Adjudicat! Els castells van ser declarats ahir patrimoni cultural immaterial de la humanitat, juntament amb altres manifestacions culturals de tot el món, entre les quals el flamenc, la dieta mediterrània o el Cant de la Sibil·la –també presentades per l'Estat espanyol– pel Comitè per a la Salvaguarda del Patrimoni Immaterial de la Unesco, reunit a Kenya.
La decisió del comitè es va fer oficial a quarts de quatre de la tarda –hora catalana– i va ser rebuda amb la lògica alegria i també alleujament per la delegació catalana desplaçada al país africà que, abans de començar la sessió d'ahir, havia estat informada que el comitè havia rebut una carta enviada per un autoanomenat Grup d'Acció Valencianista, d'ideologia anticatalana, en què es criticava el fet casteller. Un comunicat extemporani que no va tenir, però, cap pes en la decisió de la Unesco, que va tenir en compte “els valors de solidaritat tan singulars que representen els castells”, segons declarava el conseller de Cultura i Comunicació de la Generalitat, Joan Manuel Tresserras, al capdavant de la delegació catalana.
“Els castells són una conjunció de valors humans on cadascú aporta el millor de si mateix per construir un projecte comú i això és excepcional i calia que fos reconegut internacionalment”, va afegir el conseller.
Entre els representants de la Comissió Castells Patrimoni de la Humanitat, hi ha havia la sensació compartida que es completava una tasca iniciada fa més de tres anys, quan es va prendre la decisió de presentar la candidatura. La iniciativa tenia el suport, entre altres, de tots els grups polítics del Parlament de Catalunya.
Precisament, el seu president, Ernest Benach, un casteller de tota la vida, també va ser a Nairobi i, en els moments de la tensa espera, es va encarregar de tranquil·litzar els ànims tot declarant que “la cosa acabarà bé, tal com s'ha pogut comprovar aquests dies en les reunions mantingudes amb representants de la Unesco”. Una vegada coneguda la bona nova, el president es mostrava molt satisfet i considerava la fita “com el reconeixement de Catalunya com a potència cultural de primer ordre”.
“Identitat”
Per la seva banda, el president de la Coordinadora de Colles Castelleres, Miquel Botella, es mostrava convençut que “aquest reconeixement internacional tan important servirà d'estímul perquè els castells afrontin els reptes de futur amb el màxim convenciment i il·lusió”. Val a dir que en el text de la proclamació, la Unesco considera que els castells “són percebuts pels catalans com una part integrant de la seva identitat cultural” i que “proporcionen un sentit de continuïtat, cohesió social i solidaritat”.
En un altre paràgraf, la Unesco espera que la inclusió dels castells a la seva llista representativa “pot promoure el patrimoni cultural immaterial, de manera que reforci la cohesió social i fomenti, el respecte pel diàleg cultural i la creativitat humana”, aspectes de l'activitat que ha valorat la Unesco.
La proclamació dels castells com a patrimoni de la humanitat va ser rebuda amb moltes mostres d'alegria a Catalunya, especialment a Valls, el bressol casteller, i va coincidir amb el final d'una temporada espectacular.
Satisfacció també a Mallorca, en veure reconeguda una tradició centenària, el Cant de la Sibil·la, que s'escenifica a les esglésies de l'illa la nit del 24 de desembre. Aquest cant, molt arrelat entre la població, ha conservat, tot i l'evolució, els valors originals i la seva essència.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.