Sí, però quan la vaig voler comercialitzar el canal de la distribució, controlat per quatre o cinc empreses, la va vetar. Cal pensar que a Espanya cada any es reposen 47 milions de bombetes i 7.000 milions al món. És un gran mercat. Després vaig descobrir que passava el mateix amb rentadores, televisors, telèfons mòbils, tota mena d'aparells. Estem en l'època del comprar i llençar per fomentar el creixement econòmic, que és el que es diu que crea ocupació i progrés.

No és un tema de costos, fabricar bé no té per què ser més car, potser una mica més, però entre un 5% i un 10% més, depèn del producte. Però quan parlem de milions de mòbils, costa el mateix fer-ho bé i que duri 10 o 15 anys que malament.

Sense cap mena de dubte. Es fabrica deliberadament amb data de caducitat.

Sí, per la majoria. De fet és un acord tàcit entre els diferents càrtels dels diferents sectors. El de Phoebus era dels fabricants de bombetes, però van marcar una tendència i el model es va replicar. No és oficial però hi ha documentació que ho prova. Això persisteix a l'actualitat i fan el mateix, igual que les petrolieres es reuneixen per pactar el preus dels combustibles o que la banca es reuneix per pactar les comissions. El govern que accepta això també aprova lleis que van en contra dels consumidors.

Sí. Aquestes grans empreses encapçalades per la banca influeixen en la política, perquè fabricar d'aquesta manera ha d'estar permès. La llei de garanties d'Espanya, que és la mateixa de la UE, permet fabricar amb obsolescència programada.

A mi no m'agraden les conspiracions, jo crec en el que veig i comprovo que hi ha càrtels. És indiscutible. Crec en posar-se d'acord per mantenir un model econòmic. Les grans empreses, que són les que practiquen l'obsolescència programada, el que fan és explotar els recursos a l'Àfrica, amb persones en condicions laborals gairebé d'esclavatge; després les matèries primeres les porten a l'Àsia, on també amb salaris molt baixos fabriquen amb mala qualitat; i després traslladen els articles a occident consumint combustible, emeten CO2 i contribuint al canvi climàtic, per ser consumits, una i una altra vegada. Aquestes empreses no creen ocupació aquí, a més tributen a una mitjana del 6-7%, segons dades d'Hisenda, per tant ni generen llocs de treball ni riquesa. Mentre nosaltres ens endeutem per tenir l'últim model de mòbil o de televisió, de manera que al final la riquesa s'acumula en menys mans. En quines? En les de les multinacionals i la banca.

Hem tingut diversos contactes però mai no s'ha volgut reconèixer l'obsolescència programada. Abans de les últimes eleccions a Espanya vam enviar una carta a totes les formacions que hi van concórrer amb la intenció que possessin en els seus programes el tema de l'obsolescència programada. Només un partit polític ens va contactar i ens va dir que ho farien, eren Els Verds, que finalment no van tenir representació. No estan per la tasca de canviar realment les coses. A Espanya si hi hagués voluntat, a base de treballar de manera sostenible, es podrien crear quatre milions de llocs de treball en menys d'un any.

La fundació va començar a l'estiu per difondre aquest missatge per canviar les coses. Hem creat un segell que certifica les empreses que treballen sense obsolescència programada, són empreses que volen canviar les coses. També els estem donant suport per crear uns espais on vendre els seus productes, ja que la distribució no els admet, i on també es facin xerrades i suport a l'autoreparació d'aparells. Ara estem tractant d'obrir seus a Colòmbia, Panamà, Argentina, Xile i França.