Gran angular

Clubs esportius, els nous sacs dels cops

L'esport base català s'aixeca contra el que considera una ofensiva fiscal i de regulació per part de l'administració central que amenaça seriosament la seva existència

Les federacions proposen una suma fixa per despeses
als voluntaris

L'esport català està revoltat. Un seguit de normatives que s'han anat aplicant en els darrers temps situen l'esport base, clubs i federacions, al caire de precipici. “La meitat dels 12.500 clubs de l'esport base català podrien desaparèixer com a tals”, assegurava Gerard Esteve, president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), en un col·loqui convocat pel Col·legi d'Economistes de Catalunya.

Un primer greuge és el fet d'obligar l'esportista a federar-se, pagant, a la federació espanyola, encara que no rebi prestació. Per Esteva, “així deixen les federacions autonòmiques sense capacitat, ja que molts ja no s'hi apuntaran”. Un dels punts que ha generat més polèmica és la llei de transparència fiscal, que obliga a considerar com a relació laboral per compte d'altri, que cal donar d'alta a la Seguretat Social, la migrada retribució que rep el voluntari que col·labora en el dia a dia dels clubs modestos. Segons la UFEC, la tasca que realitzen aquests col·laboradors desinteressats suposa un estalvi per a l'esport català de 213 milions d'euros, que deixaria de produir-se amb aquesta regularització indiscriminada. Les federacions catalanes proposen anar “cap al model europeu del pocket money, pel qual es dóna als col·laboradors una suma de compensació per despeses, que no cal justificar davant les autoritats fiscal i laboral”. A Itàlia aquesta suma és de 435 euros i a Suècia de 405, per posar només dos exemples. En el sempre carregós capítol fiscal, en l'esport, com en la cultura, també li ha tocat el rebre, amb una pujada del 8% al 21% que fa tremolar els 12.500 clubs que s'escampen per la geografia catalana. La UFEC també pensa que l'esport de base no pot suportar aquesta sobrefiscalització i demana un retorn a un tipus del 8%. A l'esport base se l'escanya per angles tan insospitats com la regulació de les costes. Amb la llei de costes a la mà, a molts clubs també se'ls prohibeix ocupar la platja per organitzar competicions, per exemple, de vòlei platja. I si volen organitzar una carrera ciclista o pedestre, doncs han de cobrir l'esportista amb una pòlissa de responsabilitat civil de 70 milions, “un veritable disbarat, que obligarà qui vulgui inscriure's a una cursa a pagar 200 euros”, diu Esteva.

No menys important és la derivada política de tot plegat, en temps electorals. Josep Maldonado, portaveu d'Esports al Senat pel Grup Parlamentari Català (CiU), no dubta a afirmar que “el govern del PP té un clar afany recaptatori, tot i que al final el que aconseguirà serà la xocolata del lloro, i a més vol engreixar les llistes de nous treballadors inscrits a la seguretat social i poder afirmar que aconsegueix resultats en la lluita contra l'atur”. I no hem d'oblidar la fal·lera recentralitzadora: “Hi ha una clara intenció, a través de la disposició de llicència única, de controlar l'esport autonòmic, bàsicament el català, tot afeblint les federacions territorials.”

I contra el control, rebel·lió, com la que ha iniciat el futbol català, que lidera a tot l'Estat, amb vagues i proclames, la contestació contra aquest estat de les coses. Amb la força de les seves 150.000 llicències, el futbol català “està liderant a tot l'Estat aquest moviment de resposta, al qual ja s'han afegit onze federacions territorials més”, com explica el president de la Federació Catalana de Futbol, Andreu Subies, que confia que aquesta contraofensiva serveixi perquè hi hagi una moratòria en les noves mesures fiscalitzadores i que s'estableixi un règim de seguretat social més benigne per als clubs.

Josep Maria Gay de Liébana, prou conegut pels seus estudis sobre els diners del futbol, també troba que darrere aquestes mesures “hi ha unes ganes de recaptar tremendes, i sense gaires escrúpols”. Argumenta que “no té cap sentit obligar a donar d'alta aquests personatges entranyables que per una retribució simbòlica fan una tasca que no té preu en les petites entitats esportives”. Al seu parer, “que ara, com ha passat, a algun club se li demani en concepte de seguretat social un milió i mig al mes s'escapa a tota lògica”. “No crec que les lleis s'hagin de fer per anar contra el ciutadà”, sentencia.

Responsabilitat civil en competicions en carretera

En competicions a la via pública, d'atletisme, ciclisme o triatló, el fet de fixar una assegurança de responsabilitat civil per 70 milions d'euros obliga els esportistes a pagar inscripcions que poden arribar als 200 euros per cada competició.

Llei de mecenatge

En uns moments en què les subvencions han caigut un 70%, els clubs esportius consideren urgent que les administracions promulguin una llei de mecenatge que fomenti les aportacions que pugui fer el sector privat.

La formació esportiva passa a ensenyament

En donar la potestat de la formació en esport base a les autoritats autonòmiques d'ensenyament, en lloc de les federacions, aquestes també veuen com la seva missió queda reduïda al no res.

Llicència única

A partir d'ara, s'obliga els esportistes aficionats a federar-se a les federacions estatals, en lloc de les autonòmiques, amb el greuge que suposa per a aquestes, que poden perdre molta capacitat econòmica i perdre autonomia respecte de la seva homòloga estatal.

Nou estatus del voluntariat

La nova llei de transparència fiscal fixa ara que les modestes retribucions als col·laboradors que ajuden en l'activitat diària dels clubs siguin considerades com una relació laboral per compte d'altri, que cal donar d'alta a la Seguretat Social. Això podria comportar despeses inassumibles per als clubs.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.