Ha passat més de mig segle des que Billy Wilder imaginà unes oficines interminables sense envans i taules disposades en perfecta simetria com si fossin pupitres d'una escola en dia d'exàmens per situar l'ingenu personatge encarnat per Jack Lemon a L'apartament. Des d'aleshores fins als revolucionaris espais de què avui en dia gaudeixen algunes firmes tecnològiques com ara Google o Facebook, ha corregut molta tinta en l'intent de teoritzar sobre com ha de ser l'entorn laboral per influir en aspectes com ara la millora de la productivitat dels treballadors, el foment de la innovació o la retenció de talent. En l'era del coneixement, la recerca de l'espai ideal és un focus d'interès permanent sobretot per a les grans empreses, i cada cop més també per a les pimes.

La investigació desenvolupada al respecte pel dissenyador Oriol Ventura, professor d'Eina (centre universitari adscrit a la UAB), en col·laboració amb l'Hospital Sant Joan de Déu, és la contribució catalana a un àmbit d'estudi dominat per ideòlegs estrangers, sobretot nord-americans. Ventura ha aprofitat la necessitat d'aquest centre hospitalari de repensar els espais de treball comuns no assistencials per estudiar els nous usos i necessitats i la resposta que proporciona el mercat. A partir d'aquí ha fet una proposta que es pot extrapolar a altres entorns laborals.

Aprofitant l'argot hospitalari -que denomina aquests espais comuns praderies-, Ventura ha recorregut a una metàfora muntanyenca per conceptualitzar la seva organització dels espais de treball, que ha anomenat, De la praderia al refugi. El rerefons de la proposició és que en tota organització conviuen perfils professionals diferents amb necessitats en relació a l'espai de treball igualment diferents, per la qual cosa la resposta no pot ser uniforme. En el cas de l'Hospital de Sant Joan de Déu, l'investigador va realitzar un treball de camp que consistia a computar durant un mes l'ocupació dels espais i l'ús que se'n feia. Va arribar a la conclusió que l'activitat real representava un màxim del 35% del total i que es concentrava en determinades hores. En els moments de més intensitat, els treballadors buscaven espais comuns per fer-hi reunions, on sovint hi havia més persones que cadires, fet que obligava els que arribaven en últim moment a assistir-hi drets. En aquest context, la taula perdia el seu sentit. La resta de l'espai estava organitzat com a despatxos individuals, que romanen la major part del temps buits perquè els metges estan passant consulta o a les sales d'operacions.

Oriol Ventura explica que la seva primera idea va ser la de construir un espai mòbil i adaptable, “però la vaig descartar després de veure que la gent s'hi estaven poc temps i no es podia reformular l'espai cada cop”, explica Ventura, que és soci fundador de la firma Ovicuo Design BCN.

Finalment es va decantar per definir quatre àrees amb prestacions diferents que responen millor a la polivalència de les tasques que es duien a terme i a les diferents necessitats d'interacció o privacitat dels usuaris. La primera àrea està més enfocada al contacte social menys formal, per això els mobles escollits són baixos i la prioritat és el confort. La segona àrea està dissenyada sota el concepte de treball compartit i aquí les taules estan disposades de tal manera que afavoreixen aquest objectiu. La tercera zona respon a la necessitat de buscar un cert aïllament per fer recerca, trucades o feines autònomes. La quarta i última àrea és la de les zones tancades, els despatxos, per als comandaments.

Fidel a la inclinació dels dissenyadors a recórrer a les metàfores per explicar les idees, Oriol Ventura ha desenvolupat el concepte De la praderia al refugi abans esmentat, que defineix l'espai de treball com una ascensió muntanya amunt que passa per quatre etapes: la praderia, el pícnic, la cabana i el refugi. A mesura que es puja en alçada, els espais són menys oberts i la possibilitat de socialitzar, menor, ja que l'accés és més limitat. Mentre el pícnic és l'entorn propici per interactuar amb altres persones, el refugi és un espai tancat, només a l'abast d'uns pocs. El trekking per l'oficina de Ventura té altres aspectes importants, com ara la necessitat de fer conviure els elements identitaris de la companyia i els particulars de les persones que en formen part; el condicionament lumínic, tèrmic i acústic; i la tendència als colors càlids que acosten l'oficina a la llar.