El president de la FMC i alcalde de Sabadell critica que el decret del govern que prohibirà el crèdit a llarg termini als ajuntaments a partir del 2011 no discrimini entre aquells municipis que han actuat amb rigor dels que no, i denuncia que es demani un esforç tan alt al món local quan són les altres administracions, diu, les que generen el dèficit públic. Per Berta Roig
L'Estat és l'administració que genera més dèficit, i en tot cas seguit de les comunitats autònomes, però el decret del govern central només prohibeix l'endeutament als ajuntaments. Se senten els caps de turc?
Caps de turc, no, però tampoc podem reduir el dèficit perquè no en tenim; el que podem és contribuir a abaixar el deute de l'administració pública, però deute no vol dir dèficit. És cert que alguns ajuntaments es destaquen amb un deute major, però no són els catalans, i per això des de Catalunya hem volgut liderar, d'una banda, la correcció de l'error d'aplicar la impossibilitat de demanar crèdit a llarg termini d'un dia per l'altre, i de l'altra, estem treballant perquè aquelles inversions que estan compromeses i que són concertades o fins i tot cofinançades puguin quedar fora. En qualsevol cas, els ajuntaments tenen la seva economia sanejada.
Però ja l'any passat vam veure ajuntaments que alertaven de les dificultats d'assumir despeses corrents. Què detectaríem si féssim una radiografia ara?
Ens trobaríem una situació d'ajuntaments endeutats, alguns més que d'altres, però el deute no vol dir inestabilitat econòmica en les hisendes locals. A més, el crèdit que demanem els ajuntaments és per fer equipaments. No hem demanat diners per a festes majors.
I què passarà l'any que ve quan entri en vigor la limitació a l'endeutament?
Hem de partir de la base que hem tingut una aportació extraordinària del govern, que ha posat a les mans dels ajuntaments 13.000 milions d'euros a través del FEIL. I això ha permès una inversió extraordinària.
Però aquesta inversió ja es tenia quan es va anunciar la limitació i els ajuntaments van posar el crit al cel...
És que són coses diferents. Una cosa és la inversió que hem tingut oportunitat de fer i una altra és un decret que impedeix el crèdit a llarg termini. Aquest crèdit el demanem bàsicament per complementar la inversió cofinançada a través del Feder, els Fons de Cohesió, el PUOSC, etc., perquè aquests programes demanen una aportació, tot i que menor, dels ajuntaments.
Per això es va reunir amb el secretari d'estat de Cooperació Territorial, Gaspar Zarrías, per mirar de deixar fora de la prohibició aquestes inversions. Van aconseguir algun compromís?
Ens va dir que comprenia les nostres preocupacions i que per tant ho estudiaria, simplement això.
I el resultat d'això es veurà en la reunió que tenen prevista els propers mesos amb el vicepresident Chaves?
No, el resultat crec que es veurà en els pressupostos generals de l'Estat.
Aleshores què esperen de la reunió amb el vicepresident?
El que estem construint és una relació bilateral amb el govern de l'Estat, i això és molt important. Sempre des del respecte a la Federación Española de Municipios y Provincias, que és l'interlocutor del món local al conjunt de l'Estat, però s'ha d'entendre que Catalunya té una pluralitat diferent. A la resta d'Espanya els ajuntaments són o del PP o del PSOE, però aquí tenim moltes més forces polítiques, i aquesta realitat s'ha d'explicar.
I perquè el món local estigui satisfet, què haurien de recollir els PGE?
La diferenciació, és a dir, no és el mateix un ajuntament que estigui endeutat per sobre del que marca la llei, que els que estem per sota, no és el mateix els ajuntaments que estan en dèficit que els que no estem en dèficit...
Però vostè deia que els ajuntaments no tenien dèficit...
Bé, és probable que algun a Espanya estigui en dèficit, a Catalunya no ens consta. En tot cas no és el mateix els que en tenen que els que no, no és el mateix aquells ajuntaments que fem un esforç fiscal que aquells que no el volen fer, no és el mateix un ajuntament que ha gastat sense mirar prim que els que fem una despesa de rigor. S'hauria d'analitzar cas per cas i als que tenen els comptes sanejats se'ls hauria de permetre endeutar-se. El que demanem és que a aquells municipis que no tenim problemes financers que no ens els crei l'Estat.
I si s'apliqués aquest examen individualitzat, quina nota traurien els municipis catalans?
De les més altes d'Espanya, i amb diferència; de fet, si no traguessin la nota més alta seria una sorpresa per a mi. Els ajuntaments catalans, per raons d'història, de tradició i de rigor, tenim una nota molt alta, i la prova la tenim en la ciutat de Barcelona, que comparada amb altres ciutats de la seva lliga presenta una ràtio d'endeutament molt per sota.
Si la nota és tan alta, per què la Sindicatura de Comptes es queixa que hi ha una majoria d'ajuntaments que no presenten els comptes quan ho han de fer?
