Opinió

La veu de l'empresariat català

Quina és la veu ‘oficial' d'aquestes empreses? Doncs patronals com Pimec, Cecot o fins i tot la Cambra de Comerç, que han presentat enquestes favorables a la sobirania
El CCN fa temps que s'hi dedica. Estudi rere estudi hem demostrat, no només la viabilitat de l'Estat català, sinó que les oportunitats d'un nou estat són molt evidents

Ha arribat el moment de posar en evidència quins són els veritables representants dels empresaris catalans. El president Mas ens demana que ens involucrem en el procés i els únics empresaris que es manifesten, tret del Cercle Català de Negocis, que fa 5 anys que ho fem, són les grans patronals espanyola i catalana, CEOE i Foment. Justament aquelles que defensen, no les empreses espanyoles i catalanes, sinó bàsicament els interessos de les grans empreses que en molts casos viuen gràcies a les inversions de l'Estat i dels decrets publicats al BOE. Per posar alguns exemples, només cal veure què passa en el sector elèctric, la banca o les grans constructores.

Aquests són els representants del teixit empresarial català? Rotundament no. El teixit català és molt més ric, sortosament. El formen empreses industrials clarament diversificades, que pateixen constantment greus problemes pel fet de ser a l'Estat espanyol, com la manca de crèdit, alts impostos i la manca de política industrial i de suport a la innovació. També tenim un potent sector turístic i de serveis. Més del 99% de les empreses catalanes són petites o mitjanes; representen el 70% d'ocupació i prop del 60% del PIB.

Quina és la veu oficial d'aquestes empreses? Doncs patronals com Pimec, Cecot o fins i tot la Cambra de Comerç. Les tres associacions han fet sengles enquestes als seus associats en els darrers mesos i les tres mostren una majoria clara d'empresaris sobiranistes (del 53% al 67%); i encara més important, només una minsa minoria (del 2% al 13%) estan disposats a seguir en un Estat autonòmic. Aquesta és la veu dels empresaris que els seus dirigents patronals sovint eviten, però que els obliga, si més no, a no poder manifestar-se en contra del procés. En un país seriós, els senyors Gonzàlez, Abad i Valls haurien de defensar el que defensen la majoria dels seus associats o, com a mínim, haurien de sortir a l'escena i donar suport al president Mas per forçar l'Estat a permetre donar veu a tots els ciutadans catalans -els empresaris també ho són- mitjançant les urnes.

Mentrestant què tenim en escena? Empresaris que ja tenien el seu poder creat en temps de la dictadura, com Lara (Planeta) i Bonet (Freixenet), prenent postura en contra del procés -per cert sense arguments diferents als de la por-, o empresaris com Roig (Mercadona) que fan suculentes aportacions a la FAES i presumptament al PP.

Per altra banda, tenim empresaris com Joan Font (Bonpreu), que fa poc ens recordava que la majoria d'empresaris són sobiranistes, i Pere Ballart (Fluidra), que es declara a favor d'un Estat català. I finalment empresaris de gran valor per al país com Víctor Grífols, que molt intel·ligentment manifesta que les empreses no voten, que ho fan les persones. Donem-los, doncs, l'oportunitat de fer-ho...

El més sorprenent de tot és que els representants oficials dels empresaris, és a dir les patronals, no només no es pronuncien a favor del procés, tret en algun moment de la Cecot, sinó que ni tan sols sabem que hagin encarregat estudis per preveure com pot afectar les empreses que ells representen l'escenari d'un nou estat. El CCN fa temps que s'hi dedica. Estudi rere estudi hem demostrat, no només la viabilitat de l'Estat català (que justament aquesta setmana ha confirmat el Col·legi d'Economistes), sinó que les oportunitats d'un nou estat són molt evidents en sectors com la construcció (400.000 m² necessaris per encabir les ambaixades); la indústria, amb una aposta clara per la internacionalització i la innovació; o el turisme, atès l'efecte crida que té lloc en l'aparició d'un nou estat. Fins i tot, un nou estat serà un reclam per a totes aquelles multinacionals que s'instal·len a les capitals dels principals estats.

Aleshores la pregunta és: quins són els interessos de tots els presidents de patronal que no han respost a la crida del president de la Generalitat?

Esperem que ells ho responguin públicament. Mentrestant, tots aquells empresaris que no estiguin d'acord amb aquest silenci tenen la possibilitat de fer gran el CCN, que potser algun dia haurà de substituir-los.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.