Innat, innat, sobretot el que és l'estalvi, no [riu]. Ja es veu amb els nens, que demanen sense parar. La meva filla Elsa pensava que els diners sortien d'un caixer automàtic! Són valors que s'han d'inculcar, igual que n'inculquem molts d'altres, i fer-ho a casa, amb petits hàbits, com per exemple la paga setmanal, una quantitat que els permet decidir si se la gasten o si l'estalvien.

A partir dels 7 o 8 anys han de començar a tastar el que són els diners i a saber que si volen alguna cosa han d'estalviar. Han de saber que el diner és un bé escàs, que costa molt de guanyar-lo i que també s'ha de saber estalviar. A poc a poc, d'una forma natural, es va creant aquest hàbit. S'ha de fer com un joc, però s'ha de tractar des de casa, mai com una competició.

Primer de tot amb una guardiola i una pagueta setmanal. Amb això no estem fent caure els nens en el consumisme, al contrari. Després de la guardiola ja hem d'anar al compte corrent, per tal que vegi que els seus diners, si no els toca, li donen rendiments, i a poc a poc anant tenint algunes converses. Quan el meu fill gran tingui 13 anys ja el començaré a introduir en altres conceptes més complexos, com ara la borsa, les inversions i el risc, i probablement arribarà el dia que els diners que estalvio per als seus estudis els els doni perquè se'ls gestioni ell mateix. Però tot s'ha de fer en el seu moment. Sembla que sigui una ximpleria, però tot això acaba sortint, tota aquesta base i aquests valors acaben sortint. El que no podem fer és perdre el temps i començar a parlar d'emprenedoria o estalvi als 17 anys.

Els 7 o 8 anys són la millor edat per començar, però mai no és tard, no. De vegades el més difícil és començar, però quan tot just comences una idea et porta a una altra.

Mira, t'explicaré un cas personal. Estant de vacances, feien un festival de titelles i els meus fills volien sortir al carrer i fer les seves pròpies representacions. La meva primera reacció va ser de vergonya, els volia parar els peus, però al final en vam parlar i els nens van sortir al carrer. És molt important no tallar les ales. Si volen sortir i fer la paradeta, deixem-los. I busquem qualsevol cosa que puguin fer per incentivar-los. L'emprenedoria hauria de ser una cosa transversal.

Sí, exacte, a ser creatius, a tenir idees. La intenció no és que siguin empresaris. Els fills han d'estudiar, però jugant podem estimular-los a tenir idees, a fer un petit pla de negoci,a pensar en la publicitat, a jugar amb una sèrie de conceptes. I cada dia en veiem, d'exemples de nens emprenedors. El que passa és que moltes vegades els pares els limitem amb consells com ara “No vagis a fer el ridícul”. Altres societats, en canvi, ho potencien molt. Mireu l'exemple dels països nòrdics: econòmicament tenen menys necessitat que nosaltres d'emprendre, però s'han adonat que l'emprenedoria és molt important.

Al contrari. Són valors com l'esforç, el risc; si tens una idea, portar-la a terme, veure les oportunitats i estar sempre amb les antenes posades. En situacions com l'actual, de crisi econòmica, l'emprenedor només veu oportunitats quan els altres hi veuen problemes. És una forma de tenir il·lusions, de somiar. No és res negatiu, ben al contrari.

Jo els explico el cas del tennista Rafa Nadal. Per arribar on ha arribat ha hagut d'encaixar un munt de derrotes, i és que només aquesta és la manera de créixer. Els hem d'explicar als nostres fills que s'han d'arriscar, veure en què són bons realment i lluitar per això. Si són emprenedors, molt bé, però també necessitem metges que siguin bons. Però els valors de l'emprenedoria són bons per a la seva salut financera, mental, social, i l'hem de potenciar de totes formes.