Gran angular

SEBASTIÀ SALLENT

DIRECTOR DE LA FUNDACIÓ I2CAT

“Internet ha penetrat en el cine i en la música però no en la indústria”

Calen uns incentius. Per ella mateixa, internet no va en la direcció adequada
Amb la fabricació distribuïda no compres l'article sinó el disseny, i fabricaràs a casa
Hi ha grans empreses molt interessades a controlar internet

A la Fundació I2cat li ha tocat readaptar-se. Creada com un centre tecnològic sense ànim de lucre i que s'havia de dedicar a investigar l'evolució de les noves tecnologies i les possibilitats d'internet, l'escapçada del finançament públic ha fet que hi sigui necessari trobar altres fonts d'oxigen financer. Presentar projectes potents, buscant aliances si cal, per poder esgarrapar fons competitius de la Unió Europea i la prestació de serveis i productes innovadors a les empreses han estat els flotadors que han permès capejar la maregassa.

Presenten la Fundació com una entitat que treballa per “assolir l'excel·lència en la recerca i la innovació en l'àmbit d'internet del futur i esdevenir un soci de referència a nivell internacional”. L'objectiu, no és molt ambiciós?
Nosaltres som un centre de recerca que té una dimensió local i una d'internacional. La idea és preparar avenços en l'àmbit d'internet perquè internet és una tecnologia completament transversal. No és una utilitat ni un servei, és la nova economia.
La nova economia?
Igual com el sector primari i, més tard, la revolució industrial van revolucionar l'economia en el seu moment, la societat del coneixement revoluciona el segle XXI i això vol dir que ataca tots els sectors de l'activitat humana. Internet no és només una infraestructura sinó que es fusiona amb la societat i, per tant, el que fa és canviar els models de negoci i canviar les formes de viure. Des del punt de vista de centre de recerca, el que pretenem és ser excel·lents en l'acotament de quines infraestructures i quins serveis es poden fusionar transversalment en les activitats humanes. En aquest sentit, pensem que la recerca no ha de ser vertical sinó horitzontal, per poder-la aplicar a diversos camps: les ciutats, la indústria, la salut i la cultura. A partir d'aquesta fusió, apareixen nous camps de coneixement que ara són inexistents. Perquè internet ha penetrat en el cinema i en la música, però no ha penetrat en la indústria ni en les ciutats.
Segur?
En les ciutats es parla de smart cities, però del que es tracta és d'alguna cosa més que això. Perquè internet canvia els hàbits de conducta, els models de negoci i crea noves àrees de coneixement. En la industria, internet ha entrat en la part administrativa però no en la part productiva.
De la mateixa manera que en una fase inicial era difícil preveure totes les conseqüències que tindria la invenció de la màquina de vapor, no li sembla complicat preveure ara quines regles del joc s'acabaran establint en aquesta societat del coneixement?
Primer de tot cal posar unes plataformes perquè pugui haver-hi la fusió. Nosaltres el que intentem és posar les eines per transversalitzar el fenomen i avançar. La recerca possibilita fer productes innovadors en les diferents àrees. Posem com a exemple el sector industrial i fixem-nos que, si internet intervé en el procés de producció, es dóna origen a una impressió en 3D que trenca parets i que permet que l'usuari pugui fabricar de manera deslocalitzada.
Què implica això?
Les fàbriques passaran a ser centres deslocalitzats. El disseny ja no està dins les plantes, sinó que els dissenyadors treballen remotament. El proper pas potser serà que la fabricació també estigui distribuïda.
Fabricació distribuïda?
Vol dir que, a nivell de producte final, tu ara vas a la botiga i compres un article, però amb la fabricació distribuïda el que possiblement faràs serà comprar-te un disseny i fabricar l'article a casa. No és tan estrany perquè abans bé que anàvem a imprimir un paper o a revelar fotos en llocs especialitzats i ara, en canvi, l'usuari s'ha convertit en productor. És productor i consumidor.
Si això és una revolució, se suposa que les pròpies demandes que vagi tenint la societat ja haurien d'anar impulsant recerca tecnològica i nous desenvolupaments de negocis. Cal una fundació que ho incentivi?
No és cert que la societat ja ho faci evolucionar, calen incentius. Per ella mateixa, internet no va en la direcció adequada. Internet té certes qualitats i el que es fa amb la recerca i la innovació és focalitzar aquestes qualitats. Per exemple, internet està basada en els extrems, és una xarxa el poder de la qual són els usuaris, per tant, en els extrems. Els usuaris són consumidors i productors d'informació. Si no es fa res i no s'hi està a sobre, pot haver-hi forces en el mercat que portin a un fenomen invers, a una centralització del poder, i això derivaria en una monopolització com no hi ha hagut mai. Hi ha grans empreses, i no cal dir noms, molt interessades a tenir el màxim control possible d'internet, i la recerca ha de vetllar perquè el poder el tingui l'usuari.
