Eines

El blanqueig de capitals, un delicte ‘modern'

L'evasió i el frau fiscal a l'Estat espanyol mouen xifres absolutament alarmants: més de 253.000 milions d'euros escapen del control fiscal.

Tal vegada ens trobem ara amb una manera diferent de delinquir. No vull dir amb això que abans no existís, però ara, com en tot -fins i tot en la comissió d'alguns delictes-, som davant un tipus de delicte modern, si és que se'm permet l'expressió.

El Codi Penal regula i sanciona en els seus articles 301, 302 i 303 el delicte anomenat de blanqueig de diners o de capitals. L'objectiu de la llei és frenar d'una manera contundent la il·lícita procedència d'importants i abundants quantitats de diners que tenen el seu origen en activitats delictives, i quan es parla activitats delictives sembla que a hom només li vénen al cap els delictes relacionats amb el tràfic de drogues, però ara sabem que les activitats delictives són d'allò més variades.

Pena de presó.

Estableix l'article 301 del Codi Penal una enumeració exhaustiva de conductes punibles que comprenen no només les que impliquen una acció, sinó, fins i tot, ara, la incriminació i qualsevol altra conducta que, encara que fos per negligència, poguessin facilitar el delicte. Ho regula així aquest article i castiga una sèrie de conductes com:

“Qui adquireixi, posseeixi, utilitzi, converteixi o transmeti béns sabent que aquests tenen el seu origen en una activitat delictiva, comesa per ell o per qualsevol tercera persona, o realitzi qualsevol altre acte per ocultar o encobrir el seu origen il·lícit, o per ajudar la persona que hagi participat en la infracció o infraccions a eludir les conseqüències legals dels seus actes, serà castigat amb una pena de presó de sis mesos a sis anys i amb una multa del tant al triple del valor dels béns.”

I totes aquestes conductes sancionables i reprovables penalment són molt diferents: d'una banda, i en primer lloc, es fa esment de lutilització, conversió i transmissió de béns sabent que aquests tenen el seu origen en una activitat delictiva, comesa per ell o per qualsevol tercera persona. L'article també preveu que l'acció del subjecte impliqui l'ocultació o l'encobriment de l'origen il·lícit, i, en tercer lloc –correlatiu en l'enumeració de conductes-, estableix com a comportament punitiu ajudar les persones que hagin participat en la infracció o les infraccions a eludir les conseqüències legals dels seus actes.

Sembla, d'altra banda, certament lògic que aquest delicte de blanqueig de capitals comporti un frau fiscal, ja que, si bé es tracten de dos delictes diferents, van lligats en la mesura que els diners que tenen un origen il·lícit mai no es declaren fiscalment.

Xifres alarmants.

El problema, a més de l'alarma i la indignació social que provoca la comissió d'aquests delictes -que no és poca-, és que l'evasió i el frau fiscal a l'Estat mouen xifres absolutament alarmants: més de 253.000 milions d'euros escapen del control fiscal (segons l'informe Gestha, publicat pels tècnics d'Hisenda el 2013).

Cap comportament delictiu és justificable, però a hores d'ara, quan se sent el que se sent, es llegeix el que es llegeix i estant com estem, amb unes xifres d'atur tan altes, amb uns índexs de desnonaments desorbitats com a conseqüència que moltes famílies no poden atendre aquestes rendes, amb tantes hipoteques impagades perquè el salari, per molt que s'estira, és clar que arriba un moment que no dóna més de si, em resulten particularment indefensables alguns comportaments dels qui se'n riuen del món i de les llei. Això sí, siguem legals, “presumptament”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.