Focus

Fira Excellence Fair de productes de luxe, celebrada aquest estiu a l'hostal La Gavina de S'Agaró.  Foto:EDDY KELELE

El luxe es ven com mai pel turisme

Les comercialitzadores de productes de gamma alta augmenten un 25 per cent la facturació i no pateixen pel 2012

La contractació també es congela

La campanya nadalenca de contractació no ha pogut aquest any vèncer la crisi. Els mesos de novembre, desembre i gener es registraven abans de la crisi creixements en la contractació d'entre el 30% i...

S'instaura el Nadal frugal

Els comerços anticipen els descomptes per atreure un consumidor menys impulsiu que retarda les compres mentre visita més botigues per comparar productes i preus i recorre a les plataformes de compra col·lectiva per buscar regals

Els darrers dies s'han vist llargues cues per adquirir dècims de la rifa de Nadal.  Foto:ARXIU / QUIM PUIG

Catalunya canta “que tinguem sort”

La despesa que fan els catalans en rifa de Nadal tendeix a l'alça per primer cop des de l'esclat de la crisi. Les loteries espanyoles guanyen la partida als sistemes d'atzar desenvolupats per la Generalitat

Com funciona el coworking?

Arriba el treball en comunitat

El fenomen dels emprenedors per necessitat està alimentant el ‘coworking': el treball compartit en un únic despatx. Aquesta modalitat d'empresa que estimula la cooperació sedueix sobretot autònoms i micropimes de noves tecnologies

Plegats però no barrejats

Dues empreses separades per un envà, una antiga fàbrica del Poblenou que ara acull tretze firmes o un despatx d'arquitectes que incorpora d'altres professionals són les diferents cares del ‘coworking' a Catalunya

Concentració i manifestació contra la reforma laboral i les mesures econòmiques del govern zapatero

La reforma laboral que volen les pimes

Les empreses de dimensions més reduïdes reclamen més agilitat per poder contractar i rescindir contractes en funció de la situació de les companyies. Una fórmula nova de calcular els augments dels sous que no estigui vinculat a l'IPC és una altra mesura que les pimes esperen que s'inclogui en el nom marc

L'evolució de l'atur a Catalunya respecte a les diferents reformes laborals

Els sis intents fallits de crear ocupació estable

Les diferents reformes laborals aprovades des de l'any 1984 no han aconseguit eradicar la volatilitat del mercat de treball i l'elevada temporalitat. La principal errada, segons els experts, ha estat la persistència en les mateixes mesures, reforma rere reforma

Les obres de l'AVE (a la foto, viaducte entre Pontós i Garrigàs) han omplert la cartera els darrers anys.  Foto:ARXIU/ LLUÍS SERRAT

El sector de l'obra pública es queda sense projectes a la cartera

Les constructores esgoten les darreres obres públiques adjudicades mentre ajusten plantilles davant la frenada en sec de les inversions.

Varsòvia va ser durant els anys del boom immobiliari un dels destins favorits per al sector promotor.  Foto:ARXIU

Fusionar-se per sortir a l'exterior

Les grans firmes ja s'han internacionalitzat, però les mitjanes necessiten guanyar massa crítica per poder fer el pas amb èxit

Evolució i projeccions demogràfiques

La crisi obliga una part dels immigrats a emprendre el viatge de retorn

La persistència de la crisi està castigant especialment els residents estrangers i molts ja han començat a fer les maletes per cercar noves oportunitats en altres llocs. La marxa dels immigrats ha reobert el debat sobre la baixa natalitat i sobre si en un futur l'economia catalana necessitarà noves incorporacions

X. Bosch és director general per a la immigració.  Foto:ARXIU / R. RAMOS

“A partir d'ara l'esforç d'acollida es reduirà en favor del d'integració”

Com està seguint el procés de frenada de l'entrada d'estrangers i activació de les sortides?El ritme d'arribada de persones ha baixat moltíssim, tot i que en continuen arribant, a vegades no del seu...

Lleonard Carcolé, director de l'ACA.  Foto:JUANMA RAMOS
Lleonard Carcolé
Director de l'agència catalana de l'aigua (ACA)

“ATLL no es ven, però es podria externalitzar la gestió del seu servei”

És inevitable privatitzar ATLL?Amb ATLL, que no és una societat mercantil que tingui accions que es puguin vendre, el que hi pot haver és una externalització del que és la seva gestió, una concessió...

Trobar la fórmula magistral

És una quimera pensar que hi pot haver un criteri tarifari universal per a un país com el nostre, on el preu de l'aigua difereix considerablement d'un lloc a un altre, en què alguns municipis la fan...

Els costos de l'aigua

Aigües públiques turbulentes

L'eventual privatització parcial o total d'ATLL genera crítiques des de la societat civil, que tem que s'imposi un model mercantilista que no garanteixi la millora del servei. La recent pujada del cànon de l'aigua s'acosta al preu real de tractament i abastament, tot i que encara hi ha marge de pujada

Estat de la recerca a Catalunya

Recerca de nivell, però poc útil

En poc més d'una dècada, Catalunya ha passat de la segona divisió a produir l'1% de tots els articles científics que es fan al món, però encara té pendent que aquesta ciència sigui útil a la indústria.

Part de la plantilla d'NT Sensors.  Foto:ARXIU

NT Sensors troba el punt de connexió amb l'empresa

La història d'NT Sensors està lligada a una conversa de sobretaula entre un pare, Josep Maria Cid, i la seva filla Cristina Cid. Ella, doctorand d'un dels grups de recerca de la URV, va compartir amb...

La duquesa d'Alba.

La terra per a qui la treballa

El comissari europeu d'Agricultura, Dacian Ciolos, va posar de manifest en l'exposició del projecte de reforma de la PAC que “Europa no vol agricultors de sofà”. No vestia cap barret hiperbòlic...

.

Qui en sortirà més malparat?

Els ramaders, el sector de l'olivera i el de l'arròs serien els més perjudicats pels canvis en el sistema de càlcul de les ajudes

La reforma de la PAC beneficia activitats agrícoles extensives.  Foto:ARXIU

La PAC fa pansir la pagesia catalana

El sector agrícola català veu amb preocupació com surt perjudicat en els canvis de criteri per calcular els pagaments que fa la Unió Europea Prevaldrà l'hectàrea, però Catalunya treu bona quota de producte sense necessitar molta terra i podria perdre 170 milions d'euros l'any