En contra del que es podria pensar, la crisi econòmica no ha frenat l'activitat de les xarxes de business angels o inversors privats, a Catalunya. Ben al contrari, les set xarxes agrupades al programa XIP d'ACC1Ó –la xarxa d'inversors de l'IESE, la de BANC de la Cecot, Esade BAN, BCN BA, Eix Technova de La Salle, Keiretsu Forum i la xarxa SeedRocket— ja han tancat 15 operacions d'inversió en empreses de nova creació en el que portem de 2010, i la sensació general és que es superaran de llarg les xifres de l'any passat, quan van tancar 24 inversions amb una aportació global de 4,5 milions d'euros.
“La crisi ha generat més quantitat de projectes davant les escasses alternatives del mercat laboral, i a més els emprenedors solen tenir ara un perfil més sènior, cosa que ajuda a generar més confiança”, explica el conseller delegat de BCN Business Angels, Antoni Sala. Com afegeix la responsable de SeedRocket, Marta Sánchez,“abans predominava més el perfil d'acabat de llicenciar i ara vénen molts treballadors que tenien càrrecs intermedis o alts en empreses afectades per algun ERO”.
SeedRocket la van fundar emprenedors d'èxit en el món de les noves tecnologies que volien donar suport a nous projectes, i és, juntament a l'Eix Technova de La Salle, la xarxa més jove de les integrades a ACC10 (es va constituir el 2009). De fet, en la seva creació hi va tenir molt a dir el context de crisi. “En un principi es van plantejar la creació d'un fons de capital de risc però després van veure més convenient la fórmula de business angels”, explica Sánchez.
La crisi també ha empès cap a aquestes xarxes molts inversors desencantats amb el totxo o la borsa, i com destaca el director de BANC, Albert Colomer, “fins ara invertir en una empresa es veia com una activitat de molt risc però ara es veu més clar donar suport a un pla d'empresa que no pas a una entelèquia com pot ser un fons d'inversió immobiliari”. A més la retallada del crèdit per part de les entitats financeres ha fet que molts emprenedors es plantegin per primer cop l'opció de recórrer a acceptar l'entrada d'un nou soci a l'empresa.
D'altra banda, però, i com apunta el president de Keiretsu Forum, Xavier Casares, en temps de crisi molts inversors perden capacitat d'acció “perquè ja tenen altres participades que a causa de la crisi els demanen més inversió”.
MÉS MASSA CRÍTICA.
L'IESE també ha notat en aquest context de crisi l'arribada de projectes d'empreses ja establertes i amb potencial de creixement que recorren als inversors privats davant el tancament de l'accés al crèdit. I és que les restriccions al finançament, sobretot per a empreses joves, s'ha deixat notar amb força i per això la responsable de formació d'Esade BAN, Luisa Alemany, no dubta a l'hora d'afirmar que “el context actual pot ajudar a veure el paper protagonista dels inversors privats”.
PLA B.
Catalunya es va convertir l'any passat en la primera CA a aprovar mesures d'incentiu fiscal per a les inversions privades en empreses de nova creació, amb una rebaixa de fins a 4.000 euros en el tram autonòmic de l'IRPF. La mesura, que després ha copiat Madrid, ha estat el primer pas per afavorir el tractament fiscal dels business angels, una de les peticions més repetides des del sector, però evidentment té un impacte limitat. “Ningú pren la decisió pel fet de poder-se estalviar 4.000 euros, i més si estem parlant d'inversions de mig milió, per exemple”, diu Alemany.
La contradicció actual és que si bé en aquest context l'administració podria ser més sensible a les peticions del sector pel seu paper de motor de l'emprenedoria, justament ara parlar de més rebaixes fiscals va contra corrent. L'important, diuen des de les xarxes, és que el que passa avui pugui ser un revulsiu demà. “A França fa uns anys que van introduir millores per incentivar l'activitat dels inversors privats i en aquest temps ens han guanyat molt terreny”, diu Sala. Mentre això arriba, però, encara hi ha coses a millorar. “Tan important o més que els canvis fiscals és que l'actitud del conjunt de l'administració sigui propícia a emprendre, no pot ser que tot sigui tan burocràtic”, diu Roure.
A pesar de les dificultats, les xarxes van creixent animades per l'entrada forta de projectes, i per exemple Esade BAN ja es planteja obrir delegació a Madrid de cara al setembre (ara ja estan presents a la capital espanyola l'IESE i Keiretsu Forum).
Altres exemples de creixement són les iniciatives que sorgeixen a d'altres CA. Per exemple, des de Keiretsu s'està assessorant la posada en marxa de dues noves xarxes de business angels, —una de privada i l'altra d'iniciativa pública– al País Basc.
albert colomer
director de la xarxa banc
juan roure
director xarxa iese
ANTONI SALA
BARCELONA BUSINESS ANGELS
marta sánchez
responsable de seed rocket
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.