Tradicionalment, els ingressos del sindicat havien vingut de les quotes, però també de l'habitatge i les subvencions per formació. Quan va esclatar la bombolla immobiliària i van caure les subvencions, no vam ser capaços de refer la nostra estructura davant la caiguda d'ingressos. L'executiva anterior va fer la pilota cada cop més gran i no va prendre les mesures d'estalvi que calien. Per això, la majoria de dirigents no els vam donar suport.

En els quinze mesos que hem estat com a gestora, ells no participaven en el debat, però sí que ens miraven amb lupa. Ara bé, nosaltres fins i tot hem pres decisions en contra de l'opinió de la confederació. Hem tingut autonomia, amb l'explicació que toca perquè estem confederats, però decidint nosaltres.

Vam veure que havíem de fer un pla d'estalvi i retallades perquè el sindicat tornés a una estabilitat econòmica i trobés l'equilibri per no deixar de donar respostes als treballadors en el dia a dia. S'han fet més de tretze acomiadaments, un pla de retallada en telefonia de més del 50% de la despesa, un estudi específic de les assegurances dels locals amb una repercussió de més del 50%, i s'han reorganitzat recursos humans. En resum, reduir tot el que es podia per ara començar a créixer. En aquest mandat volem tornar a organitzar el que ha quedat tocat, tornar a créixer. El que hem comprovat és que el sindicat s'ha de basar en grups de treball, que són les bases les que el sustenten i el fan funcionar. Gràcies a aquestes, ens n'hem pogut sortir.

Sí, havia arribat a estar-ho. Fa quinze mesos es va fer una auditoria externa que demostrava que hi havia hagut mala gestió. No perquè s'hagués robat, sinó perquè no s'havien amortitzat diners on s'havia de fer. Vam agafar el sindicat amb un forat important.

Aplicar l'estalvi en la despesa del dia a dia. I segurament alguna reorganització més dels recursos humans en alguns territoris. Volem anar creixent a llocs com Reus, per exemple, on ja tenim un local. O a Lleida, on no tenim local, però sí una realitat. Volem donar una mica més d'empenta a Girona, una zona on està creixent molt la nostra presència a empreses grans. I reforçar l'equip de treball a Tarragona.

El congrés ha ratificat un treball de quinze mesos que ha estat molt dur. A més, durant uns anys hi ha hagut caiguda en les afiliacions i hem aturat el cop. Fins i tot, en sectors com la indústria o els serveis, hem crescut. L'esforç fet s'ha vist compensat pel suport del 80% dels afiliats. A àmbit intern, la gent necessitava aquest congrés per passar pàgina de l'anterior etapa i d'aquests mesos de transició. Ara toca fer el nostre full de ruta i reconduir tot el que s'ha tocat per aconseguir l'estabilitat.

A àmbit més polític, buscarem que el procés sigui al més participatiu possible. Per exemple, amb vista a les eleccions del 27 de setembre, demanarem la màxima participació, sense decantar-nos per una posició o altra. El sindicat ha d'apostar per una política que defensi els drets dels treballadors i la ciutadania. A àmbit més intern, volem reorganitzar-nos i créixer, per donar resposta als treballadors en el dia a dia.

Sí. El bisindicalisme està obsolet com el bipartidisme. La USOC s'ha salvat de l'hecatombe pel seu missatge i els seus valors de sindicat autònom, pluralista i nacional. Per exemple, mai hem estat vinculats a cap partit polític, i això ens ha fet estar en una posició millor que altres.

Estem entrant a empreses grans a Girona, hem entrat a Seat, a Nissan, hem mantingut el nombre de delegats. Ens estem fent un lloc a empreses del Barcelonès, sobretot industrials. Pel que fa als serveis, en ambulàncies som majoritaris, i hem entrat en empreses de transport urbà i interurbà. En resum, estem reforçant el nostre pes com a tercer sindicat de Catalunya.

La nostra prioritat absoluta és l'atur i la temporalitat. Perquè aquesta significa una retallada dels drets que els treballadors havien conquerit. Avui s'han de lluitar a nivell jurídic perquè l'eina de la negociació col·lectiva l'han capat amb la reforma laboral. Abans, molts problemes es resolien amb la negociació col·lectiva, i ara has de passar per la justícia, que no soluciona el dia a dia. També hi ha una queixa envers institucions com ara la Inspecció de Treball en el sentit que haurien de posar-se les piles per ajudar els treballadors quan ho necessiten. Ara no dóna la resposta que els treballadors necessiten, sigui positiva o negativa. Cal que aquesta tingui un paper més actiu quan hi ha un conflicte laboral abans d'arribar a la justícia. Quan els plantegem un problema, ens diuen que anem per la via judicial, i això no pot ser. Inspecció de Treball ha de fer alguna cosa i no limitar-se a mirar cap a una altra banda.

Ja havíem signat algun conveni concret d'empresa o de sector que lligava la pujada del salari al PIB. Però una altra cosa és que sigui una tendència més estesa. El que tenim clar és que, es lligui a la dada que es lligui, hi ha d'haver una pujada salarial.