perilla i no farà cas a les advertències.

El problema de la Generalitat és que ha de rendir comptes a l'Estat i es mostra inflexible respecte al dèficit que poden fer les administracions autonòmiques, que és del 0,7% del PIB respectiu. El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, que va presentar el projecte de pressupostos el 3 de desembre, reclama que el límit no sigui el mateix i que tingui en compte l'esforç que ha de fer cada territori. També considera que l'objectiu hauria de ser de l'1,5% atenent al pes de despesa que fan les autonomies.

El fet és que “menys ajust avui és més creixement avui, però menys demà”, recorda Rafael Doménech, del BBVA. Al respecte Foment s'ha mostrat partidària d'un dèficit diferent per a Catalunya.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a