Focus

Les dones registren un 50% més de baixes que els homes

Segons les dades de l'ICAM, les dones tenen un 50% més de dies de baixa per malaltia que els homes. La diferència té dues explicacions. La primera és una qüestió física, que fa que el col·lectiu...

Vista d'una promoció d'Habitatge Assequible a Mataró.  LLUÍS MARTÍNEZ

Habitatge i recerca

L'Obra Social de La Caixa intenta resoldre oportunament necessitats del moment, com pisos a preu assequible i suport a la recerca

Cada caixa té la seva pròpia estratègia a l'hora de repartir el seu dividend social, tot i que si fem una llambregada a la totalitat, determinada per l'aportació de l'obra social de La Caixa, veiem que ...

L'impacte de l'obra social

Caixes sense pes a la societat?

El reordenament del sector financer, que prioritza la solvència, deixa en una cruïlla complicada l'obra social de les caixes. Hi ha el risc que algunes desapareguin tal com s'han entès fins ara

Josep Monreal.  M. T. MÀRQUEZ

“La situació a la hisenda municipal és crítica”

Final de 2008: l'Ajuntament de Santa Susanna té un deute financer de 9,5 milions d'euros, 3.046 euros per càpita. Final de 2009: és el segon Ajuntament català amb deute per càpita més elevat: 3.314...

Àngel Villarte.

“Mantenim un crèdit perquè és barat; a fi de mes tothom cobra"

Tiurana, a la Noguera, era a final de 2008 el municipi català amb el deute financer per habitant més alt de tot Catalunya: 335.000 euros, una mitjana de 4.295 euros per cadascun dels seus 78 habitants,...

Distribució dels ingressos dels municipis

Escurats com sempre, més collats que mai

El reconeixement que no tenen un sistema de finançament adequat no serveix de res als ajuntaments, ja que el canvi s'ajorna indefinidament mentre els limiten el crèdit i la recaptació baixa en picat

Joan Amorós

“El que no té sentit és que el ministeri pretengui aplicar el cafè per a tots”

El lobby Ferrmed té un pla traçat per connectar a través d'una gran espina dorsal ferroviària (vegeu gràfic de la pàgina 2) el nord d'Europa amb el litoral mediterrani i el sud de la Península ibèrica...

El ministre de Foment, José Blanco, saluda el president Artur Mas, al costat de Miquel Valls.  ROBERT RAMOS

Una puntada de peu a l'Espanya radial

El ministre Blanco insinua que l'Estat consent Catalunya i que una obra com el corredor trenca la concepció d'Estat centralitzat

Gran eix europeu

Propera estació: València-Europa

El projecte per enllaçar per tren la frontera francesa i el sud de la Península fa convergir interessos de Catalunya i el País Valencià.La bona sintonia desafina quan el govern valencià diu que han estat pioners i que s'han trobat sols reclamant el corredor

Representants de la firma Kostal, fa uns dies a la UPC de Terrassa.  J.TORRENTS

A la recerca de nous talents

Multinacionals busquen entre els alumnes de la UPC enginyers industrials i aeronàutics

Representants de les nou universitats, de la Generalitat i de la Càtedra d'Emprenedoria de la UB.

L'educació superior vol radiografiar la seva emprenedoria

L'observatori Obseu, de la nova Xarxa d'Emprenedoria Universitària, durà a terme una prova pilot durant el 2011

La Universitat de Barcelona (UB) lidera els rànquings estatal de qualitat en investigació i de producció científica, i és la segona en impacte i qualitat de la recerca.  M.PÉREZ

La pime no va a la universitat

El traspàs entre universitat i empresa se centra en grans companyies o en la creació de noves firmes des dels campus. La meitat de les empreses no tenen cap relació amb la universitat, i en el 77% dels casos només és per a convenis de pràctiques

El creixement de la Xina i l'augment dels costos

Tornen les fàbriques

L'increment de costos a la Xina i els canvis en el mercat català estan fent que algunes pimes es plantegin tornar a produir a casa nostra. La desaparició de professionals especialistes fa inviable que alguns sectors puguin fer marxa enrere

Imatge d'un carrer comercial a Hong Kong.  B.R

Joans a la caça de iuans

La motivació principal de les empreses catalanes que s'instal·len ara a Xina és fer-se un forat en un enorme mercat de consum

Evolució del cinema català en comparació amb el de tot l'Estat

Cinema madur

Catalunya rep els fruits d'un model de desenvolupament més industrial, tot i que algunes veus adverteixen que no es pot caure en el dirigisme cultural. La persistència de la crisi fa témer que baixi el suport de la televisió. compartir. La coproducció, tant local com global, es planteja com una gran opció de futur

El director Jaume Balagueró, en un rodatge al PAC de Terrassa.  ARXIU

La pantalla global

Catalunya pot establir vincles d'intercanvi amb altres mercats. Compartir risc permet guanyar nous territoris

Més platós, des de Barcelona i Terrassa fins a Ponent

Per capacitat productiva no quedarà. En pocs anys, Catalunya pot disposar de tres grans pols de producció audiovisual. Al Parc Audiovisual de Terrassa s'hi afegeix el projecte Magical del Parc Científic...

Estació de trens de Plaça Catalunya de Barcelona

Arriba l'hora de tocar els horaris

El nostre model d'organització del temps de treball perjudica la competitivitat de l'economia i genera pèrdues a les empreses i la societat en conjunt. Només una acció pactada i global pot corregir-ho

Ignasi Buqueras.  ARXIU
Ignasi Buqueras
president de la Comissió estatal per a la Racionalització dels Horaris a L'estat espanyol

“L'Estat espanyol lidera la sinistralitat laboral i l'estrès a Europa, en part, pels horaris”

Per què l'Estat espanyol és l'únic d'Europa amb uns horaris tan llargs?No és perquè siguem mediterranis, perquè a Itàlia i Portugal no tenen uns horaris com nosaltres. Tampoc sempre ha estat així....

La Diada es traslladaria al segon dilluns de setembre.  ARXIU

Els dilluns al sol

Traslladar tots els festius de l'any al primer dia de la setmana és una reivindicació que endreça el calendari però que genera controvèrsia