Gran angular

Regne Unit, dins o fora?

El referèndum sobre el futur britànic a la Unió Europea del 23 de juny vinent genera inquietud en els empresaris establerts a l'Estat i molta incertesa al comerç i les inversions bilaterals

01
Brexit sí perquè augmentarà la competitivitat del país amb liberalitzacions més agressives.
Els empresaris britànics establerts a l'Estat diuen sí a seguir dins la UE
Un estudi alerta que es pot establir un precedent per a Catalunya i Escòcia
02
Brexit no perquè afectarà el comerç, la IDE
i l'estabilitat política.
03
Els britànics no volen perdre sobirania en favor de la unió política.
04
El Regne Unit és el segon major contribuent net al pressupost de la UE (5,8%).
05
Catalunya va exportar al Regne Unit per valor de més de 4.000 milions el 2015.
06
Gairebé 284.000 ocupacions estan relacionades amb la IDE britànica a Catalunya.

Les empreses britàniques establertes a l'Estat no desitgen la sortida del Regne Unit de la Unió Europea. Una enquesta realitzada per la Cambra de Comerç Britànica a l'Estat, en la qual hi ha participat el 30% dels socis –empreses espanyoles amb interessos al Regne Unit i empreses britàniques establertes a l'Estat, moltes de les quals tenen la seu social a Catalunya–, ha ofert uns resultats taxatius: el 97,44% es va mostrar favorable a la continuïtat del Regne Unit com a membre de la UE i tan sols el 2,56% va optar pel Brexit.

Les relacions financeres són les que sortirien més malparades en el cas que el Regne Unit sortís de la UE, amb un 84,21% dels vots dels enquestats, que també creuen que disminuirien les inversions –tant britàniques a l'Estat (62,34%) com espanyoles al Regne Unit (77,92%)– i els fluxos comercials entre els dos països (72,73%). El turisme, en canvi, es mantindrà com fins ara, segons el 78,21% dels vots.

Tot i desitjar que el Brexit no acabi sent una realitat, el 78,21% es mostra preocupat per l'excés de tràmits burocràtics que comporta pertànyer a la UE i en voldrien una reducció. De fet, els desitjos d'aquests empresaris els comparteixen molts dels ciutadans d'altres països socis. En aquest sentit, una enquesta de la Universitat d'Edimburg, divulgada a principis d'aquesta setmana, situa el 53% dels francesos a favor de celebrar un referèndum en el mateix sentit que els britànics.

NO O REFORMES.
Els partidaris del Brexit asseguren que si el país surt de la UE podrà augmentar la seva competitivitat amb liberalitzacions més agressives; assolir més acords de lliure comerç i reduir els aranzels europeus; incrementar la sobirania i la independència legislativa; i reduir la pressió fiscal i migratòria. Els favorables a romandre dins la UE donen el sí però amb matisos. Reclamen reformar les institucions comunitàries i agilitzar els processos de presa de decisions, promoure una indústria competitiva i un Mercat Únic de béns i serveis complet i efectiu, tres de les qüestions amb més vots en l'enquesta efectuada per la Cambra de Comerç Britànica.

“Els nostres socis reconeixen que la UE necessita actualitzar-se per representar millor l'opinió dels ciutadans europeus”, assegura Christopher Dottie, vicepresident nacional de la Cambra de Comerç Britànica a l'Estat. “Per a nosaltres, això s'aconsegueix conjuntament”, diu Dottie, que insisteix en el fet que “no volem que els ciutadans europeus creguin que el Regne Unit reclama un tracte diferencial dins la UE. Els socis de la cambra creuen que les institucions han de reformar-se, però no només en favor del Regne Unit, sinó perquè tots els països europeus aconsegueixin sortir-ne beneficiats”. Les empreses pateixen ara la incertesa que provoca un possible Brexit. “No aconsegueixen imaginar què és el que passarà a curt termini. I amb aquesta incertesa, es frenen moltes decisions”, explica el vicepresident de la Cambra de Comerç britànica. El mateix passa amb les inversions, que avancen més lentament del que hauria de ser perquè, per a Dottie, “requereixen predicibilitat i ara no n'hi ha”.

