Fa pocs dies els mitjans de comunicació es feien ressò que els jutjats mercantils de Barcelona estan permetent la superació i sortida del concurs de les persones físiques hipotecades sense obligar-les a passar per la pèrdua del seu pis en la liquidació del seu patrimoni, sempre que es compleixin determinats requisits de la llei de segona oportunitat.

Si bé aquesta mesura adoptada pels jutges, amb ànim d'afavorir els ciutadans, pot interpretar-se com un fet positiu, la seva bona intenció queda enterbolida per una teatralitzada realitat no tan virtuosa si s'aprofundeix una mica més enllà.

El reial decret 1/2015, de 27 de febrer, que va reformar el règim de segona oportunitat introduït per la llei de suport als emprenedors, va introduir l'exoneració d'aquell deute que subsistís després de l'execució hipotecària. És a dir, el deutor que perd el seu habitatge després de l'execució de la hipoteca quedarà eximit del pagament del deute restant -sempre que es beneficiï del règim de segona oportunitat- en el cas que el preu obtingut per l'habitatge sigui insuficient per a l'abonament de la totalitat del deute.

No obstant això, aquesta exoneració només es produeix si l'execució de la hipoteca té lloc en el marc d'un procediment concursal. Per tant, si s'executa la hipoteca fora del concurs i el preu obtingut d'aquesta execució resulta insuficient per al pagament del deute, no es produirà l'exoneració total de l'import pendent, sinó únicament d'una petita part i sempre en funció dels requisits que estableix la llei d'enjudiciament civil.