Gran angular

Negocis amb el “cuba libre” d'Obama

La liberalització dels viatges de nord-americans a l'illa obre noves expectatives per a les empreses espanyoles, que hi són molt presents en hostaleria i agroalimentació

El turisme és la segona activitat econòmica, darrere els serveis mèdics

La normalització de les relacions entre els Estats Units i Cuba, amb una sèrie de mesures que van entrar en vigor el 16 de gener, entre les quals destaquen la flexibilització dels viatges dels nord-americans a l'illa i que les empreses de telecomunicacions i financeres nord-americanes hi podran fer negocis, obre moltes expectatives per les 232 empreses catalanes i espanyoles que hi estan instal·lades.

Segons analistes cubans, el primer any després d'aixecar-se l'embargament podrien viatjar a Cuba fins a 3 milions de turistes nord-americans, amb la qual cosa es doblarien les visites, ja que aquesta és la xifra que hi va haver l'any passat (amb el Canadà com a principal mercat emissor, amb més d'un milió de turistes, seguit del Regne Unit i Alemanya, i amb França, Itàlia i Espanya com a mercats a l'alça). I aquest sector està majoritàriament en mans d'empreses hoteleres espanyoles, presents des de fa dècades a l'illa i que concentren el 75% de les inversions espanyoles al país.L'illa té 335 hotels, amb una capacitat total d'allotjament de 58. 434 habitacions, 13.000 de les quals són de la cadena Melià, que es va instal·lar al país fa 25 anys i hi té 27 hotels i que va pujar un 5,58% en borsa el dia que el president Obama va anunciar que començava la fi d'un bloqueig econòmic a Cuba que va començar fa 53 anys. Altres cadenes hoteleres espanyoles que hi estan presents són Iberostar (10 hotels), Roc (3); Barceló (2); Globalia-Be Live (2); Blue Bay (2); H10 (2), Hotusa (1); Valentí (1); NH (1) i Riu (1). A més, l'aerolínia de Globalia, Air Europa, opera un vol diari entre Madrid i l'Havana, ruta que va deixar d'operar el 2013 Iberia, que acaba d'anunciar que hi torna el juny que ve.

El turisme és la segona activitat econòmica de l'illa, amb un volum de 1.832 milions d'euros anuals, per darrere dels serveis mèdics (4.400 milions), però també s'hi obriran oportunitats en molts altres sectors, com l'agroindustrial, l'energètic, les infraestructures, la construcció i els serveis. Les empreses espanyoles instal·lades a l'illa i les que es plantegen entrar-hi són conscients que el canvi introduirà molta més competència, especialment en turisme i principalment per part d'empreses nord-americanes i canadenques, però confien en l'avantatge que els representa el seu posicionament en el mercat. Espanya és el tercer proveïdor comercial de Cuba (darrere de Veneçuela i la Xina) i el país de la UE que hi té més inversions.

Presència catalana. La major part de les empreses catalanes amb filials a Cuba són del sector agroalimentari. Com ara Bodegas Torres, que hi és des de 2006 i hi té una oficina comercial i un magatzem de logística, des d'on ven prop de 10.000 ampolles a l'any, Hotelsa -grup d'empreses dedicat a la fabricació i comercialització de productes alimentaris i begudes per a l'hostaleria-, Cellers Joan Sardà, Freixenet i la conservera Comercial Masoliver. En el sector de la pintura hi ha Exclusives Tot Color i Olivé Química; en ferreteria, Germans Boada, i en tèxtil, Sedó i Sati. Filials d'Aigües de Barcelona gestionen serveis a l'Havana i Varadero i Banc Sabadell té dues filials a la capital.

A més de les que hi tenen filials, s'ha de tenir en compte les empreses que hi comercialitzen els seus productes. Les exportacions de Catalunya al país caribeny van sumar 180 milions d'euros l'any 2012, amb un increment del 9,54%, i representen el 24% del total de les exportacions espanyoles a Cuba.

Moritz començarà a vendre d'aquí a unes setmanes cervesa i aigua a Cuba, que distribuirà el grup català Pisan, present des de fa més de 20 anys a Cuba, on també introdueix la marca de vins Casa Ravella. Pisan és fonamentalment un grup constructor que ha participat en la construcció d'infraestructures turístiques cubanes, i s'acaba d'associar amb la cadena hotelera Sercotel, que vol entrar a l'illa.

Boicots comercials que continuen

S'ha de triar entre fer negocis amb Cuba o amb els Estats Units. Aquest és l'objectiu de les lleis d'embargament comercial que continuen vigents mentre no les revoqui el Congrés nord-americà, en mans dels republicans. La llei Helms-Burton de 1996 estableix que els ciutadans nord-americans, inclosos els d'origen cubà, que hagin sofert expropiacions des del 1959 poden querellar-se als tribunals dels Estat Units contra les empreses estrangeres que “trafiquin” des de les instal·lacions o espais on es trobaven les propietats reclamades. També faculta el govern nord-americà a denegar el visat o expulsar qui trafiqui en aquestes propietats, el seu cònjuge, fills menors d'edat i els seus representants. La llei Torricelli de 1992, per la seva banda, prohibeix a les filials d'empreses nord-americanes amb seu a l'estranger comerciar amb Cuba i prohibeix als vaixells que hagin entrat en ports cubans amb finalitats comercials que entrin als ports dels Estats Units en els 180 dies següents.

Hi ha un acord entre els Estat Units i la UE pel qual el govern nord-americà suspèn l'aplicació de sancions a empreses europees, però els informes enviats per Cuba a l'ONU mostren que això no ha impedit que es multés Iberia per haver portat un carregament de tabac Cohiba des de les Canàries a Costa Rica passant per Miami i la filial del Santander de Bahamas per transferir fons a l'illa, ni prohibir que Repsol utilitzés tecnologia nord-americana en prospeccions al litoral cubà.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.