Focus

L'FP ocupacional busca un nou model

Casos de frau amb subvencions per part de sindicats i patronals han accelerat la voluntat del PP per reformar un sistema dominat pels agents socials

Sindicats i patronals alerten que la liberalització no ha
de ser bona ‘per se'
Els comicis electorals podrien acabar retardant l'aprovació de la reforma

Havia d'entrar en vigor aquest passat 1 de gener però encara caldrà esperar perquè les negociacions entre el govern del Partit Popular, patronal i sindicats per reformar l'actual model de formació professional per a l'ocupació estan de moment aturades. L'objectiu de l'administració és redefinir un sistema vigent des de fa dues dècades que ha permès a les organitzacions patronals i sindicals -directament o a través de subcontrates- monopolitzar el gruix dels recursos destinats a aquesta formació. El problema del model actual, destaquen els crítics, és que ha convertit aquests agents socials en jutge i part, perquè a través de la seva participació a la Fundación Tripartita per a la Formació en l'Ocupació planifiquen els cursos i alhora són els beneficiaris de les subvencions i els executors d'aquests cursos, ja que la normativa actual els reconeix quasi en exclusiva aquest paper.

Aquest monopoli no ha facilitat precisament la transparència del sistema i la successió de greus casos de frau com el protagonitzat per la UGT andalusa o per part de diverses organitzacions patronals a la Comunitat de Madrid han posat sota sospita tot el model. “I això és el que ha utilitzat el govern per plantejar una reforma radical argumentant que és un model que no funciona i donant la idea que el frau, que s'ha donat i no ho neguem, ha estat generalitzat, però la realitat és que el model ha permès a milions de treballadors accedir a una formació que abans no havien tingut al seu abast”, destaca la responsable de formació de CCOO a Catalunya, Cristina Faciabén.

La reforma laboral de 2012 ja va servir perquè l'executiu de Mariano Rajoy introduís una major liberalització, però l'objectiu ara és que tot el sistema es basi en la lliure concurrència. És a dir, que qualsevol centre de formació homologat pugui accedir a les subvencions per fer aquests cursos de formació. Per a l'executiu aquesta és una manera que ha de permetre guanyar eficiència i, tot i que ni sindicats ni patronal s'hi oposen d'entrada, sí alerten dels perills d'aquesta liberalització. En aquest sentit Faciabén alerta que la lliure concurrència no serà més eficient si no es matisa. “Si el que es prioritza a la convocatòria pública és qui fa l'oferta més barata ja ens podem oblidar que es facin cursos a determinats territoris poc poblats o sobre determinades matèries que necessiten més que un aula i una pissarra per explicar-les”, apunta la responsable de CCOO. Per a Jordi García, responsable de formació de la CEOE, les organitzacions empresarials han de poder tenir veu en la tria dels centres que facin la formació. “El que volem és participar com a patronal en aquest procés de validació dels centres”, apunta.

De fet, però, la proposta de la CEOE va molt més enllà. Si es vol canviar el model, apunta la patronal, l'alternativa ha de passar pel que anomenen el ‘xec formació'. L'argument és senzill. El gruix dels recursos per a aquesta formació contínua per l'ocupació surt del 0,7% que paguen treballadors (0,1%) i empreses (0,6%) a través de quotes a la Seguretat Social. “En base a això el que diem és que ens deixin decidir com gastem aquests diners, amb tots els controls i seguiment que faci falta, però les empreses hem de poder decidir sobre aquests fons”, diu García. Aquest és un clam compartit amb els sindicats. “Potser té sentit separar les funcions de govern i d'execució del sistema, però sempre mantenint la presència dels representants dels treballadors i de les empreses en aquest govern, perquè són aquests els qui coneixen de primera mà les necessitats de formació”, apunta la responsable de formació de la UGT a Catalunya, Adela Carrió.

En el document marc que van signar els membres de la Fundación Tripartita el passat juliol recull aquest compromís de diàleg social però alhora l'executiu ha posat sobre la taula la conveniència que a l'òrgan de govern d'aquest sistema de formació hi guanyin pes els membres designats per la mateixa administració. “Això no suposarà en cap cas guanyar eficiència perquè els serveis públics no són els qui coneixen millor les necessitats del mercat laboral ni els qui tenen la informació de primera mà”, destaca el responsable de la CEOE.

Aquesta és la principal línia vermella dels agents socials en les negociacions amb l'executiu central, que ara com ara estan aturades ja que les darreres reunions programades per a finals d'any es van suspendre.