INVERSIONS.
Madrid, on tenen la seu la majoria d'empreses britàniques a l'Estat, concentra la major part de les inversions del Regne Unit –més de 9.900 milions d'euros en els últims cinc anys–, seguida de Catalunya –amb més de 5.200 milions en el mateix període–. A continuació, i amb menor proporció, se situen Euskadi i Andalusia. Tanmateix, les xifres d'inversió estrangera directa (IED) britànica en plantes de producció i equips posen Catalunya al capdavant, amb el 23,4% del total a l'Estat, mentre Madrid n'obté el 17%. D'altra banda, l'ocupació relacionada amb l'IDE significa un total de 283.837 llocs de treball directes.

El Brexit, segons un estudi realitzat per AFI Escola de Finances i presentat aquesta setmana en el marc de la conferència Impacte d'una possible sortida del Regne Unit de la UE, organitzada per la Cambra de Comerç Britànica, podria desencaixar aquestes xifres, reduint les inversions i limitant els fluxos comercials fluids entre l'Estat i el Regne Unit, amb el que això podria significar quant a pèrdua de llocs de treball.

sÍ A LA UE.

L'última enquesta sobre el Brexit al Regne Unit, donada a conèixer dimarts passat, ha aportat uns resultats lleugerament més positius per als partidaris de continuar dins de la UE que els obtinguts uns mesos enrere. Segons l'enquesta de la firma d'anàlisi ORB, realitzada entre més de 800 persones, el 51% dóna suport a romandre dins de la UE, un augment de quatre punts respecte a la consulta del març passat, mentre que els partidaris del Brexit baixen cinc punts, fins situar-se en el 44%. La situació, però, és complicada i un dels possibles desllorigadors, segons Dottie, podria ser “l'acceptació per part de Brussel·les d'una integració a doble velocitat”. Perquè, per a ell, “si es vol posar remei a una crisi matrimonial, la solució no és el divorci”.

El debat amb vista al referèndum del 23 de juny s'ha intensificat al Regne Unit. David Cameron, primer ministre britànic, ha admès públicament aquesta mateixa setmana que tallar els vincles amb Brussel·les pot afectar “durament” el sector de serveis del país i l'acer, que travessa una profunda crisi després que el gegant metal·lúrgic indi Tata Steel anunciés a finals de març que posarà a la venda els seus negocis al Regne Unit. Cameron també va alertar que el Brexit podria colpejar el sector del motor i les firmes de telecomunicacions que operen amb la UE, amb greus conseqüències per a l'ocupació i el nivell de vida de la població britànica.

A aquests sectors s'hi ha d'afegir el financer, amb la City com a centre neuràlgic de grans operacions a escala mundial, seu oficial del Forex –el mercat de divises– i d'una de les borses més importants del món, la London Stock Exchange (LSE). El març passat, potser precisament per deixar clara la posició del sector financer davant el Brexit, l'LSE va arribar a un acord de fusió amb la Borsa de Frankfurt per crear la megaborsa europea, un gegant borsari que tindrà un valor de mercat superior als 25.000 milions i que repartirà la seva seu entre Londres i Frankfurt.

Un possible Brexit, segons les conclusions de l'estudi d'AFI, comportarà també “una pèrdua d'influència del Regne Unit” tant internacional com regional, alhora que “afectaria el comerç, la inversió directa estrangera (IDE), els fluxos migratoris dins de la UE i l'estabilitat política”, tant britànica com europea. L'estudi alerta que l'Estat espanyol està “particularment exposat” al sector financer britànic a través de Banc Santander i Banc Sabadell, que podrien patir un impacte als seus capitals per l'augment d'impagaments. En el terreny polític, diu que el Brexit és capaç de “reobrir el debat sobre la possible independència d'Escòcia i establiria un precedent de risc sobre el repte independentista a Catalunya”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.