Si els nens vénen de París, els diners ho fan de Frankfurt, i més concretament del carrer Kaiserstrasse número 29, on està situada la seu del Banc Central Europeu. Això ho saben bé les entitats financeres espanyoles, que han acaparat un 25% de les concessions de préstecs durant el mes de juny passat, a pesar que l'Estat espanyol té un pes d'un 10% en l'eurosistema. El problema és que, a pesar que la solvència del sistema financer espanyol segurament supera la mitjana europea, en un context en el qual les portes de l'interbancari estan tancades, els que més pateixen són aquells que tenen la seu a les economies de cua.

El sector i el govern confien que, un cop es facin públics els resultats dels tests de resistència —que, per cert, simularan nivells d'atur d'un 25% per allò de guanyar realisme—, les entitats espanyoles guanyaran credibilitat davant el sistema, però mentrestant, i com que l'escenari macroeconòmic que s'apropa de cara a la tardor no fa gens de bona pinta, bancs i caixes emplenen els calaixos pel que pugui passar. També preparant el terreny, la ministra d'Economia, Elena Salgado, ha demanat a la Comissió Europea poder ajornar el FROB «com a precaució».

Més a prop, aquesta setmana hem conegut dos informes importants respecte de la marxa de l'economia catalana. El primer, el presentat per Caixa de Catalunya, Caixa Tarragona, Caixa Manresa, és optimista respecte de l'efecte positiu que poden generar les exportacions (vegeu més informació a la pàgina 22).

També el Consell de Cambres de Comerç ha presentat la Memòria econòmica de Catalunya 2009, un any que, segons Antoni Garrido, director de l'estudi, “es mereix el qualificatiu del pitjor any de la història econòmica”, perquè ha tingut els registres més negatius dels darrers 60 anys. En el cas de l'Estat espanyol, no es recorda un descens de la producció similar des de la Guerra Civil. Catalunya ha estat una de les comunitats autònomes que menys van créixer. “Els darrers deu anys han estat de pèrdua del diferencial econòmic amb Espanya, en part pel menor dinamisme de Catalunya i, en part, perquè ha crescut més la població”, diu Garrido.

En aquest sentit, l'economista Martí Parellada, president del consell assessor, ha defensat la necessitat d'emprendre reformes estructurals “perquè són clau per poder créixer”. Sobre la sentència del Tribunal Constitucional, el president de la Cambra de Barcelona, Miquel Valls, ha assegurat que no altera l'escenari de finançament i d'inversions de l'Estat a Catalunya. Informa Francesc Muñoz.

Sigui com vulgui, de cara al 2011 s'imposa l'estalvi. El conseller d'Economia, Antoni Castells, ha insistit aquests dies en la necessitat de plantejar el copagament sanitari per evitar el col·lapse del sistema. No és el tipus de missatge més habitual a pocs mesos de les eleccions, però la situació és prou greu perquè l'aposta sigui seriosa. Ara bé, aquest esforç, segons ha destacat Castells, ha de ser compartit, perquè poc sentit tindria que determinades comunitats s'agafin fort al “tot gratis” mentre els ciutadans catalans paguen un euro, posem per cas, per anar a urgències.

Ara bé, amb això potser no n'hi ha prou i la urgència per ingressar més també ha dut el govern a apujar en dos punts el tram autonòmic de l'IRPF a les rendes superiors als 120.000 euros i en quatre punts a les que superen els 1.750.000 euros. L'alça, aprovada aquesta setmana, s'aplicarà a partir de l'any que ve i afectarà uns 20.000 catalans.

Tot això, mentre el mateix Castells ha hagut de sortir a desmentir els rumors sobre problemes de tresoreria de la Generalitat, sorgits arran d'un correu de la directora d'un consorci públic en què deia que només hi havia diners per pagar les nòmines però no els proveïdors.

En fi, tensions a banda, la setmana també ens ha deixat alguna bona notícia en l'àmbit empresarial com ara l'acord entre treballadors i empresa a Nissan, que acosta cada vegada més la possibilitat que la factoria catalana del gegant asiàtic fabriqui la futura furgoneta elèctrica de la marca.