Focus

Els mil i un preus bancaris

Les comissions han pujat del 2005 ençà 12,6 vegades més que a Europa. Per guanyar mercat, alguns bancs juguen a l'estratègia de la comissió zero

Qui presta un servei, qui el paga, ha de cercar compensacions
Els bancs diuen que tot canviarà quan pugin els tipus d'interès
El jutge considera il·legals diverses comissions bancàries
Amb menys gestions físiques, algunes comissions perden sentit
Hi ha una clara estratègia de cobrir pèrdua d'ingressos amb comissions

En un context de preu del diner baix, cosa que dificulta mantenir les constants vitals del marge financer, els bancs opten per fer créixer les comissions pels seus serveis i així es lleva un nou conflicte amb l'usuari.

Segons Eurostat, les despeses en serveis financers s'han incrementat al nostre mercat financer del 2005 ençà un 31,23%, mentre que a la UE la mitjana és del 2,48%. Així doncs, 12,6 vegades més. Una altra prova de la pressió a l'alça que sobre la comissió efectuen els bancs la dóna el fet que durant el primer semestre de l'any les 10 principals entitats d'Espanya van ingressar un total de 4.633 milions d'euros en comissions bancàries, amb un increment del 4,6% respecte del mateix període de l'any anterior. I el pes de les comissions en el marge financer, o sigui respecte dels ingressos purament bancaris, ja arriba a una mitjana del 39,29%, amb entitats com Kutxabank o Unicaja que arriben al 57,91% i 55,87%, respectivament. Pel que fa als bancs catalans, CaixaBank arriba al 45,24% i Sabadell, al 34,95%. Aquí hauríem de matisar que aquesta major contribució també es deu a la caiguda que ha sofert el marge d'interessos en els darrers anys.

Per a Àlex Daudén, portaveu de l'associació de consumidors AICEC-ADICAE, és clar que “estem davant una clara estratègia de cobrir la pèrdua d'ingressos a través de l'increment de comissions.” Atribueix bona part d'aquesta alça a la regulació que es va promulgar sota l'administració Rodríguez Zapatero, l'EHA/2899 de 28 d'octubre del 2011“en què es va donar molta màniga ampla a l'hora de comunicar comissions, de fet no era condició necessària”, tot i que l'ordre s'anomenava de transparència i protecció del client de serveis bancaris. Per a AICEC-ADICAE, és denunciable que es cobrin comissions per manteniment del compte per pagar la hipoteca, o cobrar alhora comissió d'estudi i d'obertura en el cas d'un préstec hipotecari. Daudén també alerta sobre fons i plans de pensions: “Cal fer un càlcul acurat de la comissió, perquè potser fan que no sigui rendible la inversió.”AICEC-ADICAE ara encapçala una demanda judicial contra CaixaBank perquè el banc retorni als clients d'altres entitats financeres les comissions de 2 euros per treure diners en efectiu dels seus caixers. Considera que aquesta “doble comissió” està il·legalitzada des del 4 d'octubre passat, quan el govern estatal va aprovar un reial decret que ho prohibeix, però assegura que anteriorment també estava prohibit per la legislació vigent. Adicae calcula que CaixaBank hauria de retornar uns 16 milions d'euros, corresponents a uns 80 milions d'operacions fetes entre març i setembre. Des de l'òptica del consumidor, hom tem que tot això acabi amb la imputació d'aquests diners que es deixen de guanyar als mateixos clients, de forma poc clara, “cosa que seria paradoxal ara que es demana tanta transparència.”

Els bancs defensen que els serveis que ofereixen s'han de pagar. Gonzalo Gortázar, conseller delegat de CaixaBank, considera lògic que “qui presta un servei, que el paga, hi posa funcionalitats i el repara, ha de buscar compensacions”. En reflexionar sobre si són necessàries noves comissions al sector, observa que “caldria veure-ho, però si que és cert que les entitats amb una gran xarxa han de trobar la manera de remunerar els serveis. En el passat, en un context de tipus d'interès alts, amb el marge financer n'hi havia prou, no hi havia necessitat de cobrar per serveis”. Sobre la polèmica dels caixers, posa l'exemple d'Alemanya, on entitats com Deutsche Bank o Commerz Bank cobren a usuaris d'altres entitats per operar en els seus caixers comissions de 3,95 i 3,90 euros, respectivament. Gortázar conclou, tanmateix, que “cal trobar l'equilibri entre cost i benefici sense recórrer a les comissions”. Al sector hi ha una percepció general que aquest repunt de les comissions és circumstancial, que s'apaivagarà tan bon punt els tipus s'apugin i es torni a animar el negoci creditici.

La qüestió de les comissions bancàries esdevé un conflicte seriós quan un jutge sentencia que en determinats casos són il·legals. Les comissions sobre descobert; devolució d'efectes de paper i la reclamació de posicions deutores han estat considerades il·legals pel jutge. En el primer cas, com explica Montse Andrés, delegada a Catalunya de l'associació d'usuaris Ausbanc, “l'entitat ja posa un interès de demora alt, que pot arribar al 29%, a la qual afegeix una comissió del 2-5%. Això no pot ser, el client no pot ser sotmès a una doble penalització i la comissió ha d'obeir sempre a un servei”. En el cas de devolució d'efectes de paper “no és acceptable, i així ho veu el jutge, que el banc cobri, a més de la gestió del pagament, una d'impagament, que pot pujar a un 6% de l'import nominal.”

