Economia

La cotització dels robots

La irrupció de la robotització a la indústria té un impacte immens en els debilitats mercats de treball

La qüestió és si les màquines han de cotitzar o han de tenir exempcions fiscals

Un 43% dels llocs de treball a l’Estat corren el risc de ser robotitzats

No cal que tingui cames, ni braços, ni ulls simulats... Es considera un robot qualsevol màquina operada automàticament que reemplaça la força humana, encara que no tingui l’aparença de persona ni faci les seves feines de la mateixa manera. Un giny que fa automàticament treballs complexos i usualment repetitius, un artefacte amb un grau d’autonomia que fa de l’automatització robòtica una cosa ben diferent de l’antiga mecanització dels processos productius, com havia estat la instal·lació de telers en substitució dels teixidors.

El canvi tecnològic sense precedents que estem vivint anuncia un canvi abrupte del concepte de treball. Entre altres coses i per posar un exemple, es calcula que el 65% dels nens i nenes que ara comencen l’educació primària tindran uns perfils professionals que encara no existeixen.

S’acceleren els processos de robotització i el seu impacte sobre els debilitats mercats de treball –afectats per la precarietat laboral i uns índexs molt alts de desocupació– és immens i encara desconegut. La seva projecció afecta múltiples aspectes que comencen en el sistema educatiu, repercuteixen en els salaris i la productivitat i acaben deteriorant l’ocupació.

Aquesta dinàmica ha generat dues línies de pensament. Els tecnooptimistes diuen que el resultat net entre destrucció d’ocupació i creació de noves feines –segons s’ha manifestat en les tres revolucions industrials passades– és que mentre va créixer la productivitat també va créixer l’ocupació. Pels tecnopessimistes, en canvi, si bé admeten que històricament la incorporació de les màquines ha substituït més que destruït ocupació, la robotització actual i el canvi a què ens enfrontem és molt seriós i presagia una destrucció massiva de llocs de treball.

Alguns estudis esgrimeixen xifres esgarrifoses, segons les quals actualment hi ha entre 90 i 124 milions de llocs de treball en perill a escala mundial. I diuen que la desocupació tecnològica en els països industrialitzats podria arribar al 75%. El Fòrum Econòmic Mundial ha advertit, sobre el futur del treball, que entre el 2015 i el 2020 la digitalització de la indústria pot arrabassar 7,1 milions d’ocupacions i, en canvi, crear-ne només 2,1 milions de noves.

Polarització laboral

Experts de CaixaBank han pronosticat que un 43% dels llocs de treball a l’Estat espanyol corren el risc de ser robotitzats a mitjà termini.

A més a més, la incorporació i el desenvolupament de nous processos tecnològics comporta l’efecte anomenat “polarització de l’ocupació”, o sigui, la pèrdua progressiva de llocs de treball en els sectors amb salaris mitjans. Disminueix la demanda de treballadors que fan feines rutinàries que fàcilment poden ser mecanitzades, i augmenta la demanda relativa de feines que necessiten més creativitat o que requereixen habilitats manuals o interpersonals.

Sigui com sigui, la indústria està exposada a una profunda transformació a curt i mitjà termini per l’impacte de les noves tecnologies, i les fàbriques de vehicles potser ho estan més que d’altres. Robots d’última generació, impressores 3D, ulleres intel·ligents, exoesquelets i altres innovacions ompliran els seus espais. La robòtica cooperativa que, a part d’automatitzar algunes tasques, interactua amb els operaris, s’acabarà generalitzant. Tècnics de Renault i de Seat estan d’acord que les possibilitats del big data, la realitat virtual i la fabricació additiva (3D) són els tres pilars en què se sustentarà “un canvi de paradigma” que es farà visible en la pràctica desaparició del muntatge en línia, que serà substituït per sistemes modulars. Un altre camp punter és el de la sanitat, i l’Estat espanyol és el segon del món després del Japó en capacitat de desenvolupament de robòtica aplicada a la salut.

“Destrucció creativa”

L’economista austríac Joseph Schumpeter ha encunyat el terme “destrucció creativa”, que defineix com un procés en el qual noves companyies prenen el negoci d’altres existents fins aleshores, i noves tecnologies deixen obsoletes algunes habilitats i eines tradicionals.

Aquesta nova situació tecnològica proposa alhora una altra discussió, la de si els robots han de cotitzar o no a la Seguretat Social. No és una qüestió banal. Per una banda, aquesta teòrica via posa sobre la taula una sortida a la crisi que suporta el sistema de protecció social i, per una altra, planteja una forma plausible de repartiment dels beneficis potencials que poden produir els increments de productivitat i riquesa que possiblement generarà la pròxima revolució robòtica.

Recentment, el secretari general de la UGT, Pepe Álvarez, ha defensat que els robots i els caixers automàtics –ha puntualitzat– haurien de cotitzar a la Seguretat Social, com una fórmula per salvar la perdurabilitat del sistema de protecció.

Alguns autors consideren que la por de la destrucció creativa és la responsable de propostes com la d’establir impostos als robots. El cap del Servei d’Estudis de BBVA, Rafael Doménech, opina que “no té sentit” frenar el progrés amb impostos sobre l’automatització, la intel·ligència artificial o el big data. “El repte és repartir la nova riquesa, no frenar la seva creació”, diu. I admet que els robots, l’internet de les coses i les dades desplaçaran cada cop més llocs de treball, però també afirma que se’n crearan d’altres que ara no podem ni imaginar. I sobre la qüestió de convertir l’avenç tecnològic en ingressos per a la Seguretat Social, Doménech considera “fonamental” el binomi ocupació-salaris. “Ens caldrà governar el procés de transformació tecnològica i digital amb nivells reduïts de desigualtat i de taxa de desocupació, tal com fan els països nòrdics”, assegura.

O exempcions fiscals

Hi ha experts que no només consideren contraproduent imposar taxes als robots sinó que proposen implantar exempcions fiscals a la robotització com a estratègia per impulsar la productivitat i la generació de riquesa. Aquesta és l’opinió del secretari general de la patronal logística Uno i portaveu de CEIM-CEOE, Francisco Aranda. Ell estima que aquest incentiu augmentaria l’eficiència de les empreses i alhora demandaria capital humà especialitzat.

LES XIFRES

7,1
milions
d’ocupacions podrien desaparèixer entre 2015 i 2020 per la digitalització, segons el Fòrum Econòmic.
65
per cent
dels nens i nenes que ara comencen primària tindran uns perfils professionals que encara no existeixen.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.