El problema és de la Sindicatura de Comptes, perquè en lloc de col·laborar amb els ajuntaments perquè aquests puguin presentar els comptes, l'únic que fa és demanar responsabilitats. La Sindicatura ha d'entendre que hi ha ajuntaments que no tenen els recursos perquè en molts casos no tenen ni secretari, ni interventor, ni tresorer. En comptes de fer titulars cridaners la Sindicatura hauria de posar les coses al seu lloc.
Però és que segons la Sindicatura són el 80% dels municipis els que no compleixen els terminis...
No és veritat, la immensa majoria dels ciutadans de Catalunya viuen en municipis que han presentat els comptes correctament, i per tant no és just dir que la majoria dels ajuntaments no han complert. Els ajuntaments no tenim res a amagar, som els més fiscalitzats de l'administració.
Segurament hi ha una falta de confiança general en la transparència de les administracions, i en el cas del món local casos de corrupció com ara el Pretòria no ajuden...
El que més lamento d'aquest cas és que haguem trigat tant a actuar, perquè em consta que feia anys que s'investigava el que passava a Santa Coloma. Per què s'ha esperat tant? Aquesta és una pregunta que algú hauria de respondre. Però no podem posar l'excepció com a norma; a Catalunya hi ha 946 municipis, i aquest només n'és un.
Creu que caldria canviar la llei perquè els processos urbanístics fossin més transparents?
No, no hi ha legislació que eviti que una persona sigui deshonesta. El sistema a Catalunya és molt rígid; de fet per a mi massa rígid i massa desconfiat, però el sistema funciona.
S'acaba d'aprovar una nova llei de morositat que obligarà totes les administracions a pagar a 30 dies. Els ajuntaments podran complir?
Al 100% no, i així de clar ho dic; no vull que ningú pensi que amb una llei les coses es resolen. I sobretot davant la conjuntura econòmica actual i davant la impossibilitat de demanar crèdit.
Però hi haurà conseqüències per als ajuntaments que no compleixin?
No, perquè simplement podràs optar per treballar per un ajuntament o no. Jo veig molt improbable que es pugui pagar a 30 dies. A més, posats a exigir, i si tots hem de ser iguals, jo hauria de cobrar als empresaris tots els impostos l'1 de gener. Volen això?
Hi haurà pujades d'impostos municipals?
Sí, i és normal que sigui així, perquè són els impostos els que fan possible el progrés i els serveis. A més, el ciutadà ha de ser conscient que de cada 100 euros que paga en impostos només 6 van als ajuntaments.
El 2011 era la data fixada per tenir el nou model de finançament local, una històrica reivindicació dels ajuntaments, que han vist com se'ls augmentaven les competències sense rebre més recursos. Confia que es podrà mantenir aquesta data?
No, de fet tinc la certesa que no podrà ser, i a més crec que en aquests moments seria un risc molt elevat intentar negociar-lo. La tensió econòmica i pressupostària entre el govern de l'Estat i la Generalitat no permet una reflexió serena que pugui satisfer les reivindicacions històriques del món local. Segurament vam desaprofitar l'oportunitat de la negociació paral·lela amb el finançament autonòmic, però el cert és que el que van aconseguir les comunitats autònomes ara s'ha perdut amb l'ajust pressupostari.
Per tant, això queda aparcat fins després de la crisi?
Sí, crec que no serà abans d'un any, però espero que no passi més enllà del 2012 o 2013.
I la base d'aquest nou model hauria de ser una major participació en els impostos de l'Estat i de la Generalitat?
Sí, més recursos de l'Estat però també més recursos de la Generalitat; que la Generalitat no pensi que amb l'actual sistema de traspàs de recursos als ajuntaments ja compleix, perquè de la mateixa manera que ha traslladat competències i responsabilitats al món local, també hi ha de traslladar recursos. I quan toqui negociar serem clars en això, perquè igual que Catalunya ha estat exigent davant l'Estat per negociar el seu finançament, nosaltres farem el mateix amb la Generalitat. Catalunya no s'acaba a la plaça Sant Jaume, alguns estan molt equivocats.
I què creu que demanarà més temps, superar la crisi econòmica per poder iniciar les converses o canviar les sensibilitats de la Generalitat?
Segur que canviar les sensibilitats del govern de la Generalitat, perquè hi ha un excés de centralisme en aquest i en anteriors governs, i perquè hem percebut en alguns discursos que la fortalesa que tenen per reclamar a Espanya més recursos i autogovern, després no la traslladen als ajuntaments. La negociació amb la Generalitat serà fins i tot més complicada que amb l'Estat.
Agbar ha llançat una opa per controlar Aigües de Sabadell, de la qual l'ajuntament en controla un 23,6%. Quina és la postura del consistori davant aquesta operació?
L'Ajuntament no té previst vendre, en cap cas, les accions de la part privada que posseeix de Cassa. Estic a favor de l'actual composició accionarial. Vull, també, reiterar la meva confiança en la gestió privada i institucional de la companyia.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.