Barcelona veu lluny el canal de Panamà
L'ampliació no ha d'alterar la ruta entre Àsia i Europa per la Mediterrània
Amb el pas d'un vaixell de la naviliera xinesa Cosco el 26 de juny passat va quedar inaugurat el nou canal de Panamà després de les obres d'ampliació. La nova infraestructura és una resposta a les noves necessitats de la demanda, que aposta per embarcacions cada cop més grans. Els neopanamax, els vaixells que posen transitar per la nova resclosa, són més llargs (366 metres d'eslora), tenen més calat (15 metres) i, sobretot, són més amples (49 metres de mànega). Tot plegat per transportar fins a 13.000 contenidors de cop.
Però els tempos de planificació i execució de les infraestructures no són els mateixos dels del mercat i en el moment de l'estrena del nou canal ja ha quedat obsolet. Els vaixells de la classe E són els que poden portar uns 13.000 TEU, però ja han quedat superats pels de la classe Triple E , amb capacitat per a 18.000 TEU. Però no n'hi ha prou i ja estan en projecte vaixells que poden portar fins a 22.000 TEU. Narcís Pavon, director d'operacions de TCB, una de les dues terminals de contenidors de Barcelona, explica que les infraestructures portuàries tenen moltes dificultats per seguir aquest creixement: “Quan penses que ja no es pot créixer més, la realitat s'encarrega de desmentir-te”, afirma.
El Port de Barcelona observa el nou canal de Panamà amb una certa distància, segons reconeixen a l'Autoritat Portuària. Europa en el seu conjunt és un client molt secundari de la infraestructura. Per volum, el 70% dels tràfics més importants del canal tenen els Estats Units com a origen o destinació. Segueixen a gran distància la Xina, Xile i el Japó. De les 229 tones que el 2015 es van desplaçar pel canal, només 13 milions van viatjar des de la costa oest d'Amèrica del Sud a Europa, i 10,1 milions des d'Europa a la costa oest de Canadà. Això és aproximadament un 10% del total. I la previsió és que les coses no canviïn gaire.
Impacte.
No obstant això, Narcís Pavon pensa que a la llarga sí que pot tenir conseqüències tot i que es difícil saber de quin signe. El fet és que el nou canal de Panamà està obligant les diferents navilieres -i més concretament les quatre grans aliances G6, CKYHE, M2 i Ocean Three- a reformular les seves estratègies i a moure la seva flota d'una ruta a una altra per una distribució més eficient. En funció de com quedi el mapa, Europa i Barcelona poden veure's beneficiades o perjudicades. Fins i tot hi ha qui pensa que -gràcies a les noves naus- hi pot haver intents de ressuscitar velles rutes fallides com les dels anys noranta que donaven la volta al món en sentit est i oest.
El Port de Barcelona ha organitzat una missió comercial a Panamà i Cuba per al novembre. La comunitat portuària hi veu oportunitats, sobretot perquè els nòlits cap a l'Àsia “estan per terra”, diu Montesinos.