En el moment de començar a fer d'assessor, tenia clar què m'agradava de la meva professió i què no. Vaig veure que havíem de canviar moltes coses al nostre negoci, si no volíem morir en l'intent. I vaig veure que el meu diagnòstic era a voltes compartit per altres assessors.

De fet, tant Bill Gates¹ com el setmanari The Economist² han inclòs els comptables i els assessors fiscals en les professions amb més probabilitats de desaparèixer en els propers 20 anys, i això no és casual. La tecnologia i els nous models de negoci estan canviant la manera com les empreses veuen els serveis professionals i, malgrat que ens sembli impossible, cada cop hi haurà menys empresaris que demanaran els nostres serveis, si aquests es mantenen com fins ara.

Concretament, un estudi de la Universitat d'Oxford fet per Carl Benedikt Frey i Michael A. Osborne sobre el futur de certes professions en relació amb l'automatització, ³ ens dóna unes dades alarmants pel que fa referència a les tasques habituals de la gran majoria de despatxos professionals del nostre país. Les possibilitats de desaparició per professió en els propers anys per causa de l'automatització són les següents: Bookkeepers (Comptables): 97,6%; Accountants and Auditors (Assessors i Auditors): 93,5%; Tax preparers (Gestors d'impostos): 98,7%; Legal and paralegal assistants (Assistents legals i paralegals): 94,5%; Economists (Economistes): 42,9% i Lawyers (Advocats): 3,5%.

L'estudi dóna dades dramàtiques i ens permet entendre fins a quin punt és urgent que els assessors canviïn el xip que els tenalla. De fet, com a professió, podem fer dues coses: demanar que l'administració reguli el nostre sector amb títols específics, honoraris públics o sancions a l'intrusisme; o bé podem acceptar que hi ha un canvi de paradigma econòmic i que la nostra professió no n'estarà al marge, malgrat que això ens obligui a caminar per un terreny desconegut.

Tots veiem què ha passat amb els Uber o AirBNB. Si hi ha negocis que no caben a la llei i que no atempten contra la vida, la llibertat ni la propietat de les persones, aquests, amb el temps, s'acaben imposant. El govern, en aquest cas, ha d'adaptar la llei per encabir-los i no pas combatre'ls. I sí, a curt termini i per a alguns sectors, pot ser dur afrontar aquest tipus de competència (els taxistes en el cas d'Uber, per exemple). Però, com deien els economistes de l'escola austríaca, cal mirar els efectes a llarg termini i per a tota la societat per a avaluar una decisió d'aquest tipus.

I, si ho mirem des del punt de vista humà, que certes iniciatives sobrepassin la norma és meravellós perquè ens mostra una societat viva, innovadora, que progressa, que millora, que es mou sense esperar que li ho diguin. Imagina't el contrari: una societat que anés al darrere de la llei. No semblaria tràgic?

Sí, la regulació del sector de l'assessorament, per posar-ne un exemple, pot endarrerir el moment de la caiguda, però és obvi que aquest tipus de serveis han arribat per quedar-se i que no hi haurà normatives que els tombin, per la qual cosa potser els assessors hem d'afrontar-ho d'una altra manera. Els assessors encara es veuen com unes persones de confiança després d'una crisi que ha tirat per terra alguna de les figures de confiança anteriors, com els bancs. Això, aquest reconeixement com a consultors de confiança, ofereix un camí obert cap a l'èxit per als que utilitzen els seus coneixements, però també el seu criteri, per acompanyar i formar els empresaris del futur. Aquest brillant camí, però, requereix una estratègia clara i un pla d'acció que s'acompleixi.

1) Bill Gates: People Don't Realize How Many Jobs Will Soon Be Replaced By Software Bots

2) The future of work: There's an app for that (The Economist)