Focus

Cadenes amb pèrdues en els dos extrems

Estudis ministerials mostren que en l'oli i la llet els productors reben preus que no cobreixen els costos i que els distribuïdors venen sense benefici

En la cadena de l'oli els productors només cobreixen el 44,9% dels costos

El Ministeri d'Agricultura, Ramaderia i Medi Ambient elabora estudis sobre la configuració de les cadenes de valor i les estructures de costos d'algunes productes. En la cadena d'oli, el més recent és sobre la campanya 2009/2010, i mostra que els preus cobrats pels productors només van cobrir el 44,9% dels costos i que l'activitat seria insostenible si no hi hagués les subvencions de la PAC. La baula de la cadena més rendible és la dels trulls, amb un 8,2% de benefici net, mentre que les envasadores van guanyar un 2,75% i els distribuïdors van ingressar un 1,21% menys del que van pagar.

En la llet, amb les últimes dades (campanya 2011/2012) es veu com les pèrdues dels productors són menors –un -3% de benefici–, mentre que el marge del fabricant és del 2% i els distribuïdors hi perden un 2%.

Els baixos preus dels darrers anys en l'oli d'oliva i també en fruita seca i vi base en el mercat espanyol són, segons la Unió de Pagesos, un indici clar que la gran distribució i sectors de l'agroindústria alteren la competència del mercat agroalimentari. Aquesta organització reclama que l'Autoritat Catalana de la Competència a Catalunya i la Comissió de Mercats i la Competència a l'Estat iniciïn una investigació sobre la possible alteració de la competència en els mercats espanyols d'aquests productes, que els últims anys reben els preus més baixos de la UE.

Les dades de la Comissió Europea mostren que des del 2002 fins al 2012 els preus del vi negre pagat al productor de l'Estat espanyol en euros per grau alcohòlic volumètric van estar per sota del mateix vi a Itàlia i a França. En aquest darrer cas la diferència arriba a ser de 2,5 euros. En el cas del vi blanc, França i Itàlia han multiplicat per tres i per dos les cotitzacions espanyoles: de 3 a 5,5 euros, el francès, de 2,3 a 5,25, l'italià i d'1,6 a 3,8, l'espanyol. “Mai no havíem exportat tant de cava i tant de vi com ara al món i mai els preus havien estat tan baixos com ara. L'exportació de cava a un euro a la Xina no és una estratègia agrícola per al sector productor” -va remarcar el març el responsable d'economia agrària de la UP, Josep Carles Vicente, que va afegir: “Grans empreses com Torres, Freixenet i Codorniu condicionen els preus.”

En l'oli, les dades del Comitè Oleícola Internacional mostren que durant les campanyes 2012/2013 a 2014/2015 el preu de l'oli d'oliva verge extra a l'Estat espanyol es va situar molt per sota del preu italià. En gran part d'aquest període es va situar per sota del preu de Tunísia, i en la campanya 2013/2014 també es va situar per sota del preu de Grècia. “La raó rau en el comportament de la distribució, que controla el 86% de la venda, i en l'estratègia envers el consumidor”, va explicar Vicente.

Pel que fa a la fruita seca, el sindicat remarca que la disfunció del preu de referència de l'avellana a l'Estat és clara. Des del 2012 fins a l'actualitat, segons la Llotja de Reus, sempre ha estat per sota del preu de Turquia i del preu d'Itàlia. Les diferències han oscil·lat entre el 20% i el 60% i s'han agreujat especialment aquesta darrera campanya 2014/2015, amb decalatges de 2,5 euros el quilo de closca d'avellana.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a