La proposta de reforma també inclou limitar la subcontractació dels cursos al 50%, igual que el percentatge de fons que es poden avançar abans de la realització d'aquests cursos. “És absurd, si no podem pagar per exemple el professor abans només incrementarem la morositat i qui patirà serà l'últim graó de la cadena, el més feble”, apunta Faciabén.

Catalunya.

La reforma del govern també se segueix de molt a prop des de Catalunya per les implicacions que pot tenir sobre el seu model. De fet va ser gràcies al contenciós iniciat per la Generalitat que el Tribunal Constitucional va fallar ara fa deu anys reconeixent que les competències en matèria de formació contínua per a l'ocupació havien d'estar en mans de les Comunitats Autònomes. Amb la sentència a la mà, el govern, juntament amb les patronals Foment del Treball, Fepime, Pimec i els sindicats majoritaris CCOO i UGT, va crear el Consorci per la Formació Contínua, apostant per un model de diàleg social que no ha replicat cap altra CA. Així, un cop l'Estat territorialitza els fons per a aquesta formació a Catalunya és el Consorci qui planifica com s'han de gastar. “Des d'aquest organisme hem impulsat amb forma la formació sectorial, per a la qual comptem amb la participació de desenes d'organitzacions”, destaca la presidenta del Consorci, Olga Capmany. Per a qui és alhora directora del SOC “el perill, com hem vist ja en altres reformes, és que el govern del PP aprofiti per a recentralitzar”. Campany es mostra també crítica amb la dualitat del sistema, ja que si bé la competència està reconeguda a les CA, l'Estat, a través de la Fundació Tripartita, es reserva la convocatòria dels seus propis plans de formació d'àmbit estatal. “És el que ells anomenen pluriregionalitat, però tots els fons s'haurien de territorialitzar”, afegeix. El perill d'un gir centralitzador el veuen també a la Pimec. La seva directora de formació i ocupació, Lourdes Esteban, afirma que a la patronal de pimes els preocupa, “i molt”, aquest risc centrifugador, però també “com deixarà la reforma la formació a demanda, la que fan directament les empreses”.

El que vigila molt de prop la Pimec és que les empreses petites i mitjanes no en surtin malparades, ja que tot just l'any passat el govern del PP va provar de suprimir la garantia mínima de 420 euros de crèdit per a empresa per destinar a aquests cursos. “Vam lluitar i van fer marxa enrere, però caldrà estar pendents.” I és que tal i com explica Campany “un dels principals problemes que es donen en la formació a demanda és que està molt infrautilitzada precisament perquè el nostre teixit productiu està format sobretot per pimes que no disposen de gaires recursos”.

Per la seva banda, el responsable de la CEOE creu que la clau del nou model hauria de passar en part precisament per potenciar la formació que es fa a les empreses. “La formació bonificada és tan sols un terç dels diners que es recapten per les quotes que paguen empreses i treballadors, la resta va a cursos per a aturats i el model ideal seria aquell que prioritza la formació als ocupats perquè és una manera de preparar-los per evitar que acabin a l'atur”, apunta García. “Amb tot, aquest és un canvi cultural que no es pot fer d'un dia per l'altre, demana temps”, admet. En tot cas per a la responsable de la Pimec el debat sobre com ha de ser el nou model “no pot limitar-se als titulars i a si el pastís es reparteix entre 4 o 34, perquè estem parlant d'una qüestió estratègica, de la formació que ha de suplir el dèficit en formació inicial que té bona part de la nostra població, tant desocupada com ocupada”. El govern preveu reiniciar les converses en les pròximes setmanes, però els compromisos electorals d'aquest 2015 podrien fer retardar tot el procés.

Cursos útils?

Independentment del model de gestió i execució d'aquesta formació, les crítiques al sistema també han anat dirigides els darrers anys a la qualitat del contingut d'aquests cursos. Tot i acceptar que tot és millorable, tant sindicats com patronals rebutgen que s'invalidi el sistema “perquè pel mateix motiu s'hauria de donar la volta a la formació ordinària, l'FP inicial i la universitària, perquè en tots els casos tenim informes que ens diuen que els resultats són dolents. Els agents socials també posen sobre la taula les dràstiques reduccions en els pressupostos destinats a aquesta matèria, cosa que dificulta planificar cursos d'àmbits específics que necessiten classes pràctiques. I segons Faciabén (CCOO) “cal no oblidar que els cursos d'anglès i d'informàtica són els que més demanen els treballadors”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a