Les inauguracions d'obres públiques coincideixen sempre en període electoral, i els exercicis sense eleccions tenen sequera inversora. La Cambra Oficial de Contractistes d'Obres de Catalunya (CCOC) insisteix a demanar “una planificació a mitjà o llarg termini de 10-15 anys, independent dels períodes electorals, i projectes a demanda, prèviament avaluats segons criteris de cost benefici que n'assegurin la seva rendibilitat econòmica, social i ambiental”. No és la primera vegada que ho demana i, de fet, hi insisteix cada vegada que en fa balanç anual.

I és que el 2016 tampoc ha estat un exercici bo. Segons dades de la CCOC, la licitació d'obres públiques va caure un 2% anual durant l'any i es va situar en mínims històrics, després que va experimentar una incipient recuperació al llarg dels anys 2013 i 2014 però va tornar a retrocedir un 34% l'any 2015, situant-se en un 86% de les xifres registrades l'any 2008 (8.064,7 milions).

Així, es van licitar obres per un import de 1.130,5 milions d'euros, dels quals 549,5 van provenir dels ajuntaments locals; 297,5 milions de la Generalitat i només 283,5 milions de l'Estat espanyol. A més, les xifres van millorar gràcies a l'impuls del tercer i del quart trimestre de l'any, que va permetre recuperar part del terreny perdut durant el dos primers trimestres, que auguraven un any nefast pel sector. En els primers tres mesos de l'any, la caiguda interanual de la licitació va ser del 23% i en el segon trimestre, del 37%.

Per administracions, el descens més fort va ser en les partides posades a licitació pel govern espanyol, que van registrar un descens de l'11%. Segons la CCOC, l'administració central va publicar anuncis de sol·licitud d'ofertes per un import de 283,5 milions d'euros, 194 milions dels quals (el 68% del total), procedents d'organismes amb ingressos d'explotació propis, com ara AENA-Enaire, ADIF, Autoritats Portuàries de Barcelona i Tarragona, Renfe i Correus. Pel que fa a la Generalitat, la licitació va retrocedir un 5%, fins als 297,5 milions d'euros. En canvi, l'administració local va augmentar el volum un 6% i es va convertir en el nivell administratiu més actiu amb 549,5 milions d'euros licitats.

Els serveis licitats van créixer un 13% gràcies a l'augment del 37% de la Generalitat i del 8% dels ajuntaments. Els de l'Estat van caure un 14%.