DESEQUILIBRIS.

Tots els experts coincideixen a assenyalar que hi ha una important falta de treballadors qualificats en nivells intermedis, i és precisament en aquestes àrees tècniques qualificades on els estudis sobre el mercat laboral situen la majoria de la nova oferta en el futur, i sobretot si es té en ment l'aposta per nous patrons de creixement econòmic. És per tot això que es pot dir que l'FP viu ara moments decisius, en els quals es juga l'oportunitat de treure profit d'aquest augment de demanda i consolidar-se per fi com una opció amb prestigi social. “El gran augment del nombre de persones desocupades ens ha de servir per entendre que no tenia sentit que el mercat laboral incentivés la incorporació dels joves que no havien acabat els estudis”, destaca la responsable de formació professional de CCOO, Antonia Pascual.

A banda de l'efecte crisi, l'FP ha guanyat alumnes gràcies a una major flexibilitat que ha permès donar-hi entrada a nous perfils d'edat en facilitar, per exemple, la matriculació per mòduls, i, per tant, la compaginació d'estudis i feina. En aquest plantejament s'encabeix també el pla FP.Cat, que la Generalitat va posar en marxa fa poc més d'un any i amb què es vol facilitar la integració de les tres branques de la formació professional: la inicial, l'ocupacional —els cursos per a desocupats— i la contínua. Això vol dir, entre altres coses, que els alumnes de les tres branques comparteixen aula, fet que facilita que els més joves es beneficiïn de l'experiència dels més veterans. De moment tan sols hi ha 7 centres dins aquest sistema, però el director general d'Ensenyaments Professionals de la Conselleria d'Educació, Josep Francí, confirma que al setembre s'hi podrien incorporar 8 centres més que ja han superat una primera avaluació. La selecció d'aquests centres respon en part a l'objectiu de disposar d'institucions referents als diferents territoris i per això entre aquests hi ha centres de Lleida, Girona, les Terres de l'Ebre, el Vallès, etcètera. “Encara és un percentatge baix, però justament hem plantejat aquest pla com un laboratori d'assaig que ens permeti identificar els problemes que han impedit fins ara aquesta integració”, explica Francí. Aquests centres han de ser també referents per als altres en temes d'innovació.

La Generalitat també ha posat al dia el nombre de places que oferirà el curs 2010/2011. Així, de les 78.880 places d'aquest curs passat —entre centres presencials i l'Institut Obert de Catalunya— es passarà a les 86.040. Un salt important que posa de manifest el creixent interès per aquests estudis. “Només a l'Institut Obert de Catalunya s'ha passat de zero places el 2006 a les 7.700 del 2010”, destaca Francí.

INTEGRACIÓ TOTAL.

Perquè la integració de tot el sistema d'FP sigui complet, els agents econòmics creuen que encara es poden millorar algunes coses. Com explica la responsable de Formació de Pimec, Lourdes Esteban, “caldria un bon sistema d'orientació professional, des de les mateixes oficines de treball de la Generalitat quan una persona va a inscriure's a l'atur”. De fet, la Fundació BCN Formació Professional –dependent de l'Ajuntament– enguany han decidit portar la seva campanya de promoció de l'FP també a aquestes OTG. Es tracta d'aprofitar bé aquesta integració, que dóna una estructura modular conjunta a les diferents branques de la formació professional, i explicar a la persona que està a l'atur i que opta per fer un curs subvencionat que després pot continuar per treure's un títol d'FP.

Però tot i aquesta integració modular, el mateix govern reconeix que encara queden passos per fer. “Més que fer que comparteixin aula, hauríem de fer que la formació contínua i ocupacional tinguessin també un sistema d'exàmens com tenen a la inicial”, diu Francí. I és que ara amb els cursos de formació per a desocupats i treballadors en actiu només es dóna un certificat d'assistència, un paper que, segons Francí “no tenen per què reconèixer als departaments de recursos humans”. La importància d'acreditar coneixements davant el mercat laboral també va provocar que el govern posés en marxa el programa Qualifica't, a través del qual els treballadors poden validar les capacitats adquirides al llarg de la seva vida laboral. En menys d'un any unes 6.000 persones han aprofitat aquest programa en algun dels 90 centres acreditats per la Generalitat (120 a partir del setembre).

L'altre gran aspecte que encara ha de millorar l'FP és la seva connexió amb el món empresarial. No es tracta tant del sistema de pràctiques, que ja funciona amb eficiència i que de fet és el que intenta copiar la universitat, com d'una relació més de fons. Com destaca Coma, “es tracta d'involucrar l'empresa en tot el procés de formació, compartint per exemple espais de tecnologia avançada que els centres no poden tenir, o generant projectes conjunts d'innovació”. La implicació amb el món empresarial és segurament una de les claus de l'èxit de l'FP a d'altres països europeus, perquè, al cap i a la fi, si les mateixes empreses demanen graduats en FP prestigien aquests estudis i provoquen que més estudiants hi estiguin interessats (el 14,1% dels alumnes encara trien l'FP com a via per entrar després a la universitat).

I aquí ve l'altre gran repte pendent, el canvi en la percepció que té la societat respecte de l'FP. És veritat que moltes coses han canviat i que ara estudiar FP ja no està tan estigmatitzat com ho estava fa 20 anys, però encara queda molt per fer. “Cal superar l'actual situació d'orientació esbiaixada, perquè ara els centres que no fan FP no informen els seus alumnes d'aquesta opció i els centres que fan FP i batxillerat sempre prioritzen aquesta segona via”, diu Coma. Encara hi ha molts pares que només consideren l'opció de la universitat per als seus fills i això acaba condicionant molt l'elecció d'aquests alumnes.

És evident, però, que aquesta és una tasca lenta en què també el món empresarial haurà d'apostar fort. “Ara ve l'etapa de validar l'FP”, destaca Ignasi Cusidó, de la Cecot. Una manera senzilla pot ser adaptar l'oferta laboral als perfils tècnics i “que no ens trobem amb empreses que demanen economistes perquè facin de comptables”, explica Pascual. Però en aquesta validació de l'FP els agents econòmics i socials també coincideixen a demanar més planificació de l'Administració. I és que ara les competències en FP es distribueixen entre el Departament d'Ensenyament i el de Treball –en funció de si es parla d'FP inicial, ocupacional o contínua–. “Cal un missatge comú, una estratègia conjunta”, diu Cusidó.