Gran angular

Les diferències entre Escòcia i Catalunya en educació

Tot i que Catalunya és atractiva per fer-hi estudis superiors, només atraurem estudiants per la qualitat de les nostres universitats i per l'atractiu i la geografia de Barcelona. Si comparem les universitats de Catalunya i Escòcia, haurem de recordar que la Universitat d'Edimburg està entre les 50 millors del món. D'altra banda, a Escòcia es viu en anglès. Catalunya no atraurà tots aquells candidats que es mouen per estudiar en anglès

Darrerament estem establint comparacions entre Catalunya i altres països. Per dimensió, situació política i població ho fem més amb Escòcia i Israel. Israel té uns 8 milions d'habitants, Catalunya uns 7,5 milions, i Escòcia 5,3 milions. En superfície, Escòcia, Catalunya i Israel tenen 78.387, 32.114 i 22.145 quilòmetres quadrats, respectivament. També perquè Catalunya està en una situació política que voldríem que fos similar a la d'Escòcia. Allà, amb l'acord del govern del Regne Unit, el govern preguntarà a la seva població si vol ser un estat independent. El proper dia 18 de setembre de 2014 els escocesos votaran per decidir si volen que Escòcia segueixi formant part del Regne Unit o bé es converteixi en un estat independent.

El govern escocès, com a part de la campanya a favor de la independència, ha elaborat un document, una mena de llibre blanc, que titula Scotland's future: a guide to an independent Scotland, amb el que pretén il·lustrar com creu que de millor serà la vida dels escocesos si trien la independència. També el govern del Regne Unit, per mostrar als escocesos com els afavoreix continuar al Regne Unit, està elaborant un seguit de documents: Scotland analysys collection. Fins ara n'ha fet vuit, el darrer dels quals és Scotland analysis: science and research.

És realment envejable veure com el govern del país, l'escocès, adopta una posició inequívoca en favor de la independència, sense eufemismes sobre el dret a decidir, i intenta explicar els beneficis que ells creuen que els reportarà ser independents. Alhora, el govern de l'estat, de forma civilitzada i acceptant la democràcia, defensa documentalment els beneficis de la integritat. Demostra també la maduresa d'aquells pobles que entre els arguments hi figurin la universitat i la recerca.

Un dels capítols del document del govern escocès es titula Education, skills amb employement, en el qual s'explicita quina política li agradaria aplicar al govern si arribessin a assolir la independència. Destaco dues coses de l'àmbit de la recerca i la universitat:

-L'accés a l'educació superior es basarà en la capacitat, no en la riquesa, aquest govern mantindrà la matrícula gratuïta per als estudiants escocesos i seguirà proporcionant el suport adequat als costos de manutenció.

-El govern proporcionarà els nivells d'inversió pública en la recerca universitària que permetran als investigadors i les universitats seguir sent competitius en l'àmbit internacional.

En el document és destaca que Escòcia és el país del món que té més universitats entre les 200 millors, segons el rànquing Times per habitant. Destaca que l'actual govern ha tornat a fer gratuïta la universitat per als estudiants domiciliats a Escòcia. Escòcia és un país que té una universitat atractiva per als estudiants d'altres països de fora de la UE, n'hi ha uns 25.000 entre graus i postgraus, i recapta més de 400 milions d'euros. També diuen, donant alguns detalls, que la recerca a Escòcia és excel·lent i que és el tercer país en citacions per investigador, darrere de Suïssa i Holanda.

És d'interès assenyalar que a Catalunya entren uns 58.000 estudiants a primer curs, mentre que a les universitats escoceses n'entren uns 28.000. Catalunya té 13 universitats i Escòcia 19, i 26 col·legis. No comparo el nombre global d'estudiants perquè el sistema escocès és eficaç, no hi ha repeticions, mentre que el català no ho és.

Malgrat que vulguem comparar Catalunya i Escòcia, no és gens fàcil. Hi ha coses que poden ara fer els escocesos i no els catalans. Escòcia té totes les competències en educació superior i Catalunya, no, està supeditada a la voluntat del govern espanyol. La llengua d'ús a Escòcia és l'anglès i a Catalunya, no. Escòcia té una agència externa de finançament de l'educació superior externa al govern (Scottish Further and Higher Education Funding Council) i Catalunya, no. La primera cosa canviarà amb la independència de Catalunya, la segona, evidentment, no. L'agència externa potser la tindrem; de fet, amb les competències actuals la podríem tenir.

EL PAPER DE LA UNIVERSITAT.

Tot i que Catalunya és atractiva per fer estudis superiors, només atraurem estudiants per la qualitat de les nostres universitats i per l'atractiu i la geografia de Barcelona. Si comparem les universitats, haurem de recordar que la Universitat d'Edimburg està entre les 50 millors del món. D'altra banda, a Escòcia es viu en anglès. Catalunya no atraurà tots aquells candidats que es mouen per estudiar en anglès. Podrem competir perfectament per qualitat i estem obligats a fer-ho, però hem de vigilar tots els altres indicadors que fan prendre una o altra decisió a qui vol estudiar fora del seu país, entre aquestes, el preu.

Ens convé instaurar la gratuïtat dels crèdits matriculats per primera vegada per als estudiants de Catalunya, un nou model i una agència independent de finançament de les universitats. Tot assumible econòmicament, encara que no el 2014.

El SCF escocès

El Scottish Further and Higher Education Funding Council (SCF) és l'organisme estratègic nacional responsable del finançament de l'ensenyament superior i de la provisió docent, la recerca, i altres activitats a les institucions d'ensenyament superior. Es coneix com “the Scottish Funding Council”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.