En certa manera, doncs, es tracta de condicionar el progrés?
Si, és clar.
Partim de la base que qui fa la recerca i, per tant, intenta condicionar el progrés són persones que saben el que es fan?
És que internet es basa en un procés que és col·laboratiu. Per primera vegada els usuaris finals són productors i consumidors. El que s'ha de fer és avançar en aquesta direcció. Els reptes de la recerca i la innovació impliquen potenciar els extrems, transformar els diferents camps però donant el poder a l'usuari.
Perquè és qui en treu rendiment?
Sí, però insisteixo en el fet que en sistemes passats, per exemple en la indústria, es donava un sistema centralitzat. Pensem en l'automoció i fixem-nos que l'empresa és qui dissenya i qui proposa un tipus de model de vehicle i, llavors, el posa al mercat perquè el consumidor el compri. Amb internet això ha canviat. L'usuari pot consumir però també pot dissenyar i impulsar els seus projectes i creacions, i donar-los difusió sense límit. Per això dic que la recerca ha de seguir donant poders a l'usuari i procurar la fusió entre diverses àrees de coneixement i de negoci. Hi ha molts productes nous, Facebook, per exemple, que no han sortit de les grans empreses perquè les grans empreses treballen amb les regles de la societat industrial i, en canvi, les regles de la societat del coneixement són diferents. Els models de negoci i d'innovació són completaments diferents. El procés de participació de l'usuari sí que és real.
I els qui fan recerca, com per exemple la Fundació, com perceben l'opinió o els interessos dels usuaris?
Nosaltres el que tractem de lligar és la recerca en l'àmbit d'internet amb les necessitats de l'usuari, les empreses i l'administració.
És possible que qui llegeixi això pugui dir que, igual com passa amb les audiències de la tele, “a mi ningú no m'ha preguntat res”?
Evidentment no es pot partir d'una participació massiva però sí que, de manera sectorial i des de molts àmbits, fem participar els usuaris. Estem en contacte amb les indústries, però també amb el sector cultural (teatres, productores o museus) i també amb els hospitals i els usuaris d'alguns serveis d'assistència sanitària perquè, en definitiva, tot aquest conglomerat és el que ens diu quines necessitats hi ha. A nivell de barris es fa el mateix. O en el cas dels serveis per a gent gran, tenim sistema de laboratoris oberts on hem fet participar els usuaris i els hem mostrat diversa tecnologia perquè ens diguin quin servei s'adequa més i li és més útil. Es tracta de treballar i evolucionar en funció dels requeriments que anem detectant.
Amb aquesta voluntat de donar tot el poder a l'usuari, com s'ha d'interpretar i quins efectes pot tenir el que es coneix com a internet de dues velocitats (que implica segmentar la velocitat d'accés a internet diferenciant els usuaris privilegiats, que pagarien més, dels usuaris convencionals)?
Més que l'internet de dues velocitats, el que està en discussió és el model d'internet com a xarxa oberta o tancada. Es tracta de donar poder als extrems o de centralitzar el poder, i aquí és on es juguen les garrofes. No és un problema de velocitats ni de passar de 10 G a 100 G, és un problema del model d'internet del futur i, si aquest model tendeix a la centralització, voldrà dir que anem en la direcció que no toca. Internet, des del punt de vista d'enginyeria, és l'obra més gran que ha fet mai l'home. Perquè l'home ha fet ponts, torres i cases, però mai ha fet una xarxa tan grossa i tan potent com l'internet, i això és un poder enorme. Si aquest poder cau en mans centralitzades, la informació estarà centralitzada.
I això no ha passat, ja?
Es tracta que no passi i només s'aconsegueix donant poder als usuaris. Les solucions tecnològiques perquè la centralització no es produeixi hi són. El repte és avançar en aquesta direcció i mantenir els principis d'internet, marcats pel fet que el poder està en la perifèria, no al centre.

Un model de quàdruple aliança

Traspassar a l'entorn social el coneixement obtingut en la recerca i incentivar àrees de fusió del coneixement per crear nous models de negoci són els dos postulats en què Sebastià Sallent insisteix quan parla de la missió que es fixa la Fundació I2cat. Amb base a tocar de la Politècnica i amb el bagatge de 10 anys de vida, aquest centre pioner a l'Estat espanyol es regeix per un model de treball “de quàdruple hèlix”, diu el director. Es tracta de buscar l'aliança d'interessos entre els professionals de la recerca, empreses, administració i usuaris. “Aquests models estan instal·lats als EUA, al MIT per exemple, i a Europa. El programa europeu Horitzó 2020 marca aquestes directrius per la recerca”. Finançament?

“Tots els organismes de recerca a nivell internacional tenen un 50% d'aportació pública. Nosaltres, des del naixement, hem pretès que fos d'un terç però ara el finançament de la Generalitat només és d'un 10%”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.