El govern vol que les patronals ensenyin les cartes. A través del Departament d'Empresa i Ocupació ha engegat un procediment per establir la representativitat real que té cada una de les cúpules patronals que actuen a Catalunya, Foment, Fepime i Pimec. L'objectiu, explica el secretari general d'Empresa i Ocupació, Xavier Gibert, és “determinar quina ha de ser la seva representació institucional davant la Generalitat, no pretenem traspassar aquest àmbit, que és el que ens competeix”.

Però a pesar d'aquest abast “limitat” l'ordre publicada pel govern de la Generalitat pot causar malestar en una batalla que sempre ha estat oberta.

El punt d'inflexió es va produir el novembre del 2012, quan Fepime es va afegir a un escenari on Foment i Pimec convivien més o menys com a bons germans amb un repartiment del 75% i 25% basat bàsicament en la tradició, sense cap procediment previ ho acredités. “I a pesar d'això hi havia una certa pau”, diu Gibert.

L'entrada de Fepime es va fer arran d'una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ratificada després pel Tribunal Suprem. La irrupció de la patronal de pimes adscrita a Foment va torpedinar en bona part aquest pacte de no agressió entre les organitzacions comandades per Joaquim Gay de Montellà i Josep González, i ha estat també el llast que ha impedit fins ara l'esperada fusió patronal.

Amb Fepime el taulell va quedar en 60/25/15 -15% és el mínim que requereix l'Estatut dels Treballadors per poder tenir cadira a les meses negociadores-, però amb el compromís, explica Gibert, “que es podria modificar o bé amb un acord de les parts o bé establint un sistema que acredités la seva representativitat”. L'acord, és evident, no ha estat possible, així que finalment el govern ha optat per posar en marxa el pla B. Un pla B que a pesar de les dificultats i polèmica que genera, des del govern es veu també amb certa normalitat. “Al final, si estem parlant del que cadascú diu que representa, comptar les empreses associades i els treballadors que hi porten és la manera més transparent de fer-ho”, destaca Gibert.

Però Gibert no amaga que decidir com s'ha de fer aquest recompte, que és el que pretén l'ordre de la Generalitat, no és fàcil. Per exemple, en l'article 8 d'aquesta ordre es diu que “quan resulti acreditat que entre dues organitzacions empresarials existeixen vincles d'afiliació, associació, o relació equivalent” les empreses que apareguin en la llista d'afiliats només podran ser computades a una de les dues. Això voldria dir que una empresa no podria estar a Fepime i a Foment alhora. En tot cas el text és encara provisional perquè les al·legacions que han presentat les patronals podrien acabar modificant aquest procediment. Sigui com vulgui, de moment les patronals guarden silenci sobre el tema. Ningú vol parlar d'un procediment que probablement s'hauria d'haver produït fa anys i que independentment del resultat que comporti generarà canvis segur.

La gran incògnita, més enllà dels percentatges que atorgarà a cada cúpula, és saber si tot aquest procediment implicarà comptar amb una sola patronal de pimes i, per tant, tornarà a deixar fora del taulell Fepime.

Per a Pimec, l'organització que ara dirigeix l'empresària Maria Helena de Felipe ha estat més una filial destinada a restar-los poder que una veritable organització de defensa de les pimes. Mentrestant, des de l'altra banda del taulell s'ha defensat que Foment aplega moltes empreses petites i mitjanes que necessiten veu pròpia.

En tot cas la sortida de l'emblemàtic i influent Eusebi Cima de la presidència de Fepime ha restat visibilitat a l'organització i aquesta podria ser la que tingués més a perdre en aquest procés.