Focus

Per què perd valor l'euro?

L'evolució respon al dèbil creixement de l'eurozona i la política monetària de Draghi

El comerç monetari internacional mou uns 5,3 bilions de dòlars cada dia

El 22 de gener passat, el president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, anunciava l'ampliació del programa de compra d'actius a partir del març i fins al setembre del 2016 a un ritme de 60.000 euros per mes. La decisió anava precedida de dues baixades de tipus, la primera el juny i la segona el setembre del 2014, que van deixar el preu del diner en mínims històrics: 0,05%. En definitiva, Draghi ha posat tota la carn a la graella per impulsar l'economia i elevar la inflació, que ara és negativa: -0,6% el gener. “El que fa Draghi és posar en marxa la màquina de fer bitllets per estimular el creixement”, explica Joan Miquel Piqué, professor d'economia d'EADA Business School.

De fet, és el tipus d'actuació de manual de política monetària que la Reserva Federal dels Estats Units (Fed) aplica des de fa anys i gràcies a la qual l'economia dels EUA ha aconseguit créixer -un 2,4% el 2014- en un context en què l'economia mundial viu una certa apatia. Precisament, la Fed es prepara per retirar progressivament part dels estímuls financers i ja es parla d'una pujada de tipus. Altres bancs centrals, del Canadà, Austràlia, Suïssa o dels països nòrdics, també han mogut fitxa contribuint a la volatilitat de les monedes, fins al punt que alguns experts han parlat de guerra de divises. A tot això cal sumar-hi la pèrdua de valor del ruble com a conseqüència de la crisi econòmica a Rússia, l'abaratiment del petroli i les sancions d'Europa. A la Costa Daurada són plenament conscients d'aquesta davallada perquè per al turista rus Catalunya s'ha convertit en una destinació cara.

Disparitat.

Però és la divergència entre les polítiques monetàries del BCE i la Fed el factor més important que impulsa en aquests moments els mercats de divises. El segon és el creixement d'aquestes dues parts del món que, com s'ha vist, està estretament relacionat amb el primer factor. Després hi ha els dubtes sobre l'estabilitat a la UEM. Cal recordar que l'endemà de la victòria de Syriza a Grècia, l'euro se'n va ressentir. Però Joan Miquel Piqué relativitza l'impacte d'aquest tipus de factors i recorda que l'eurozona va tenir crisis institucionals més greus sense que l'euro patís.

El fet és que els bancs centrals regulen l'oferta i són els moviments de la demanda per resituar-se els que acaben determinant el tipus de canvi. En aquests moments el món està demanant dòlars i s'està desprenent dels euros, per això la cotització està caient. Aquests moviments tenen lloc en el mercat de divises, també anomenat Forex. S'estima que cada dia el comerç mundial de monedes mou 5,3 bilions de dòlars, una xifra enorme sobretot si es compara amb el PIB mundial, que és de 78 bilions l'any. Duarte Libano Monteiro, director d'Ebury Iberia, una firma especialitzada en transaccions de divises, reconeix que l'especulació és responsable d'una part de les dinàmiques d'aquest mercat, però assegura que la major part correspon al comerç de béns i serveis internacional i a les necessitats de les empreses cada cop més globalitzades. “Nosaltres treballem per a pimes i en els darrers cinc anys estan operant a mercats cada cop més llunyans, per la qual cosa s'ha disparat l'ús de serveis com el nostre que assegurem els riscos derivats de la volatilitat de les monedes”, explica.

Certament la volatilitat de les divises és un dels motius de més maldecaps entre les empreses que exporten. “La pime ha de dedicar-se a vendre i deixar de preocupar-se per aquest tema amb una assegurança”, diu Duarte Libano Monteiro. Ara bé, algunes de les empreses consultades respecte a això encara es mouen en els mercats internacionals sense assegurança. Potser la volatilitat actual les farà decidir-se. Aquestes empreses estan en aquests moments especulant sobre si la caiguda de l'euro continuarà els pròxims mesos. Però predir què farà el mercat no és gens fàcil.

Segons, l'índex Big Mac que elabora la revista The Economic basant-se en el preu de la famosa hamburguesa del MacDonald's en els diferents països del planeta, un canvi raonable seria 116,7 euros per dòlar.

Riscos.

La caiguda de l'euro ajuda els exportadors però també té riscos macroeconòmics, com és l'encariment de les importacions, un tema que no és menor per a una economia tan oberta com la catalana. Com que molts dels productes que compren vénen de la UE, històricament, el principal problema sol venir de la factura del petroli, que s'ha de pagar en la divisa americana, i que resulta més onerosa. Però la coincidència de la fortalesa del dòlar amb la baixada del preu del cru compensa en part aquest efecte: “És una confluència de factors que ens afavoreix i que altres vegades no s'ha donat”, subratlla Joan Tristany, d'Amec.

Més exportacions que mai

Prop de 622.000 contenidors plens de productes per a l'exportació van sortir per Port de Barcelona el 2014. Es tracta de la xifra més gran mai registrada, i suposa un increment del 7% respecte a l'any anterior. “Aquest màxim històric confirma l'esforç del nostre teixit productiu per obrir-se a l'exterior i la competitivitat del port”, va dir el director general José Alberto Carbonell en la presentació de resultats el dia 18 passat. D'altra banda, la importació de contenidors ha tingut el creixement més important en set anys, d'un 12%.

Les dades s'emmarquen en un exercici en el qual tots els fluxos de càrrega han crescut. El tràfic total ho ha fet un 9% i s'ha situat en 46,3 tones; el de vehicles ha pujat un 6%; el de les carreteres del mar (short sea shipping) ho ha fet un 11%; el de sòlids a granel, un 9%; i el de líquids a granel, un 21%. Per contra, el flux de passatgers ha caigut un 5%, com a conseqüència del descens del nombre creueristes. Carbonell va atribuir aquest descens a decisions empresarials de fa dos anys que s'han corregit amb vista al 2015.

La conselleria d'Empresa i Ocupació també ha fet balanç del comerç exterior de Catalunya el 2014, que s'ha saldat amb unes exportacions per valor de 60.194 milions d'euros, xifra que suposa un nou rècord històric per quart any consecutiu, i un creixement del 3,1% respecte al 2013. Destaca el creixement de les vendes catalanes d'automòbils (6,8%), química (3,5%) i béns d'equipament (2,5%).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a