Una ‘troll' de patents catalana?
Una versió virtuosa de les odiades agències de protecció de la propietat industrial dels EUA pot ajudar a estimular la innovació
La firma J. Isern es brinda per impulsar una oficina gestora entre les universitats
El nom mateix amb què als Estats Units es coneixen aquestes gestores de drets d'invenció, patent troll o troll de patents, ja deixa entreveure que no acaben de caure bé. Molts les acusen de ser pitjor que un càncer per a l'economia, les comparen amb paràsits o amb el mateix diable perquè en la seva versió més insana i virulenta consisteixen bàsicament en firmes d'advocats que aprofiten les disputes entre competidors dels sectors tecnològic o farmacèutic sobre les seves invencions per treure profit econòmic amb plets d'atac o defensa sobre la propietat intel·lectual.
El negoci consisteix bàsicament a adquirir un bon nombre de drets de patent, directament o en nom de tercers, sense cap intenció d'usar-les per produir, sinó per utilitzar-les com a arma en les disputes de la indústria i amb cap altre objectiu que el d'obtenir beneficis econòmics amb el conflicte. La situació és tal que la gran majoria de les demandes presentades davant els tribunals dels Estats Units estan promogudes per trolls de patents.
Intellectual Ventures, una de les gestores més grans, s'autodefineix pomposament com un dels líders mundials en el negoci de la invenció i esgrimeix la que diuen que és la cartera de patents més gran. Més nítid és el missatge corporatiu de RPX, proveïdor de solucions sobre el risc d'aquest tipus de querelles i una altra de les grans patent trolls, que reconeix que davant el sucós negoci de litigar sobre patents -que genera milers de milions de dòlars cada any- el millor és estar protegit.
SOCIS PER A LA INNOVACIÓ.
Un ens dinamitzador hauria de tenir un vessant jurídic però sobretot tècnic i proactiu per tal que la innovació que ara resta en els calaixos pugui ser rendibilitzada per part d'empreses interessades. Cal pensar que la recerca que es fa a les universitats té una expressió escrita en els articles científics que es publiquen en les revistes internacionals però rara vegada una traducció en el mercat. Una gestora de patents podria ser la baula que falta entre la universitat i l'empresa.
També les petites i mitjanes empreses catalanes generen innovació, però per falta de recursos, capacitat o informació, la seva repercussió també és limitada: “Sovint el creador no té el nivell o els diners per produir o gestionar la patent”, subratlla Pepe Isern. La gestora podria proporcionar més recorregut econòmic a la innovació que es fa a Catalunya, hi hauria retorn de la inversió i així alimentar novament la maquinària de la creació. El cercle virtuós hauria d'impulsar la innovació en uns moments que tothom coincideix que és vital per reinventar el model productiu.
Pepe Isern es mostra disposat a impulsar una “iniciativa de socis per a la innovació” que signifiqui la creació de la primera troll de patents catalana, a imatge de France Brevets, una agència de venda de la propietat industrial creada l'any passat com un fons d'inversió participat pel govern francès i per la Caisse des Dépôts al 50% (vegeu peça).
El membre del CRAI (Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació de la UB) Ignasi Labastida pensa que la iniciativa podria ser positiva sempre que aportés transparència i visibilitat a la innovació. I sempre que no signifiqués importar el model dels Estats Units, on l'obsessió pel valor econòmic de la patent i el seu ús com a arma empresarial ha portat a l'extrem que es patenta tot sense cap intenció de protegir la innovació. Apple, per exemple, ha patentat el gest del dit polze de desbloquejar l'iPhone. La pressió de la indústria dels EUA perquè Europa legisli en aquest sentit és molt elevada.
Contràriament a aquesta tendència, Labastida, responsable del projecte Creative Commons a Espanya, pensa que el foment de la innovació a vegades es pot fer desprotegint totalment o parcialment la propietat industrial i valorant els efectes multiplicadors de compartir. En el cas de les universitats públiques o d'empreses privades que reben suport econòmic de l'administració, fins i tot hi hauria d'haver l'obligació legal que part dels resultats de la recerca siguin de domini de tots els ciutadans. El cas és que la legislació no permet fer aquestes excepcions.
El futur de la patent és buscar fórmules que ajudin al foment de la innovació i no de la protecció per la protecció.
France Brevets i la dispersió de la invenció
Per protegir i impulsar la venda de la propietat industrial de les empreses franceses, el govern va crear el juny del 2011 France Brevets, amb un capital de cent milions d'euros aportats a parts iguals per l'administració central i la Caisse des Dépôts. La iniciativa parteix del convenciment que l'atomització i el repartiment de les fonts de la invenció no ajuden gens a posar en valor la propietat industrial i intel·lectual del país. Alhora que les fa més vulnerables als atacs. La primera missió de France Brevets és aconseguir una àmplia cartera de drets de propietat industrial, posant l'èmfasi sobretot en la pime francesa però també en la recerca pública. A continuació, les diferents innovacions s'agrupen per millorar-ne el valor comercial. La tercera fase és organitzar la seva venda sota la forma de llicències.
El govern francès també va justificar la creació de France Brevets per combatre la inflació de patents que s'ha detectat en els darrers anys, en alguns casos impulsada per la crisi. Hi ha hagut moments en què la situació va arribar a ser tan greu que els inspectors de l'Oficina Europea de Patents es van declarar en vaga per denunciar aquest problema. França pensa que l'agència pot racionalitzar la producció.
