Focus

Ballar amb el deute

Durant el darrer mandat, l'afany dels ajuntaments per combatre l'endeutament excessiu i per anar pel sender de la solvència ha esdevingut central en la política que han desplegat els equips consistorials

Vantar-se de ser el primer de la classe

A l'Ajuntament de Barcelona els costa contenir l'orgull de ser una de les hisendes locals més sanejades. En la presentació de la liquidació del pressupost del 2014, realitzada el març passat, totes les ràtios eren remarcables. Per tercer any consecutiu va aconseguir liquidar un exercici amb superàvit, de 22,2 milions el 2014. Uns superàvits que estan servint perquè l'Ajuntament pugui eixugar deute, que amb 972 milions es troba lluny del pic del 2010 (1.200 milions), un 38% dels ingressos corrents, molt lluny del sostre que es considera de risc, del 60%. L'estalvi brut, diferència entre ingressos i despeses, va ser del 25,1%, que en xifres reals s'ha traduït en 631 milions, que han servit alhora per fer inversions i servir al deute. Per sobre de tot, a l'Ajuntament barceloní es vanten de garantir el pagament a proveïdors a només del 27,4%.

Un pla per liquidar deute amb Hisenda

Tot i que el deute encara té prou volum, a Moià, ara capital de comarca nova, es respira un cert alleujament. El 2011 el consistori es va declarar en fallida tècnica, perquè no podia fer-se càrrec d'un deute de 21 milions, d'un 400%. Ara es genera superàvit diàriament i s'ha elaborat un full de ruta d'aquí al 2025 per fer net amb el deute amb el Ministeri d'Hisenda, de 8 milions, i amb els bancs, d'una xifra anàloga.

Sota tutela de l'Estat per un deute del 220%

El veritable gestor dels comptes de Cunit durant els darrers quatre anys ha estat l'Estat, que ha hagut de bregar amb un forat de 42 milions i situacions com ara no pagar en dos anys a proveïdors. Avui, Cunit dedica un 20% del pressupost a aixecar deute i ha hagut d'augmentar els impostos un 15%, per arribar el 2017 al 110% d'endeutament que tolera la llei.

Revisió del cadastre per sortir del forat

El 2011, de Sitges se'n parlava no pas per la seva oferta turística, sinó pels 70 milions de deute, que col·locaven la ciutat del Garraf en el cinquè lloc de municipis espanyols més endeutats, amb un 140%. A banda de fer la seva pròpia reforma de l'estructura administrativa, amb l'eliminació de càrrecs de confiança i empreses municipals que duplicaven serveis, es va revisar el cadastre, després de 18 anys, cosa que va permetre mantenir l'IBI a un tipus de l'1,23 dos anys i augmentar els ingressos.

Els 1,2 milions de la llar d'infants

ABesalú (Garrotxa), que va arribar a patir un terrorífic endeutament del 170%, recorden que hi ha un abans i un després de l'escola bressol Petit Compte, amb capacitat per a 82 places i un pressupost d'1,2 milions. La retallada dels ajuts de la Generalitat, afegida al fet que l'ocupació de l'escola bressol va minvar fins a 40, va abocar la hisenda local a l'endeutament. Uns ingressos extraordinaris de 446.000 euros, per la venda d'una parcel·la i les compensacions d'un espai industrial, permetran, amb el creixement de l'IBI per la revisió cadastral, acabar de pagar el deute l'any vinent, quan el pla inicial era allargar-lo fins al 2020. Així doncs, enguany l'endeutament baixarà fins a un més sostenible 120%. Si més no, a Besalú poden dir que no han apujat la pressió fiscal.

Vendre's la residència d'avis

La construcció d'una residència d'avis, de 4 milions de cost, sufragada íntegrament a crèdit, va convertir el municipi de l'Urgell en un campió del deute, amb un 300%. Finalment, l'Ajuntament ha aconseguit vendre el centre geriàtric a una empresa del sector, per 2,3 milions d'euros, i així el deute resta en 700.000 euros i s'obre l'accés al crèdit.

Plantar ‘maria' per sortir de l'atzucac

Rasquera (Ribera d'Ebre) va arribar a pensar que contra el gran mal del deute, del 236%, podia implantar grans remeis, com la plantació de marihuana. Els comptes sortien: ingressar 1,3 milions d'euros en dos anys, a més de crear 40 llocs de treball. Però va topar amb els jutges, que van anul·lar l'acord del consistori de plantar maria per sortir de la crisi.

Exhibir musculatura financera

L'Ajuntament de Cornellà de Llobregat va poder aprovar uns pressupostos expansius per al 2015, de 74 milions d'euros, amb un augment del 5,90%, gràcies a una solvència financera a prova de bomba, tot generant superàvits per damunt dels 47 milions d'euros en els darrers anys. Cornellà, que del 2011 al 2014 va invertir cinc milions per crear 630 llocs de treball, manté el tarannà sense haver d'apujar impostos i amb l'handicap de la reducció del 16,5% en transferències de la Generalitat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a