Pel que fa a posicions deutores, “quan hi ha impagament, s'aplica de forma automàtica una comissió mensual de 30 euros, sense que hi hagi cap mena de servei, ni un burofax informatiu”. Aquestes comissions, que en el món de l'empresa poden tenir una incidència prou considerable i que han generat sentències judicials favorables del client, “sorprenentment no fan reaccionar el Banc d'Espanya, que no diu res per la pressió del lobby bancari”, com diu Montse Andrés, que amb tot vaticina que “en un entorn financer en què cada vegada hi ha menys gestions físiques, moltes comissions perden sentit i hauran de desaparèixer.” Segons alguns observadors, com Attac, dels 18.417 milions d'euros d'ingressos que el 2013 van procedir de les comissions, entre 6.000 i 8.000 milions corresponen a recàrrecs que no s'haurien d'haver fet.

Les comissions bancàries també generen el seu mercadeig. Estem veient aquests dies que bancs com Sabadell, Popular i Santander competeixen amb comptes que tenen de reclam no només l'absència de comissions, sinó una bonificació mensual, que puja a 9,60 euros en els dos primers casos i set en el tercer. Com s'explica des de Banc Sabadell, “amb l'aposta que hem fet amb el compte Expansió, queda ben clar que el que cerquem és trobar clients, bons client amb els quals puguem tenir una relació fructífera i fidel, més que estar pendents d'imposar comissions per aquest o aquell servei”. En aquest sentit, es bonifica el client “rendible”.

Una cosa semblant passa amb el descobert, que surt més barat en unes entitats que en d'altres. Com assenyala el comparador de productes bancaris i d'economia de la llar http://www.helpmycash.com , una com EVO Banco no cobra un preu en aquesta categoria i una altra com Selfbank, 14,90 euros, en contrast amb entitats com ara Santander i OpenBank, que cobren 39 euros, dins d'una mitjana al sector de 35 euros.

El director general del comparador Helpmycash.com, Laurent Amar, considera que en el sector bancari espanyol “és ben cert que la banca ha trobat en les comissions la forma de rendibilitzar més els seus clients. Aquí sembla que hi hagi més comissions que arreu.” Troba “increïble” cobrar pel manteniment d'un compte o per la recuperació del dividend d'empresa. El director general del comparador Helpmycash.com posa l'accent en les comissions de fons d'inversió, on la comissió de gestió més la comissió de dipòsit té una forquilla que va del 0,3% al 2,25%. Al seu parer, “la comissió té un clar impacte en la rendibilitat del fons i s'ha de dir que hi ha foscor sobre quant pagaràs finalment pel fons, ja que les comissions es mouen en funció dels moviments del fons”. Així doncs, és recomanable que “el consumidor es plantegi si el banc li dóna realment un valor afegit en la gestió del fons i, si no és així, hauria d'anat tot sol al mercat, tot adquirint un ETF que no li imposarà tanta comissió”. Insisteix que la proactivitat del consumidor és clau perquè les comissions no siguin un carregós malson: “Hi ha eines per comparar i entendre les comissions que es volen fer pagar, que el consumidor pot esgrimir per negociar amb l'entitat bancària.” El cert és que l'entorn és canviant i alguns oracles avancen que al procés de concentració de la banca el succeirà un procés de substitució de la banca física per la digital, en un model d'alleugeriment de costos en què el banc ofereix condicions més avantatjoses al client si opera en l'àmbit multimèdia, ja que s'abarateix la gestió bancària si s'opera per internet en lloc de fer llargues cues a la sucursal.

Tot depèn dels ingressos mensuals

L'obertura d'un compte es tradueix en una tasca d'informació dels moviments, que costa diners, si el client no ha sabut negociar. Hi ha entitats que poden arribar a cobrar fins a 164,4 euros si el compte no supera uns ingressos.

Es cobra si es fa a través de la finestreta

Generalment, la comissió per transferència se li ha anat estalviant al client, tot i que passa sovint que se li cobri si en lloc de fer-la per internet o caixer, ho fa a través de la finestreta o si es fan fora de plaça, a l'estranger.

També s'arriba a cobrar per la targeta de dèbit

Tot i que generalment al client vinculat no se li cobra res per una targeta de dèbit, però sí per una de crèdit, cal fer avinent que hi ha entitats que poden arribar a cobrar quotes anuals de 60-70 euros encara que no es faci servir.

Canviar condicions es fa pagar

Renegociar les condicions del crèdit hipotecari -ampliar o reduir capital o alterar terminis- suma recàrrecs del 0,5% a l'1% del capital pendent. Una amortització total té un 1% i si és parcial, un 0,5%.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a