Empreses

Xavi Asensi

cofundador de messless

“Tot a la vida és millorable, depèn d'on posi cadascú el seu llistó”

Fa uns mesos vaig veure un invent que permetia la càrrega de mòbils “sense” carregador, la càrrega per inducció. Ho vaig compartir al Facebook i la serendipitat, o l'anomenada intel·ligència col·lectiva de la xarxa, em va parlar d'una alternativa (Messless) molt més econòmica, eficient i, curiosament, basada més en el sentit comú que en la ciència d'última generació. Però el que em va cridar més l'atenció és que un dels emprenedors era un noi de Sabadell, el Xavi Asensi. I és tot un personatge. Amb 21 anys, ho va deixar tot i se'n va anar a la Xina, on es va estar més de sis anys. Com que és un noi espavilat, va aprendre l'idioma en poc temps i, de fet, em puc comunicar amb ell en mandarí sense problemes quan no volem que algú s'assabenti de la pel·lícula.

Què li passa pel cap a un noi de 21 anys per deixar-ho tot i anar-se'n a la Xina?

És una barreja de temeritat, ignorància i sobretot curiositat per descobrir coses noves. De la mà del meu amic i primer soci laboral, Pau Monràs, em vaig trobar a Pequín el gener del 2000, sense haver-ho meditat gaire. En aquelles dates jo ja estava estudiant xinès mandarí a l'ESCI i tenia molta curiositat i ganes de conèixer la Xina en primera persona.

I com es venç la por a la incertesa davant el que és totalment nou?

La novetat era quasi total, però tenia molt clar que jo era el que m'havia d'adaptar a ells i no al revés. Les divergències idiomàtiques i conceptuals davant d'una mateixa situació entre una persona de formació oriental i una d'occidental són moltes i, per tant, el que sempre buscava era intentar-me posar al màxim en la seva situació per tal d'anar resolent temes.

Quin va ser el teu pitjor moment de l'experiència asiàtica?

Sense cap mena de dubte, el primer mes que vaig anar a viure a Xangai. Tanta ciutat i tant poc per fer, pensava. Mirava el bitllets d'avió i veia que fins al cap de dos mesos no podia tornar a Catalunya. Una nit, mirant CCTV, Juan Antonio Samarach proclamava des de Moscou que els Jocs Olímpics del 2008 es farien a Pequín. Aleshores vaig pensar que potser no era en tan mal lloc i que havia d'aprofitar el temps.

Parlem de la teva empresa, Messless. Fa poc em deies que, més que bones idees, s'han de trobar grans problemes a resoldre. Com es fa això?

Estant atent i sent curiós. Cada dia fem moltes coses i m'atreviria a dir que el 90% són automatismes. Rentar-se les dents, vestir-se, fer un cafè... Estem envoltats de grans problemes, però els acceptem com a normals i punt. Nespresso o Chupa Chups, més que grans invents, diria que són grans solucions.

Sorprèn veure el disseny del vostre producte, el Messless: deu ser el dispositiu més ben dissenyat que tinc a casa i que no és d'Apple. Com s'arriba a això?

En el món de la gastronomia sempre es diu que bons ingredients impliquen bons plats. Per això de bon inici vam pensar en una firma italiana per desenvolupar el disseny. Estem parlant d'un carregador universal. Com el seu nom indica, d'innovador no ho és gaire. Per tant, la imatge externa sí que havia de ser innovadora. Estem molt contents de la feina feta per la firma Giugiaro Design.

També em sorprèn veure la vostra capacitat comercial. Pocs productes catalans són a la telebotiga americana o als catàlegs de venda a domicili.

En aquest projecte la visió global inicial era massa àmplia i, a sobre, ens vam trobar frenats comercialment dins el sector en el moment del llançament per la gran recessió econòmica. A partir d'aquí vam començar a focalitzar-nos en canals i mercats que crèiem més convenients pel tipus de producte de què estem parlant.

La vostra capacitat d'innovació és destacable. És un art fer coses que sorprenguin el món amb pocs diners. Dona'm algun consell memorable.

Et diria que, no perquè sempre hagis fet les coses d'una forma concreta, o perquè la immensa majoria de la gent les faci d'aquella manera, això vol dir necessàriament que per a tu siguin la millor opció. Si et demostres que per a tu no era la millor opció, potser per a altres persones tampoc ho és. Tot a la vida és millorable, crec. Només depèn d'on estableixi cadascú el seu llistó.

Cert! Crec que era l'Einstein qui deia allò de: “Per tenir resultats diferents, s'han de fer coses diferents”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.