Eines

Gustavo Piera

autor del llibre El arte de gestionar el tiempo

“La gent que organitza i planifica el seu temps és mil vegada més lliure”

Ningú a l'escola ni a la família ens ha ensenyat a pensar això explica l'auge del ‘coaching'

Em sorprenc parlant de salut i mals estomacals amb l'entrevistat, diria que per casualitat i diria malament, perquè Gustavo Piera pensa que al final del que hem vingut a parlar és de les coses que preocupen les persones, de la feina, la salut o la família. I al fil de la conversa explica una experiència que el va marcar: “Quan el meu fill tenia set any li vaig prometre que faríem la travessia atlàntica en vaixell de vela i quan en va fer vint vam partir de Gibraltar rumb a Martinica. Era la nostra il·lusió. En certa manera va ser un retrobament amb el meu fill, però també amb mi mateix.”

I va anar bé?

Va ser un viatge accidentat per l'estat de la mar i del temps, que em va obligar a prendre decisions en molts sentits. Allà em vaig adonar que la meva vida era una mena de roda i que jo era el hàmster que la feia girar sense parar de córrer i sense moure'm del lloc. I em vaig plantar.
Pensa que som hàmsters?

Penso que hi ha molta gent que no domina la seva vida sinó que la vida els domina. Canviar les coses passa, en primer lloc, per canviar un mateix i no per canviar els altres, com sovint volem fer. La clau és que la gent no vol parar per mirar-se al mirall i reflexionar. Perquè quan reflexionem es pot desfermar un procés molt poderós que ens reveli el que està passant, que ens pot inspirar sobre el rumb que hem de seguir i acabar per portar-nos a aplicar fórmules i mètodes per aconseguir-lo. El problema és que ningú a l'escola ni a la família ens ha ensenyat a pensar, i sense reflexió no hi ha acció. Per això hi ha aquest boom del coaching. El coach és algú que ajuda la gent a pensar. El bon coach mai no diu a la gent allò que ha de fer, per desgràcia i n'hi ha pocs bons.
La reflexió ens farà lliures.

Aquesta és la idea. Sense objectius, ni il·lusions, ni saber on vas, estàs deixant que el temps porti les regnes de la teva vida. I què és el temps? El temps no existeix, és una escala que ha creat l'ésser humà per mesurar la seva vida. Per això jo us proposo que substituïu la paraula temps per la paraula vida, i tot cobra un altre sentit perquè el temps -la vida- que inverteixes a fer alguna cosa adquireix la importància que realment té. Veurem més clar que si no tens objectius ni il·lusions, els altres posaran coses a fer a la teva vida, no el que tu vols, sinó el que volen ells.
Per això anem estressats?

La gent treballa i treballa i acaba el dia destrossat, amb una sensació de no haver fet res i de no haver dedicat temps -vida- a la seva família o a les seves aficions. L'estrès no és per la feina, és com tu t'organitzes la feina. L'estrès és la diferència entre el que fas i el que vols fer. A les teves mans està no estar estressat, o canvies el que vols fer o canvies el que fas. Tu decideixes.
Tot ho planteja com un acte de llibertat d'elecció, però la sensació que té la gent no és aquesta, sinó que està atrapat i no pot escapar de la vida que té.

Perquè és més fàcil culpar els altres que afrontar la realitat. Dormim més tranquils pensant que si sóc un desgraciat la culpa és dels altres, de la parella, del govern o de la crisi. Enmig de l'Atlàntic, quan una tempesta ens va fer la guitza jo podria haver dit: la culpa és del temporal, però en les meves mans estava canviar la forma de navegar. Jo el que dic és que sempre hi ha coses que es poden fer abans que culpar els altres, si la vida és meva. És cert que el meu entorn m'afecta i que el meu cercle d'amistats m'afecta, però qui ha triat aquest entorn? O és que no aconsellem als nostres fills que canviïn d'amistats quan veiem que els poden perjudicar? Doncs apliquem-nos-ho.
Com canvia la forma de gestionar el temps quan tens clar el rumb de la vida?

Doncs és fàcil, allò que vols aconseguir ho divideixes en accions que una darrere l'altra et portaran a aconseguir-ho. Però tu has de viure l'aquí i l'ara, el present. Vés amb compte perquè si pretens abordar el teu projecte en tota la seva dimensió et pot arribar a paralitzar. Per això hi ha molta gent que prefereix deixar-ho per demà: demà faré règim, demà estudiaré anglès.
I a base de ser calculadors per tenir les regnes de la nostra vida no podem caure, paradoxalment, en l'encotillament de l'ordre?

Si ens organitzem com les abelles o planifiquem com fan les formigues som mil vegades més lliures que la gent que no fa tot això. Organitzar-te i planificar-te, ho fas tu, per tant tu decideixes, i si sorgeix un imprevist pots reaccionar i canviar els plans, això és llibertat.
Alguna recomanació per gestionar el dia?

Per treure el màxim rendiment al teu temps convé introduir aturades de cinc minuts al cap d'una hora i mitja de fer una mateixa activitat, o canviar de tasca. A partir d'aquest temps el rendiment i la concentració cauen.
Què són els voltors o els lladres de temps?

Tot allò que ens roba el temps, per tant, la vida. Les noves tecnologies ens han ajudat a millorar, el telèfon és fantàstic, les xarxes socials fabuloses, els cercadors increïbles. Ara bé, ells estan al teu servei, no al revés. Si cada vegada que arriba un missatge l'has de llegir, vas malament, hi has de dedicar un temps cada dia i ja està. Si tens les coses clares tot això és fàcil.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.