les dades

La supressió, amb la llei 19/2009 de mesures de foment i agilitació processal del lloguer, del termini de vint dies hàbils d'espera per instar un inquilí a l'execució d'un laude ha reduït un 30% el temps dels desnonaments per la via arbitral. Segons l'Associació per al Foment del Lloguer i l'Accés a l'Habitatge (Arrenta), s'ha passat d'uns terminis mitjans de 4-5 mesos a 3 mesos quan les parts han optat per incloure l'arbitratge com a mecanisme de solució de les controvèrsies.

El 20% dels lloguers d'habitatge que se signen a l'Estat espanyol inclouen una clàusula d'arbitratge, via paral·lela a la de la justícia ordinària, per la qual, en cas de conflicte entre dues o més parts, un tercer neutral i imparcial, denominat àrbitre, resol la controvèrsia dictant un laude que és d'obligat compliment, no recurrible i executable. La rapidesa és el seu avantatge principal, ja que si es produïx un impagament –causa que motiva el 90% dels procediments–, el propietari aconsegueix desallotjar l'habitatge i “estalviar-se de mitjana sis mesos i 5.000 euros d'esforç econòmic” en comparació amb la via del jutjat, segons assenyala Carlos Ruiz, gerent d'Arrenta.

Un cas rècord és l'acte del jutjat de primera instància número 30 de Barcelona, amb data del 23 de juny del 2010, que –en resposta a una demanda d'execució d'un laude de l'Associació Europea d'Arbitratge (Aeade), presentada el 6 de juny- va posar data d'inici en menys d'un mes, el 22 de juliol. En aquest cas, en dos mesos ha estat possible obtenir el desnonament: un mes perquè es dicti el laude i un altre per a l'execució. Se sumen, així, la celeritat de l'arbitratge en la fase declarativa amb l'acceleració de la fase executiva de la reforma legal.

La llei 19/2009 , coneguda com la del “desnonament exprés”, perquè escurça els terminis per fer fora un llogater morós, va reduir a un mes el termini que ha de passar entre que la persona que lloga el pis presenta un requeriment per cobrar les mensualitats endarrerides i el moment en què pot presentar una demanda. Però això no ha escurçat el termini de resolució d'aquests conflictes als jutjats, perquè amb la crisi s'han disparat els litigis: 30.036 l'any passat, un 18,5% més que el 2007. I l'informe del Consell General del Poder Judicial sobre l'efecte de la crisi econòmica en el primer trimestre del 2010 assenyala que en aquest període van entrar en els jutjats de primera instància més de 255.000 processos monitoris –via abreujada de reclamació de deutes inferiors a 250.000 euros, que en lloguers d'habitatges només es pot utilitzar si no es demana el desnonament-, amb un creixement del 23% i el resultat que només en un 8% dels casos acaben en pagament i que augmenten un 23,5% els embargaments.

Com a norma general, es poden sotmetre a arbitratge tots els conflictes de contingut econòmic que entren dins l'àmbit del poder de disposició de les parts. Per exemple, l'objecte del 21,8% dels casos que l'any passat va administrar el Tribunal Arbitral de Barcelona era societari i de compravenda d'accions, el 21,8% de construcció, el 19,2% de distribució, el 6,4% de reconeixement de deute, el 6,4% de compravenda mercantil, el 5,1% de contractes financers, el 5,1% d'arrendament de serveis i la resta, de conflictes de comunitats, arrendaments industrials i urbans, compravenda immobiliària, propietats industrials i transport i logística.